Casado, Rivera i Abascal punxen
Les dretes reuneixen 50.000 persones a Madrid contra el diàleg amb Catalunya
El clam és capitalitzat pel PP i Vox
Valls evita la foto amb la ultradreta
El manifest diu falsedats com que Sánchez fixa el trasllat a Lledoners i que admet els 21 punts de Torra i el rep amb llaços grocs
La crida inèdita de les tres dretes a sortir al carrer per omplir la plaça Colón de Madrid sota la rojigualda gegant de 300 metres quadrats per alçar la veu contra el diàleg de Pedro Sánchez amb la Generalitat que presideix Quim Torra va aplegar només 50.000 persones tot i l’esforç del PP, Ciutadans i Vox de pagar autobusos vinguts des d’arreu de l’Estat. La xifra va ser elevada pel PP i Cs a 200.000 assistents, però inicialment el partit d’Albert Rivera abonava els 50.000 i va engrossir la xifra només quan va veure que ho feia Pablo Casado. L’aplec espanyolista de Colón que pretenia forçar Sánchez a convocar ja les eleccions i que una nova majoria de dretes pugui aplicar un 155 integral a Catalunya va oferir la primera fotografia dels que són socis a Andalusia però evitaven coincidir per la incomoditat d’alimentar el rival i beneir la ultradreta: Casado, Rivera i el líder de Vox, Santiago Abascal. L’aplec de Colón va permetre escoltar els tres tons de la dreta: Casado va instar a omplir les urnes el 26 de maig per “censurar” Sánchez, Rivera li va exigir eleccions immediates “per dir no al separatisme” si no vol més marxes, i Abascal va exigir directament la detenció de Torra i tot el govern en ple per “sufocar el cop d’estat amb totes les conseqüències”.
Sota el lema Per una Espanya unida. Eleccions ara!, Colón va esdevenir ahir per primera vegada el punt de trobada de les tres dretes. Quan era José Luis Rodríguez Zapatero el president que patia l’esclat al carrer del 2005 (contra la llei del matrimoni homosexual) i el 2007 (contra el procés de pau al País Basc), aleshores l’únic convocant era el PP de Mariano Rajoy.
Lluny del 2005 i el 2007
Segons va comparar la consultora Newtral, a les protestes del 2005 i el 2007 hi van anar 166.000 i 181.000 persones, respectivament. I ahir, amb tres partits agitant la mobilització –a més d’UPyD, UPN, Foro i PAR i de franquistes com Falange i Hogar Social–, l’assistència va ser la menys multitudinària dels aplecs a Colón i es va reduir a 50.000 (45.000 per la delegació del govern) amb una ràtio d’una rojigualda per cada assistent. Només a la ciutat de Madrid, el PP supera sempre el mig milió de vots i Cs en suma 200.000.
Els tres rostres de la dreta no conviuen igual de còmodes. Si bé Casado es va erigir en el protagonista central i es va prodigar en salutacions presidencials a l’escenari després de situar Abascal a la seva dreta i Rivera a l’esquerra i Abascal va ser aclamat amb crits de “Santiago president!”, el líder de Cs va saludar fredament el de Vox. “L’Espanya dels balcons ha baixat a les places i ha de convertir el 26-M en una moció de censura a Sánchez”, exigia Casado.
L’alcaldable barceloní Manuel Valls, a més, es va negar a pujar a l’escenari per evitar la foto amb Vox i va preferir la companyia de Mario Vargas Llosa. “Hi ha gent amb la qual no hi he d’estar”, va dir Valls, que ve d’una França on el partit de Le Pen no es blanqueja com a soci preferent i pateix un cordó sanitari si passa a la segona volta de les presidencials. També va defugir Vox l’alcaldable Josep Bou (PP).
Oda a les notícies falses
Entre crits d’“Espanya!, Espanya!”, “Puigdemont a la presó!” i música de Serrat (Hoy puede ser un gran día), Manolo Escobar i del DJ Pulpo, la lectura del manifest que PP, Cs i Vox van pactar i deixar llegir a tres comentaristes televisius –María Claver, Albert Castillón i Carlos Cuesta– va ser una oda a les notícies falses. “El govern va cedir en rebre amb llaços grocs el president de la Generalitat a La Moncloa”, va dir Claver. Tot i simular que Sánchez duia llaços grocs o va engalanar La Moncloa amb llaços grocs el 9 de juliol, el cert és que només Torra duia un únic llaç groc a la solapa en aquella cita. “Va cedir en traslladar els polítics a la presó de Lledoners”, va dir Claver sense citar Mas d’Enric i Puig de les Basses. Però el cert és que no és Sánchez qui fixa el trasllat: és la llei penitenciària (article 12) la que obliga a “evitar el desarrelament social” de tots els presos preventius amb un penal pròxim, i per això es va idear una dispersió ad hoc per a presumptes etarres que no existia a Espanya. “Sánchez va cedir acceptant les 21 condicions de Torra”, va recitar Claver. I el cert és que el govern espanyol no ha acceptat mai cap dels 21 punts de Torra perquè hi veu un “monòleg fora de la Constitució” i els dona per no rebuts.
LES FRASES
Claver i Castillón, veus catalanes
Que fossin tres periodistes de formació els triats per PP, Cs i Vox va obrir un sotrac gremial pel fet de ser propagandistes de tres partits. Dos dels tres elegits, a més, són catalans: María Claver, habitual de les tertúlies d’Atresmedia (La Sexta i Antena 3) i directora general de Mitjans i Diplomàcia Pública al Ministeri d’Afers Exteriors amb José Manuel García-Margallo, i Albert Castillón, mà dreta de Susanna Griso a Antena 3.
El tercer elegit va ser Carlos Cuesta, adjunt al director d’OK Diario, Eduardo Inda. Claver, que també va ser cap de premsa de Rodrigo Rato sent aquest vicepresident, es va reservar una de les frases més agressives del manifest. “El govern de Sánchez clava una punyalada per l’esquena a la llei i a la justícia”, va dir.
El manifest va animar els jutges del Suprem a dos dies de l’inici del judici als presos. “No estem disposats a tolerar més traïcions als que volen destruir la pàtria”, va cloure Castillón abans que sonés l’himne espanyol.
