Romeva convida el Suprem a tornar la pilota a la política

“Els demano humilment que retornin la carpeta catalana, encara que sigui incòmoda, a l’àmbit del qual no hauria d’haver sortit, que és la política.” Convençut que res del que ha fet és delicte, l’exconseller d’Afers Exteriors Raül Romeva va cloure amb aquesta invitació la seva declaració ahir al Tribunal Suprem després de negar rotundament qualsevol tipus de violència per la banda catalana i de qualificar de “delirants” les acusacions que li imputen. “Demano que algú em digui quan el meu departament o el govern de la Generalitat va fer alguna d’aquestes tres coses: representar l’Estat, firmar un tractat internacional d’àmbit estatal o fer tasques consulars”, va reptar qui va ser el cap de llista de Junts pel Sí.

Només veient les credencials de Romeva en resolució i prevenció de conflictes, construcció de pau i desarmament, i el seu currículum com a doctor en relacions internacionals, objector de consciència, investigador per la pau al centre Unesco de Catalunya i a l’Escola de Cultura de Pau de la UB, coordinador de campanyes per al desarmament i prevenció de conflictes d’Intermón, responsable de l’oficina de la Unesco a Bòsnia i supervisor en diversos processos electorals per l’OSCE, ja quedaven desmuntats els intents d’atribuir-li cap delicte relacionat amb la violència.

Igual que Oriol Junqueras, Romeva va preferir no respondre les preguntes de la fiscalia, l’advocacia de l’Estat ni Vox. Contestant al seu advocat, Andreu van den Eynde, es va descriure com un home de pau i, en la línia del president d’ERC, es considera un pres polític. Ahir feia just un any que és a la presó. Des de la seva perspectiva internacional com a diputat durant deu anys al Parlament Europeu, Romeva va defensar l’Europa de les llibertats davant de l’auge de l’extrema dreta i va subratllar la paradoxa que els que defensen les conviccions republicanes, democràtiques i europeistes seguin al banc dels acusats, mentre que “els que amenacen aquests valors s’asseuen avui entre les acusacions”, amb referència a l’ultradretà Vox.

Durant l’hora i mitja de declaració, el diputat d’ERC va oferir també una lliçó d’història sobre l’exercici del dret a l’autodeterminació al món per rebatre una intervenció del ministeri fiscal la setmana passada: és un dret que evoluciona i no hi ha cap tractat internacional que el prohibeixi, tampoc la Constitució espanyola. “És qüestió de voluntat política que es pugui trobar la fórmula per exercir aquest dret”, va constatar, abans de qualificar d’“inconcebible” perseguir penalment la defensa pública de l’autodeterminació. De fet, va remarcar que els representants del govern espanyol, quan feien acció exterior, també defensaven la seva visió del dret a l’autodeterminació, encara que des d’una interpretació diferent. “Si fer un referèndum no és un delicte, si s’enquadra perfectament en el principi de legitimitat democràtica, i a més responíem com a poder constituït a la demanda cívica, pacífica, reiterada i persistent del 80% de la població, ¿per què havíem de renunciar al referèndum si el dret a votar està reconegut en tota democràcia?”, va resumir. En aquest sentit, va constatar que l’estat de dret no es pot imposar sobre el principi democràtic.

Romeva va enquadrar l’origen del procés independentista –i del seu trànsit des de posicions federalistes cap a l’independentisme– en la ruptura del pacte constitucional del 78, el 2010, amb la sentència contra l’Estatut per part del polititzat Tribunal Constitucional, i va evocar la vintena d’intents de diàleg amb el govern espanyol per abordar l’autodeterminació. En aquest context, va reproduir les paraules del seu excompany d’ICV Joan Herrera –“que no és independentista, però és un demòcrata”– quan va anar a reclamar la cessió de la competència per organitzar referèndums al Congrés al costat de Marta Rovira i Jordi Turull el 2014: “Qui trenca Espanya són aquells que neguen el caràcter plurinacional de l’Estat més plurinacional que hi ha a Europa.”

Sobre els pretesos tumults del 20 de setembre davant de la seu d’Economia, el processat va especificar que a Madrid també hi va haver molta gent que es va manifestar aquell dia sense ser independentista en exercici del legítim dret a la protesta. “Manifestar-se no és alçar-se, protestar no és un tumult i opinar no és delicte”, va reblar.

Pel que fa al Diplocat, va recordar que es tracta d’un consorci publicoprivat integrat per administracions públiques i entitats privades, com La Caixa, el Barça, sindicats i patronals, i que els visitants internacionals que aquest ens convidava per conèixer la realitat catalana es reunien amb independentistes, però també amb Societat Civil Catalana, el PP i Ciutadans.

D’altra banda, Romeva va negar que conegui el document Enfocats i que formi part de cap “comitè estratègic” que s’esmenti en aquest text, requisat durant un escorcoll ordenat pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona: “No conec cap comitè estratègic, no puc formar part de res que ni tan sols sé que existeix.”