Política

Girona torna a fer història

Unes 70.000 persones converteixen la manifestació del 21-F a Girona en la més multitudinària feta a la ciutat

S’hi demana la llibertat dels presos polítics i es denuncia que el judici de l’1-0 és contra la democràcia

Montse Bassa insta a traslladar la unitat gironina a l’àmbit nacional

Girona es va convertir ahir, un cop més, en la capital de l’independentisme fent història amb la manifestació amb més participació feta fins ara a la ciutat. Segons dades de la Policia Municipal i els Mossos, un total de 70.000 persones vingudes d’arreu de les comarques gironines –10.000 més que la xifra oficial de la multitudinària marxa del 3-0– van concentrar-se a les sis de la tarda a la plaça Espanya i els entorns de carretera Barcelona en l’acte principal de l’aturada de país del 21-F. Era el punt d’inici de la marxa amb el lema “Per la República dels treballadors/treballadores”, que va tenir un recorregut diferent al d’altres manifestacions i va acabar a la frontissa del Güell, a prop del Palau de Justícia, fortament custodiat per un dispositiu policial que hi impedia l’accés.

Festiu i reivindicatiu

En un ambient familiar i festiu, amb els gegants de Girona i els grallers prop de la capçalera, una cinquantena de tractors obrien camí a partir de la carretera Santa Eugènia, on calia una hora per poder veure passar tota la comitiva. El tempo dona idea, més enllà de les xifres oficials, del gran abast de la mobilització gironina. En aquest sentit, quan la capçalera tot just girava cap a l’eix del Güell encara hi havia gentada a la plaça Poeta Marquina intentant accedir al gruix del recorregut a la carretera Barcelona. Entre crits de “llibertat presos polítics” i “independència”, i amb pancartes on es podia llegir, per exemple, en anglès i en català, “Podran tallar totes les flors però no podran aturar la primavera”, la marxa avançava lentament i va tenir diverses aturades fins arribar a l’escenari en un lateral a l’eix del Güell, a la zona de les hortes. Allà, Montse Bassa, germana de Dolors Bassa, va llegir el manifest final. Prèviament havia destacat la importància de traslladar la unitat d’acció que hi ha entre les entitats sobiranistes gironines en l’àmbit nacional posant d’exemple el text pactat entre tots. “Coincidint amb l’inici dels judicis de la causa general contra l’autodeterminació, però també coincidint amb un context d’auge de l’extrema dreta, el poble de Catalunya està dempeus”, es va destacar en el manifest, en què també es va reivindicar el dret a l’autodeterminació i a la llibertat dels presos polítics. Per la seva banda, l’organització de l’acte, la Taula per la Democràcia, va ressaltar, en un breu parlament, que el que s’està “realment jutjant és la nostra democràcia”. Amb aplaudiments dels assistents, la presentadora va subratllar, en relació al moment històric actual: “Per tenir futur hem de tenir passat.”

Mobilització al migdia

Les mobilitzacions van començar al matí amb una enllaçada groga de l’ANC i els piquets del CDR de Girona recorrent la ciutat. Tots plegats van coincidir amb molta altra ciutadania al migdia en la primera gran protesta del dia, que es va fer davant de la delegació de la Generalitat. Unes 9.000 persones s’hi van aplegar, segons la Policia Municipal, omplint l’esplanada de davant de l’escalinata i arribant fins a la meitat de la plaça Catalunya.

La Intersindical-CSC, convocant de la vaga, va llegir un manifest en què, a més de l’absolució dels líders que estan sent jutjats al Suprem, es reivindicaven també els motius laborals de la convocatòria, com ara el rebuig a la reforma laboral del PP que el PSOE tampoc ha tirat enrere. Mentrestant, però, el públic seguia corejant crits a favor de la llibertat dels presos polítics i de la independència del país. Després del càntic d’Els Segadors, els concentrats es van dirigir en manifestació fins a davant de la Subdelegació del Govern espanyol. Allà la reivindicació va durar una estona més al so de crits com ara “No hi som totes, falten les preses” i “Segui, segui, segui, espanyol qui no segui”. Al cap d’una estona hi van quedar un centenar de manifestants, sobretot adolescents, que van organitzar un dinar popular al mig de la Gran Via. El trànsit s’hi va reobrir cap a les tres.

Educació

Mobilització majoritària del professorat i dels estudiants

N.ASTORCH /j.trillas

Un 60% dels docents de les comarques gironines va secundar la vaga, segons el sindicat USTEC. Un seguiment que, segons les mateixes fonts, va tenir una major repercussió entre els mestres d’infantil i primària (fins a un 65%) que als instituts (48%). I també una incidència diferent entre comarques. Així, a la Garrotxa, el Ripollès, la zona de la Selva interior i el Gironès, el seguiment va ser més important que a la resta de la demarcació, també segons dades de la USTEC. Xavier Díez, de la USTEC, va destacar que en un nombre important de centres (un de cada sis) només ha haver-hi serveis mínims. I també que, o bé pel seguiment de l’aturada per part dels professors o bé perquè les famílies s’havien abstingut de portar els fills als centres, l’anormalitat va ser la tònica dominant en la major part d’escoles i instituts. “La comunitat educativa ha manifestat la seva consciència cívica”, va declarar Díez. Per la seva banda, el Departament d’Educació va quantificar en prop d’un 63% la incidència de la vaga entre els alumnes de secundària i estudis postobligatoris de la demarcació.

A la UdG, la vaga va ser secundada de manera massiva pels tres col·lectius: estudiants, PDI i PAS. Per tal de facilitar el dret a la vaga i la participació de la comunitat universitària a les mobilitzacions, des del rectorat es va demanar al professorat que durant la jornada no es fessin activitats avaluables o d’assistència obligatòria, així com reunions d’òrgans col·legiats. Als accessos als edificis i a les instal·lacions acadèmiques es va informar la comunitat sobre la vaga.

Salut

Alteració de l’activitat als CAP i als hospitals

n. astorch

La convocatòria de vaga va afectar ahir el normal funcionament dels centres d’atenció primària i també dels hospitals, on, d’acord amb els serveis mínims decretats, es van atendre les urgències i les operacions inajornables. Les autoritats sanitàries van recomanar als usuaris que tenien una operació o una visita programada trucar abans d’anar-hi per saber si es mantenia o no. A l’hospital Josep Trueta de Girona, per exemple, només es va suspendre una intervenció quirúrgica programada. Els serveis mínims als centres sanitaris va ser d’un 25% de la plantilla. El sindicat CATAC va denunciar ahir que al parc hospitalari de Salt els serveis mínims afecta, a la nit, tot el personal auxiliar i d’infermeria, de manera que a la pràctica cap treballador no va poder afegir-se a la vaga. “Estem tot l’any amb personal de mínims”, va lamentar un portaveu del sindicat.

Empreses

Seguiment desigual en empreses i comerços

ure comas

El seguiment de la vaga en les empreses i comerços gironins va ser molt desigual. Així, segons un comunicat del Departament de Treball, el seguiment als comerços de la vaga va ser d’un 30% al conjunt de Catalunya. Sobretot, el seguiment va ser molt més seguit en el petit comerç gironí que no pas en les grans cadenes comercials que, com és habitual, no van secundar la vaga. En el cas de les empreses, el seguiment de la vaga convocada per un sindicat minoritari en el món empresarial també va ser molt desigual. Com en el comerç, van ser les petites empreses les que van fer un seguiment més alt de la vaga que no pas les grans. De fet, entre els sectors en què la vaga va ser més seguida, al marge de la sanitat i l’ensenyament, va ser l’administració local, que és un dels punts on la Intersindical-CSC té més afiliats a la demarcació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona