El fiscal insisteix contra l’exconseller Huguet, absolt
El fiscal que va inculpar els mestres per l’1-O recorre contra el cas
Manté l’acusació per un retuit sobre la secretària del 20-S que el jutge considera “llibertat d’informació”
El fiscal de delictes d’odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, ha decidit recórrer a l’Audiència Provincial per l’arxivament, per part del jutge, del cas contra l’exconseller d’ERC Josep Huguet, per un retuit en què es relacionava amb la ultradretana Unidad Nacional Española la secretària judicial del jutjat 13 que investiga l’1-O i que va participar en l’escorcoll a la conselleria d’Economia el 20-S.
L’exconseller va rebotar al seu perfil de Twitter, el 22 de maig de l’any passat, un tuit en què es mostrava la foto, el nom i el càrrec de la secretària judicial Montse del Toro i se la definia com a seguidora d’Unidad Nacional Española. Dies abans, el 16 de maig diversos diaris i agències informatives van publicar que el jutge del Suprem Pablo Llarena suspenia la declaració de la secretària judicial, de qui donaven noms i cognoms, perquè la fiscalia havia sol·licitat que fos considerada “testimoni protegit”.
Informació ja publicada
L’11 de maig, OK Diario ja havia informat amb nom i cognom que el jutge l’havia citada a declarar. El 21 de maig el diari Público informava que la secretària judicial i testimoni del 20-S era seguidora a les xarxes socials d’Unidad Nacional, Ciutadans i Lleidatans Contra la Independència, informació que també havia publicat Ok Diario. És després de llegir aquestes dues darreres informacions que l’afectada denuncia a la fiscalia del TSJC que els mitjans estan difonent la seva imatge amb “afirmacions tendencioses” sobre les seves afinitats ideològiques.
El fiscal Aguilar, que ja va imputar per delictes d’odi els mestres de Sant Andreu de la Barca per l’1-O, va fer-se càrrec del cas imputant exclusivament l’exconseller Huguet per coacció i delicte contra l’administració de justícia en la persona de la secretària judicial. Segons l’acusació, el retuit d’Huguet pretenia “acoquinar-la” abans que testifiqués en el judici contra els líders independentistes catalans.
Tant la policia judicial com el fiscal suposen que Huguet va fer el tuit coneixedor que la secretària judicial era “testimoni protegit” del Suprem tot i que no se li concedirà aquesta condició fins al 5 de juliol. En una de les interlocutòries, la policia judicial també va posar en dubte que Huguet no tingués malvolença contra Montse del Toro i el jutjat 13, tenint en compte que l’exconseller havia publicat un article a El Punt Avui en què denunciava que l’Estat violentava les seves pròpies lleis per construir el “muntatge teatral” de la violència ciutadana del 20-S.
Finalment, el jutge d’instrucció 22 de Barcelona, Juan Emilio Vilá Mayo, ha arxivat aquest gener el cas en considerar que Huguet no tenia per què conèixer la condició de testimoni protegit ni el moment en què va accedir l’afectada a aquesta condició.
Llibertat d’informació
Basant-se en sentències prèvies, el jutge conclou que difondre al perfil personal informacions que corren obertament per xarxes socials i mitjans de comunicació no pot constituir delicte contra la llibertat de les persones. El jutge situa en l’àmbit de la “llibertat d’informació” la repiulada de l’exconseller atenent a la “rellevància sociopolítica” de la informació.
De fet, la mateixa afectada va declarar a la policia que la seva imatge era accessible des del seu perfil de Facebook a familiars i amics i que no havia rebut amenaces ni insults ni vexacions des que s’havia fet pública la seva identitat.
El fiscal, però, ha decidit presentar recurs a l’Audiència contra el tancament del cas. L’exconseller Huguet acusa el ministeri públic de “persecució política” i es pregunta per què ell és l’únic imputat –no ho és cap dels mitjans que prèviament van informar de la identitat i les afinitats polítiques de la secretària judicial ni la persona que va originar la piulada a Twitter ni cap dels centenars o milers de persones que el van poder retuitar.
En aquest sentit, apunta que en els informes policials se’l qualifica de “col·laborador executiu d’ERC”, quan fa anys que ja no és a la direcció.
I recorda que, al febrer, ja se’l va relacionar amb el full de ruta de l’1-O perquè havia publicat un article a El Punt Avui que havia enviat, com a d’altra gent, a Lluís Salvadó, un dels investigats pel jutjat 13.
