La fiscalia exagera la violència
Els dos representants del ministeri públic usen arguments polítics per defensar el delicte de rebel·lió, tot apel·lant al fet que “no hi pot haver diàleg fora dels marcs de la Constitució”
Culpa els acusats de llançar els ciutadans com a “escuts humans” i arrossegar “17.000 agents armats” cap a la independència
Aproven que s’admeti que cap llei recull l’autodeterminació
Marchena va denegar a Vox que es fes treure el llaç groc a Sànchez
Els fiscals del Tribunal Suprem Javier Zaragoza i Fidel Cadena van fer ahir una intervenció més adient d’un càrrec polític del govern espanyol que no pas d’un representant del ministeri fiscal i van acusar els dotze independentistes catalans d’haver “distorsionat la realitat per desacreditar la justícia espanyola”, a més “de trencar l’ordre constitucional amb l’aprovació de noves lleis” i consumar la rebel·lió usant els ciutadans “com a escuts humans” i conduir “17.000 agents armats”, referint-se als Mossos d’Esquadra, a defensar la independència de Catalunya, sense desenvolupar aquesta exagerada afirmació.
La segona sessió del judici va acabar al migdia, amb la intervenció de les tres acusacions sobre les qüestions prèvies. Els set magistrats es van retirar a deliberar sobre les peticions de les parts, i és previst que avui responguin i que s’iniciï l’interrogatori de l’exvicepresident Oriol Junqueras.
A ningú va deixar indiferent la intervenció dels dos veterans fiscals, que amb arguments polítics més que jurídics, van respondre a les greus vulneracions de drets humans plantejades abans-d’ahir per les defenses dels líders polítics i civils en aquesta causa penal. “Han dit que aquest és un judici a la democràcia. En realitat és un judici en defensa de la democràcia, ja que es realitza perquè s’ha atacat greument l’ordre constitucional”, va afirmar Zaragoza, que, com si fos un ministre del govern, va alliçonar els acusats dient-los que “el diàleg sempre és democràcia, però en el marc de la Constitució”.
El fiscal també va negar que aquest judici sigui una causa general contra el moviment independentista. “No es persegueix una ideologia, sinó uns fets gravíssims en què es volia imposar un plantejament polític a altres fora de la llei”, i es va congratular que “els acusats no hagin afirmat que hi ha una norma o una directiva que permet l’autodeterminació”.
Zaragoza, com en l’escrit d’acusació, va disfressar l’acció violenta que van provocar els governants catalans, mentre que va minimitzar la usada pels cossos i forces de seguretat en el referèndum de l’1-O, tot assegurant que “només hi va haver dos ciutadans ferits greus: un amb atac de cor, i un ferit per pilota de goma per haver tirat abans una tanca als agents”. I, amb un to despectiu, Zaragoza va assegurar que pel que fa als 120 catedràtics espanyols que van signar un manifestat en què asseguraven que a Catalunya no s’han produït els delictes de rebel·lió ni de sedició –que va recordar l’advocat de Bassa, Mariano Bergés–, només un 15% són de dret penal i va qüestionar el seu nivell professional.
El fiscal Fidel Cadena també va fer una exposició política, en assegurar que el 2010 el Tribunal Constitucional no va mutilar l’Estatut aprovat per tots els partits, i que el que va fer el Parlament el 2017 va ser una acció “unilateral i una sortida de l’ordre constitucional”. Una perla de Cadena va ser manifestar: “No hi ha sobirania catalana, és espanyola”, i hi va afegir que als governs d’Alemanya i d’Itàlia no se’ls qualifica d’antidemocràtics quan van negar la proposta de separació d’una de les seves regions. L’exposició dels fiscals semblava que es feia en un hemicicle parlamentari més que en una sala penal, i fins i tot Turull es va aixecar per donar un paper al seu advocat. A un altre acusat, en llibertat, va veure-ho clar, quan el fiscal va dir: “El pla Ibarretxe sembla que no els va servir d’exemple”, amb la suspensió de la seva voluntat d’autodeterminació.
L’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane, es va apartar del to polític i va fer una intervenció més tècnica, en la qual va defensar que pugui acusar Cuixart de sedició, malgrat que inicialment la seva compareixença es limitava a la suposada malversació de fons atribuïda als membres del govern. “És un judici penal amb totes les garanties”, va declarar Seoane, que va dedicar gairebé tota la seva intervenció a exculpar la secretària d’Estat Irene Lozano, de qui les defenses van acusar dimarts de vulnerar el dret a la presumpció d’innocència dels independentistes catalans en assegurar en una ràdio britànica que eren “condemnats”. L’advocada va justificar que l’afirmació s’ha d’escoltar “en el seu context” i va usar l’argument de les defenses que no poden expressar-se en la llengua pròpia per exculpar l’afirmació de Lozano en no poder usar la seva llengua pròpia, el castellà.
L’advocat de l’acusació popular de Vox, Pedro Fernández, només va demanar al tribunal que es pronunciés i fes treure el llaç groc que duia a la jaqueta Jordi Sànchez, sense dir el seu nom, perquè “és un símbol que no respecta la justícia”. El president del tribunal, Manuel Marchena va exposar que la llei només obliga els advocats a no dur símbols en la toga, i que segueix el parer del Tribunal Europeu de Drets Humans (tribunal ara en boca de tots), que en dues sentències va condemnar els estats de Bèlgica i Bòsnia Hercegovina per haver sancionat ciutadans que duien símbols religiosos. “Assumint que un símbol religiós i ideològic és el mateix, no el prohibirem”, va sostenir Marchena donant un sonat cop de porta a la formació ultradretana.
LES FRASES
Els presos encara van a calabossos de l’Audiència
Els dos primers dies del judici han evidenciat algunes disfuncions en la logística, que sobretot castiguen la situació dels presos polítics. Una d’aquestes és que des dels centres penitenciaris se’ls va informar que als matins serien conduïts directament al Tribunal Suprem, on tenen una sala reservada. La Guàrdia Civil, però, segons els familiars, per ara no permet aquest traspàs directe, ja que a l’alt tribunal és responsabilitat de la policia espanyola, i fa que els independentistes hagin d’estar unes hores als calabossos de l’Audiencia Nacional, a cinc minuts del Suprem. A més, en aquests dos dies, a l’hora de tornar als penals, com que sopen a les cel·les, han perdut la trucada a les famílies que tenen permesa, i que les famílies esperen que es resolgui aviat.
Conselleres d’ERC i el portaveu de JxCat
En la sessió d’ahir, la primera fila dels seients centrals del públic a la sala del Suprem, reservada al govern català, va ser ocupada per les conselleres republicanes de Salut, Alba Vergés, i d’Agricultura, Teresa Jordà. A la segona fila, en un costat, hi havia el portaveu parlamentari de JxCat, Eduard Pujol, de qui la premsa espanyola volia veure si el líder d’ERC, Oriol Junqueras, saludava, amb la fredor –diuen– mostrada ahir al president Torra. En una altra primera fila hi havia la parlamentària d’EH Bildu Jone Goirizelaia. Les dones, germanes i fills dels presos i preses polítics no hi van faltar tampoc, i es van tornar a poder abraçar amb ells en acabar la vista. Un escalf que emociona qui els veu. Avui, el diputat Vidal Aragonès (CUP) hi anirà en nom del Parlament.
“És una causa general i un judici polític”
Jone Goirizelaia, diputada d’EH-Bildu i històrica advocada de membres d’ETA, va estar ahir amb el diputat del PNB Iñigo Iturrate, com a públic al judici. El Parlament basc té dos seients reservats a la sala perquè ho va sol·licitar i el tribunal li ho va autoritzar. A la sortida de la vista, va assegurar que es tracta d’una “causa general contra l’independentisme”. “És un judici polític, encara que vulguin revestir-lo jurídicament”, va manifestar en declaracions a l’ACN. Per la diputada, el tribunal està vulnerant drets fonamentals dels acusats i ha criticat, entre altres qüestions, que no es garanteixi el dret a la llibertat i que puguin preparar el judici des de fora de la presó. Goirizelaia creu que tampoc es garanteix el dret a la defensa ni a un tribunal imparcial.
