Política

Més pressa i pressió al judici

El Suprem accelera davant l’avenç electoral per acabar el judici de l’1-O al març sense campanya

Marchena va rebentar la votació del pressupost amb la data del judici i Sánchez agita ara el calendari

Dimarts, torn de Turull

Després d’un any i mig de causa judicial, el jutge del tribunal de l’1-O i de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, va fixar l’inici del judici als presos polítics el dimarts 12 de febrer, precisament el mateix dia que el Congrés vivia el debat i la votació de les esmenes a la totalitat contra el pressupost del 2019 presentat pel president Pedro Sánchez. Per obra de Marchena, el gest que Sánchez i el PSOE reclamaven a ERC i el PDeCAT de retirar l’esmena a la totalitat i allargar la legislatura era exigit en el moment de màxim voltatge emocional per a l’independentisme: el dia en què la imatge dels dotze acusats –dues d’elles traslladades des de la presó d’Alcalá Meco i set d’ells des de la de Soto del Real– obria diaris i informatius. Només tres dies després, ara és Sánchez el que amb l’anunci de l’avenç electoral al 28 d’abril agita el calendari del judici traçat per Marchena i apressa el Suprem i li posa més pressió. El tribunal, segons fonts del procés, ha fet saber que accelerarà el dia a dia de les declaracions –i encara més si no es respon a l’acusació– per poder tancar la vista oral fins i tot al març, abans que s’obri la campanya de les eleccions generals anticipades.

En un gir paradoxal de guió, Marchena, l’home assenyalat pel WhatsApp del senador del PP Ignacio Cosidó com a ideal per a la presidència del Suprem perquè permetria al PP controlar la sala segona del TS “des del darrere”, ha acabat condicionant per la porta del davant la legislatura de Sánchez i aplanant el seu final abrupte. En un velat retret, així ho va admetre al Congrés la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. “El judici del procés ha polaritzat un debat seriós com el del projecte del pressupost”, lamentava tot mirant al Suprem.

El 12 d’abril, campanya

Marchena –i els acusats que es juguen penes de fins a 25 anys– vivien ja constrets pel 9 de maig, la data en què arrenca la campanya electoral de les municipals, autonòmiques i generals del 26 de maig. No hi ha cap norma que imposi acabar el judici abans d’una campanya, però aquesta data límit se l’ha imposat Marchena amb el pretext de no voler interferir en les urnes. Des d’ahir, però, el jutge de l’1-O sap que l’Estat espanyol viurà en campanya electoral des de la matinada de l’11 al 12 d’abril per les eleccions del 28 d’abril, així que la deferència de no contaminar les tres urnes del 26-M hauria de regir igual quan les urnes són estatals. Ras i curt: el judici té fins a finals de març per concloure sense conviure amb les penjades de cartells. Entre els jutjats, a més, hi ha un candidat a l’alcaldia de Barcelona, Joaquim Forn.

Després de la declaració d’Oriol Junqueras –sense respondre a l’acusació, ni tan sols a la fiscalia– i de la de Joaquim Forn a totes les parts tret de Vox, el judici per la causa especial 20.907/2017 es reprèn dimarts amb el torn de Jordi Turull, a qui el Suprem anomena exconseller de la Presidència.

Turull, però, encarna una particularitat davant el tribunal: és l’únic dels dotze acusats que ha estat empresonat (novembre del 2017) per la jutgessa Carmen Lamela, i posat en llibertat (desembre del 2017, 32 dies després) i detingut de nou (el 24 de març del 2018) entre el seu primer i segon debat d’investidura com a president de la Generalitat pel jutge Pablo Llarena.

En la mateixa sessió del dimarts 19 de febrer, la previsió que fa el tribunal és que també declari Raül Romeva, exconseller d’Afers Exteriors. L’ordre de la resta de declarants és el que ha proposat el fiscal i els següents seran Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila. Els últims a declarar seran Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. A partir d’aleshores arriba el torn dels testimonis, entre ells Mariano Rajoy i el lehendakari Iñigo Urkullu.

A porta tancada i sense Capella

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) va celebrar ahir la festivitat de Sant Raimon de Penyafort, el seu patró, però, a diferència del que feia sempre, es va fer a porta tancada, sense presència de mitjans de comunicació i sense discursos de polítics. L’any passat va ser polèmic perquè en plena aplicació de l’article 155 i sense govern de la Generalitat, la màxima autoritat va ser el president del Parlament, Roger Torrent, que va fer referència als “presos polítics” en el seu discurs, la qual cosa va provocar que el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, s’aixequessin i marxessin en senyal de protesta. La ministra de Justícia, Dolores Delgado, va participar en l’acte ahir, però no la consellera Esther Capella, que no va ser-hi present per un imprevist de darrera hora. L’acte ret homenatge als advocats que compleixen 50 anys de professió. La decisió de tancar-lo al públic i als mitjans correspon a la degana, Maria Eugènia Gay, per evitar la tensió del 2018.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Casado insta Sánchez a prendre “el comandament dels Mossos” si Torra no retira els llaços grocs

Barcelona

Borràs assegura que el sector cultural no patirà “canvis de timó imprevistos” amb el relleu

Barcelona

El govern “seguirà les recomanacions” del Síndic sobre els llaços grocs

Barcelona

Josep Maria Matamala, cap de llista de JxCat al Senat per Girona

girona

La Comissió Europea veu “riscos legals greus” per a la UE si el Brexit es prorroga fins al 30 de juny com demana May

brussel·les

El Partit Popular Europeu suspèn el partit d’Orban “fins a nou avís”

Brussel·les

Els agents descarten crides a la violència en els correus electrònics que van analitzar

madrid

Tusk condiciona la pròrroga “curta” del Brexit a què Westminster ratifiqui l’acord de retirada

Brussel·les

Els dos magistrats del tribunal de l’1-O no aniran a la reunió de dijous de la JEC sobre els llaços

Madrid