Vetats a Brussel·les
Torra i Puigdemont fan en un hotel de Brussel·les la conferència prohibida per l’eurocambra
El Parlament Europeu, però, donarà cabuda a un acte de Vox
Buch demana a l’Estat mantenir l’escorta dels Mossos en els viatges del govern fins que no els expliquin el canvi de criteri el 4 de març
Els presidents Quim Torra i Carles Puigdemont van plantar cara ahir al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, celebrant la conferència sobre el judici de l’1-O a la capital europea. El vet de l’italià al debat dels dos independentistes a l’eurocambra no va silenciar el debat independentista a Brussel·les, on, de fet, ahir la pilota es va fer encara més grossa amb l’anunci d’un acte de Vox i la denegació del permís a la Plataforma per la Llengua per fer una mostra sobre el català a la cambra europea.
L’inici del viatge de Torra a Bèlgica ja va estar envoltat de polèmica per la decisió del govern espanyol de denegar la protecció oficial al president. Així, l’executiu de Pedro Sánchez va impedir que un escorta dels Mossos d’Esquadra l’acompanyés a una visita institucional al ministre president de Flandes, Geert Bourgeois, i al president del Parlament flamenc, Jan Peumans.
La conferència sobre el judici de l’1-O que s’havia de fer a l’eurocambra finalment es va celebrar en un hotel cèntric de Brussel·les, on un dels eurodiputats organitzadors va donar les gràcies irònicament a Tajani per haver-se fet ressò de l’acte. L’italià, membre del partit de Silvio Berlusconi, va centrar part de les crítiques del discurs de Torra i Puigdemont, que instaven els integrants de la cambra a desmarcar-se de la posició del president envers els independentistes.
Així, Torra va acusar Tajani d’haver dut a terme “una de les accions més antidemocràtiques i antieuropees”, que és “violar el principi de la llibertat d’expressió” de dos polítics europeus electes. “La UE no pot continuar donant suport a actituds demofòbiques”, va dir Puigdemont, i va afirmar que el president de la cambra “ha imposat de facto una llei mordassa a Catalunya”. “La meva Europa defensa els drets humans”, va reivindicar davant dels assistents, entre els quals hi havia una delegació de diputats de JxCat; els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig; la delegada del govern davant la UE, Meritxell Serret; l’exdiputat de CSQP Albano Dante Fachin, i la diputada al Congrés Marta Sibina.
Acte de Vox
L’anunci ahir d’un acte de Vox al Parlament Europeu el 6 de març sobre Catalunya va encendre els independentistes, que havien vist vetat el seu acte per “motius de seguretat”. De moment, des del Parlament Europeu asseguren que aquesta conferència no té el llum verd dels seus serveis de seguretat. A aquest fet, s’hi va afegir el rebuig a una exposició sobre el català també a les instal·lacions de l’eurocambra, amb l’argument que no era “apropiat” donar-hi cabuda per la proximitat de les eleccions del 28-A a l’Estat espanyol.
Sense escortes
Arran de la decisió del Ministeri de l’Interior de no autoritzar l’acompanyament de tres escortes armats dels Mossos per garantir ahir la seguretat del president Torra a Brussel·les ni dijous la del conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, el conseller d’Interior, Miquel Buch, va demanar que no se’n deneguin més fins a la reunió, el dia 4 de març, de la recuperada Comissió Mixta de Seguretat. Allà va assegurar que el ministeri els donarà explicacions “sobre el canvi de criteri” de les autoritzacions per a la seguretat dels membres del govern a l’estranger, que durant els contactes que hi van mantenir el cap de setmana no van aconseguir que els donessin. Buch va explicar que dijous van rebre una carta en què se’ls informava del canvi operatiu per efectuar aquestes sol·licituds, que fins llavors es feien amb criteris tècnics i des de l’oficina de coordinació policial i ara s’havien d’enviar per correu electrònic a la secretaria d’estat de Seguretat. La sorpresa va arribar pel fet que, des d’aquell dia, se’ls han denegat totes les autoritzacions, quan, des que va arribar a la conselleria, el juny del 2018, totes les tramitades “s’han permès” i no s’ha demanat ni recursos econòmics ni materials, hi afegia Buch. El ministeri justificava la decisió esgrimint que complia una instrucció de la secretaria d’estat de Seguretat del 2012 en què s’autoritza la seguretat per a ministres i mandataris si hi ha un “risc extraordinari o sobrevingut”, que en el cas del viatge de Torra i Bosch no consideraven que es donés.
El president, doncs, va viatjar sense escortes oficials. “No posarem a la picota un treballador públic, [obligant-lo] a fer una cosa que la llei impedeix”, asseverava Buch. Amb tot, va censurar la contradicció que suposa denegar el servei d’escortes quan un cos com els Mossos el sol·licita amb criteris de seguretat, i més encara quan el mateix president de l’eurocambra va vetar la conferència de Torra i Puigdemont perquè hi veia un “elevat risc” i una “amenaça per mantenir l’ordre públic”.
Cau una mostra sobre el català
Tampoc s’ha escapat del vet del Parlament Europeu l’exposició Llengua catalana: 10 milions de veus, impulsada per la Plataforma per la Llengua i l’eurodiputat Ramon Tremosa (PDeCAT), prevista per al 4 de març, amb l’argument que “no era apropiada” per la proximitat de les eleccions espanyoles. Abans de la convocatòria electoral, els responsables de les exposicions ja havien fet dictàmens desfavorables, segons explicava l’ACN, recollint correus de l’equip de l’eurodiputada Catherine Bearder, encarregada de validar les exposicions, en què afirmava que hi havia panells amb informació “esbiaixada” i “provocadora per l’actual clima polític”, i demanava que s’hi fessin canvis. Finalment l’han suspès i donen la possibilitat de fer-la “en un altre moment i si es presenta material nou”.
Tremosa considerava l’argument electoral una “excusa” després de vuit mesos de feina, ja que s’ha autoritzat un acte de Vox dos dies després. El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, denunciava que es tracta “d’un nou cas de censura” d’una institució que hauria de ser “el gran baluard en defensa de la llibertat d’expressió”. “No ens reconeixem en aquesta manera d’entendre la Unió Europea”, va dir. I hi afegia que, tot i la “censura”, la mostra es farà igualment “al cor d’Europa”. La Plataforma considera que els arguments de l’oficina de Bearder, encarregada del servei d’exposicions de la cambra, “són una simple excusa”.
