Política

UGT i CCOO no criden a la vaga i deixen decidir als afiliats

Els grans sindicats defensen el dret a la “mobilització política” de les seves bases, tot i no secundar la convocatòria

La majoritària Ustec torna a empènyer l’aturada en l’ensenyament

La vaga general de dijous contra el judici als presos polítics, convocada de nou per la Intersindical-CSC, tindrà en l’ensenyament un dels seus punts forts tenint en compte que el sindicat sectorial majoritari, la Ustec, hi dona suport també en aquesta ocasió juntament amb el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), i en l’agricultura, on Unió de Pagesos també s’hi ha sumat com a sindicat majoritari. En aquesta ocasió, però, l’anticapitalista i independentista Coordinadora Obrera Sindical (COS) no s’hi ha afegit, a diferència del que va passar el 8-N del 2017.

Com ja va passar en aquella convocatòria en resposta a l’empresonament dels membres del govern català, la UGT i CCOO no convoquen ni donen suport a la vaga de dijous però deixen llibertat als seus afiliats per participar-hi en considerar-la una “mobilització política” a la qual es pot sentir cridada una part de les seves bases.

La independentista Intersindical-CSC convoca la vaga per derogar la reforma laboral, per un salari mínim català de 1.200 euros, per la recuperació de les lleis socials tombades pel Tribunal Constitucional, per la igualtat laboral de les dones i per la millora de les condicions laborals dels serveis públics. Per la seva part, Ustec-Stes s’hi afegeix en considerar que cal revertir la retallada de drets laborals i socials que ha portat la crisi però també “de manera molt preocupant, dels drets civils més elementals” provocada per la repressió judicial contra l’1-O –el sindicat recorda que “a les escoles fa temps que rebem acusacions injustificades d’adoctrinament”–. Aquest cop, en canvi, la independentista COS no se suma a la convocatòria en considerar que és “una acció concreta antirepressiva sense cap agenda política que tingui una perspectiva transformadora ni que sigui alternativa al processisme”.

A diferència del que van fer el 3-O en resposta a la repressió policial de l’1-O, ni la UGT ni CCOO no donen suport ni a la vaga general ni a “l’aturada de país”, en què sí que van participar aleshores. Els dos sindicats majoritaris repeteixen la seva actuació en la convocatòria del 8-N, en què donen llibertat de participació als seus afiliats. En aquest sentit, arran de l’inici del judici van fer públic el dia 6 una posició conjunta en què denunciaven les acusacions de “violència” de la fiscalia contra els presos polítics, rebutjaven la presó provisional i reclamaven als magistrats del Suprem “justícia imparcial amb totes les lletres i tots els requisits ètics”. És en aquest marc que obrien les portes a la possibilitat que els seus afiliats “participin en mobilitzacions polítiques d’acord amb les seves conviccions”.

Per la seva banda, JxCat, ERC, la CUP i Catalunya en Comú sí que hi donen suport junt amb l’ANC i Òmnium, uns a la “vaga general” i d’altres a “l’aturada de país”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estats units

L’Armada dels EUA publica fotos de les restes que ha recuperat del globus xinès

Washington
estat francès

El carrer torna a exigir Macron la retirada de la reforma de les pensions

París

L’informàtic contractat per Borràs negocia amb la Fiscalia per delatar-la

Barcelona

Nova protesta davant de la comissaria de la Via Laietana

Barcelona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Alemanya, Dinamarca i els Països Baixos lliuraran més de 100 tancs tipus Leopard 1 a Ucraïna

Berlín
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Ucraïna es prepara per fer front a temperatures gèlides i a possibles nous talls de subministrament

lviv

Junts registrarà una esmena a la totalitat al pressupost

Barcelona
estat espanyol

El TC rebutja l’abstenció d’Espejel en el recurs de l’avortament

Madrid

Les polítiques de memòria rebran 5,4 milions el 2023

Barcelona