“Lamento moltíssim aquestes imatges [de violència policial]”

Si Mariano Rajoy no havia vist les imatges de cossos i forces de seguretat de l’Estat agredint els votants del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, l’advocada del president d’Òmnium Cultural, Marina Roig, es va encarregar de mostrar-les-hi durant la seva compareixença com a testimoni, ahir a la tarda, al Tribunal Suprem, no sense abans vèncer les reticències inicials del jutge Manuel Marchena, que en qüestionava la necessitat. L’expresident del govern espanyol va acabar admetent, un any i quatre mesos després, que lamenta “moltíssim” imatges com aquelles –en el cas del vídeo que li van mostrar, de càrregues de piolins a Sant Carles de la Ràpita–, però les va equiparar en tot moment a “altres” imatges “semblants”, sense concretar quines. “Jo lamento moltíssim totes aquestes imatges, no m’agraden ni aquestes ni d’altres”, va declarar l’exdirigent popular que va enviar les forces policials a Catalunya. Rajoy va culpar exclusivament la Generalitat de la violència policial pel sol fet d’haver cridat els catalans a votar: “Enfrontaments? En una situació com aquella, és normal que se’n puguin produir quan hi ha voluntat, en alguns casos, que hi siguin.” “Si no s’hagués cridat la gent a un referèndum il·legal i no s’haguessin pres decisions trencant la legalitat vigent no hauríem hagut de veure les lesions que van patir alguns ciutadans i alguns membres de les forces de seguretat de l’Estat”, va accentuar.

A més, es va desvincular del dispositiu policial, va dir que ell només s’ocupava de la direcció política, que no sap qui n’era el responsable i que no estava en contacte amb cap comandament de les forces de seguretat. Va assenyalar la seva número 2, Soraya Sáenz de Santamaría, com la persona que l’informava de la situació i de les decisions que es prenien. Al matí, l’exvicepresidenta també s’havia espolsat la responsabilitat afirmant que la informació la hi facilitava l’aleshores delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i que també es nodria del que anava veient als mitjans de comunicació –no va especificar quins–. En qualsevol cas, Rajoy va insistir a negar que l’1-O s’hagués celebrat cap referèndum, d’acord amb la Junta Electoral Central. L’home que no va ocupar mai la cadira de l’altra banda de la taula de negociació amb Catalunya per una solució política al conflicte i que va enviar la carpeta catalana a la justícia va fer ahir tot un al·legat contra el diàleg: “No hi ha hagut cap acord, ni tan sols converses, per arribar a un acord sobre la celebració d’un referèndum.” Si bé va recordar que es va reunir en sis ocasions amb Artur Mas i un parell de vegades amb Carles Puigdemont, va subratllar que va deixar clar als dos presidents que no abordaria mai el dret a l’autodeterminació i va remarcar que no va admetre cap conversa sobre “liquidar” la sobirania espanyola perquè “Espanya és la que volen els espanyols i no una part dels espanyols”. “Jo no negocio el compliment de la llei ni la sobirania nacional; a qui se li pot ocórrer que el president d’un govern democràtic pugui negociar això? N’eren plenament conscients”, va reiterar.

L’expresident del PP va relatar que havia adreçat Puigdemont al Congrés i al Senat perquè hi exposés el seu projecte polític, i que caldria una modificació de la Constitució per als seus propòsits sobiranistes, a més del pronunciament del conjunt dels espanyols.

Jordi Pina –advocat de Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez– li va arrencar que va parlar amb Iñigo Urkullu –que en principi hauria de declarar avui com a testimoni– abans de l’aprovació de l’article 155, però va negar al lehendakari la condició de mediador. Sí que va reconèixer haver parlat i haver-se reunit personalment amb molta gent els dies previs al 27-O, i va qualificar de “deliberadament confusa” la declaració d’independència el dia 10 anterior. En aquest punt va rememorar els dos requeriments que va enviar a Puigdemont perquè “rectifiqués”, però les cartes de resposta que va rebre no el van satisfer i va tirar pel dret amb el 155: “Va enviar una carta en què no explicava res.”

Tot i que el 7 de febrer del 2018 va afirmar al Congrés que no s’havia gastat “ni un sol euro” del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per al referèndum, ahir Rajoy va canviar d’opinió i va referir que “no pot descartar” que es gastessin diners públics per a l’1-O. Per alimentar el fantasma de la malversació, l’expresident espanyol va puntualitzar que el seu govern havia enviat informació de la intervenció de la Generalitat a la Fiscalia General de l’Estat i a la fiscalia del Tribunal de Comptes fins a nou vegades, i que no es pot descartar un “engany” o una “ocultació” per part de la Generalitat respecte a això.

D’altra banda, Rajoy va fer referència al contingut de la declaració d’un testimoni del matí –Sáenz de Santamaría– quan intentava diferenciar el 9-N de l’1-O. Pina va sortir al pas de seguida i va argumentar que la llei d’enjudiciament criminal estipula que els testimonis no es poden comunicar entre ells fins que declarin. “Jo llegeixo els diaris digitals”, es va escudar. “El tribunal en pren nota i ja ho valorarà al seu moment”, va posposar Marchena.