“Els Mossos no van rebre mai ordres polítiques”
Forn reafirma el seu compromís polític amb l’1-O i el deslliga de la seva responsabilitat al capdavant del cos policial
Culpa les forces de l’Estat de desatendre ordres
El 27-O es va esgotar fins a l’últim moment per buscar el diàleg. Hi havia mediadors que intentaven trobar una sortida política, que és el que buscàvem
Com a conseller no vaig utilitzar recursos del departament per fer el referèndum i vaig instar els Mossos a complir totes les ordres judicials
L’1-O hi va haver una demanda d’ajut per part dels Mossos als cossos estatals per tancar col·legis que no va ser atesa, tot i l’acord de fer-ho
Políticament estava d’acord amb el referèndum i sempre vaig dir als Mossos que havien de complir les funcions de policia judicial
Al contrari que Oriol Junqueras, l’exconseller Joaquim Forn va anar contestant una a una les preguntes de la fiscalia del Suprem i de l’advocat de l’Estat per insistir en el seu missatge: “Mai vaig donar ordres polítiques als Mossos d’Esquadra.” L’exconseller va voler deixar clar que aquest cos policial sempre va obeir les ordres i les resolucions judicials que durant els dies previs a l’1-O van arribar tant de la fiscalia com de la magistrada encarregada de vetllar pel compliment de les resolucions del Constitucional. És més, Forn va assegurar que els Mossos “no van actuar mai en contra de la Constitució”.
I per demostrar-ho, i a preguntes ja del seu advocat, va detallar les reunions i els informes que es van anar intercanviant els cossos policials que estaven en disposició d’actuar aquell dia i, fent un gir a les acusacions de la fiscalia, l’exconseller va explicar que van ser precisament les forces de l’Estat, la Guàrdia Civil i el Cuerpo Nacional de la Policía les que van desatendre les ordres de la magistrada, que reclamava garantir la convivència ciutadana. També va apuntar als dirigents dels cossos estatals, els quals no van assistir a la reunió de coordinació el matí de l’1-O per saber quins dispositius s’havien programat per a aquell dia, uns dispositius que, per part dels Mossos, eren els més nombrosos que mai abans s’havien desplegat en una actuació policial. Això sí, inferiors al que determinaven les instruccions judicials, ja que el nombre d’efectius era inviable i inassumible per a la Generalitat, segons el conseller.
Per rebatre les acusacions de violència en què es basa l’acusació de rebel·lió, el conseller també es va referir a l’informe que va rebre dels Mossos el dia 29 de setembre sobre la situació que es podrien trobar a l’espai públic el dia del referèndum, i que segons la fiscalia ja alertava d’episodis de violència. Segons Forn, el contingut contenia “previsions de risc”, no pas “de violència generalitzada”, semblant a informes que s’elaboren en altres cites importants com l’11-S. “Es parlava de resistència pacífica i festiva”, assenyalava.
Més sorprenent van ser les referències a l’activitat parlamentària i al moment en què es va aprovar la DUI, que, va admetre, no tenia conseqüències jurídiques, com es va demostrar posteriorment quan “no es va fer res per implementar-la”. És més, va afegir-hi que sobre la taula només hi havia dos camins: “eleccions o DUI, tot acceptant que s’aplicaria el 155 i el govern seria destituït.”
