L’exgovern del PP, al Suprem

El Tribunal Suprem, finalment, va dictaminar ahir que iniciarà el judici contra els dotze independentistes catalans el dia 12 de febrer, tot i que encara no ha detallat el calendari de declaracions. La sala penal, formada excepcionalment per set magistrats, també va decidir acceptar la majoria dels testimonis proposats per les acusacions i les defenses, que superen el mig miler. L’alt tribunal, a més, respecta gairebé totes les proves i pericials demanades, entre les quals destaquen les que se sol·liciten a l’anterior govern espanyol del PP perquè aclareixi la seva intervenció política i policial, com ara si es va plantejar declarar l’estat de setge per fer front a la presumpta rebel·lió que plantegen les acusacions. I –previsible– denega el testimoni del rei Felip VI, o d’un representant de la casa reial, i el del senador del PP Ignacio Cosidó pel seu polèmic missatge sobre el control del poder judicial.

Així, el Suprem accepta que hi declarin com a testimonis l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro i l’exdelegat del govern estatal a Catalunya Enric Millo. També desfilaran per la sala de vistes destacats protagonistes de la política i la societat civil catalana com ara l’expresident Artur Mas, l’alcaldessa Ada Colau i participants del Pacte Nacional pel Referèndum, des del seu portaveu, Joan Ignasi Elena, fins al secretari general de CCOO, Javier Pacheco, i el de la UGT, Camil Ros. Tampoc hi faltarà el lehendakari Iñigo Urkullu, que va intentar dur a terme una mediació entre els governs català i espanyol entre el 6 i el 10 d’octubre del 2017 que els seus protagonistes hauran d’explicar algun dia.

Precisament, el testimoni de l’expresident Carles Puigdemont –que fa poc va assegurar que ho explicarà tot un cop hi hagi sentència (tot i que llavors s’assenyala que es reactivarà l’euroordre contra ell)– és descartat pel Suprem, així com el de la secretària general d’ERC, Marta Rovira. El tribunal argumenta que no pot ser que siguin testimonis en una causa en què són acusats (a l’exili) i que es podria conculcar el seu dret de defensa, ja que haurien de dir la veritat. Aquest és un argument relatiu, ja que el Suprem sí que ha acceptat la declaració com a testimoni del major dels Mossos Josep Lluís Trapero, processat per rebel·lió a l’Audiencia Nacional, on serà jutjat, i com que es tracta dels mateixos fets en un jutjat diferent, tindrà l’empara legal per declarar com a encausat i podrà no contestar preguntes que el perjudiquin. La mateixa situació viuran els que figuren en la llarga llista de càrrecs investigats al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona (el proveïdor de tots els informes policials de l’1-O als altres jutjats), que l’acusació popular de Vox va demanar i que el tribunal ha acceptat. És el cas de l’exsecretari general d’Economia Josep Maria Jové, actual diputat d’ERC, que ha de declarar com a investigat el dia 1 de març al TSJC, i del magistrat Santiago Vidal.

Pel que fa als fets del 20-S, amb els escorcolls al Departament d’Economia i a altres seus oficials, el tribunal troba pertinent la declaració de polítics presents, com ara l’exdiputat de la CUP David Fernàndez i l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias. Així mateix, el Ministeri de l’Interior, a petició del penalista Jordi Pina, defensor de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, haurà d’aclarir el dispositiu de la Guàrdia Civil d’aquell dia i per què no va protegir els tres vehicles que van quedar destrossats, a banda de si ha denunciat la persona a qui pertanyia el DNI que es va trobar dins d’un vehicle.

El tribunal, presidit per Manuel Marchena, no esquiva que en aquest judici s’intenti aclarir l’actuació policial contra la població catalana. Una de les peticions més importants, també de Pina, és que Interior i la magistrada del TSJC Mercedes Armas aclareixin qui va ordenar les càrregues contra els votants durant l’1-O i qui va demanar aturar-les cap al migdia, després dels vídeos que mostraven la desproporcionada intervenció policial. I si la fiscalia va demanar la declaració d’uns 90 agents, suposadament ferits el dia del referèndum, la sala també accepta escoltar veïns ferits que aporten les defenses. Maria Roig, advocada del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, per exemple, demana la declaració com a testimoni del regidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona, ferit i acusat.

Una feina cabdal de les defenses serà deixar ben clar que no hi va haver la violència que es requereix en un alçament violent i tumultuós, que és com es defineix el delicte de rebel·lió. Per això, el penalista Xavier Melero, defensor de l’exconseller d’Interior Quim Forn, va demanar diverses proves, ara acceptades, com que el Ministeri de Defensa i el Consell de Ministres indiquin si es van plantejar l’estat de setge el 2017, així com saber les armes de què disposen els 17.000 agents dels Mossos –cos qüestionat per la fiscalia sense cap acció concreta– en comparació amb les altres forces de seguretat.

Finalment, el Suprem descarta algunes proves. La fonamental: descobrir si el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena, és el “Tácito” que piulava contra el govern. Pel que fa als observadors internacionals, tampoc considera que se’ls hagi de reservar espai dins la sala, perquè el judici serà televisat i “tot ciutadà en podrà ser observador”.