Mas explica que va advertir Puigdemont de les dificultats de convocar un referèndum

L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha reconegut que va reunir-se amb Carles Puigdemont i altres l’estiu del 2016 quan es començava a parlar del referèndum. En aquell moment ja no era president i ha afirmat que el referèndum no estava ni al full de ruta ni al programa electoral però que s’introdueix “pel debat generat a la societat catalana” i no només per la pressió de la CUP. També ha relatat que va advertir de les dificultats de convocar un referèndum i que ho va fer partint de l’experiència que tenia pel 9-N (llavors ja estava investigat per la justícia). “Els vaig dir que si optaven pel referèndum jo no m’hi oposaria però que mai es perdés per part de la Generalitat la capacitat d’iniciativa institucional en un marc legal que la Generalitat pogués controlar”, ha manifestat. En aquest sentit, ha dit que per “controlar la situació” l’eina eren les eleccions. Sobre l’1-O, ha dit que hi havia “obsessió” per donar-li cobertura jurídica però que el “pes fonamental” va ser de la societat civil.

A preguntes del fiscal Jaime Moreno, ha reconegut que a les reunions hi eren, a banda de Puigdemont, Oriol Junqueras, Marta Rovira, Raül Romeva i Jordi Turull, entre d’altres, però ha dit que “pràcticament” no recorda coincidir amb Jové i que Dolors Bassa tampoc hi era. Sobre Forcadell, ha reconegut que van coincidir només un cop en una reunió convocada per Puigdemont per parlar sobre la qüestió de confiança. “En vaig tenir diverses, també el 2017, i sempre convocat pel president de la Generalitat”, ha manifestat. Ha reconegut que es parlava del referèndum i que també havia sortit el “debat” sobre la llei de transitorietat jurídica perquè “a judici d’alguns era prescindible perquè seria immediatament impugnada i suspesa pel TC”.

Mas ha admès que l’estiu del 2016 hi va haver un canvi quan es va decidir la possibilitat de fer un referèndum “que no estava al programa que s’havia portat a les eleccions”. El canvi es va fer “a través d’una votació parlamentària”, però ha dit no recordar si va ser condició de la CUP per donar suport a Carles Puigdemont en la qüestió de confiança. En tot cas, ha dit que si hi va haver aquesta petició “no va ser l’únic motiu pel qual es va convocar el referèndum”, i s’ha referit a un “intens debat de la societat catalana”.

El fiscal Javier Zaragoza li ha buscat en aquest punt una contradicció amb la declaració que Mas va fer en instrucció com a investigat, tot dient que aleshores va afirmar que la CUP havia posat el referèndum com a condició. La defensa de Cuixart ha posat de manifest que aleshores no tenia l’obligació de dir la veritat.

En aquest punt, també ha dit que el gener de 2016 va marxar de la presidència perquè ell va voler. “Tenia dues opcions, o convocar eleccions o marxar i vaig escollir marxar”, ha manifestat. “Vaig marxar perquè vull i penso que es el millor camí per prosseguir el mandat de les urnes”, ha afegit.

El fiscal també li ha preguntat sobre si es parlava en aquestes reunions sobre fer el referèndum per la via unilateral i Mas ho ha negat. S’ha referit a declaracions de membres del Govern a mitjans de comunicació on no descartaven la via unilateral per no “perdre capacitat de negociació” però que no era “ni la primera ni la segona ni la tercera opció” perquè sempre es buscava “l’acord”.

En tot moment, i a preguntes del seu excompany de Govern Francesc Homs (també condemnat pel 9-N), ha dit que el Llibre blanc del 2014 posava sobre la taula “diferents alternatives per portar a terme un mandat popular”. I ha defensat que en tot moment es va buscar el pacte amb el govern espanyol. “La voluntat claríssima era la de l’acord amb l’Estat per identificar el camí més segur per complir el mandat electoral”, ha remarcat.