“Cap càrrec va ordenar aturar l’actuació policial de l’1-O”
Amb un interrogatori que semblava assajat amb el fiscal Javier Zaragoza, el secretari d’estat de Seguretat la tardor del 2017, José Antonio Nieto, ahir, davant del Tribunal Suprem, va culpar el govern de Puigdemont i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, de no haver desconvocat el referèndum d’autodeterminació i no haver evitat, així, les càrregues policials l’1-O, en les quals va sostenir que es va fer un “ús proporcionat de la força”.
La comoditat de la seva declaració es va truncar amb les preguntes de les defenses dels independentistes catalans, i va aclarir un dels dubtes del dispositiu policial. “Cap càrrec policial, ni polític ni judicial va ordenar aturar l’acció policial de l’1-O”, va assegurar l’exdiputat del PP. Tanmateix, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i altres polítics asseguren que van trucar al llavors delegat del govern, Enric Millo, perquè aturés els cops de porra que es veien en vídeos virals a les xarxes socials. Millo havia de declarar ahir després de Nieto, però, com que l’interrogatori va durar quatre hores, el tribunal va començar amb els testimonis de la tarda. Està previst que Millo declari avui al matí.
El penalista Xavier Melero, defensor de l’exconseller d’Interior Quim Forn, va voler aprofundir en les afirmacions sense fonaments documentals que feia l’exsecretari d’estat de Seguretat, i li va preguntar d’on deduïa que el dispositiu dissenyat per la policia catalana era “insuficient i ineficaç” com havia manifestat a la sala. Nieto va assegurar que desconeixia el pla dels Mossos i que va ampliar de 5.800 a 7.800 agents el dispositiu de l’1-O, i tampoc va citar cap mesura a corregir que s’hagués demanat al cos policial català. Nieto, ja a la defensiva, va assegurar: “Si els Mossos d’Esquadra haguessin dit obertament que actuarien durant el referèndum, no hauria passat el que va passar.”
El càrrec del Ministeri de l’Interior va explicar que, en la Junta de Seguretat del 28 de setembre del 2019 a Barcelona, el govern català deia dues coses “contradictòries”: que calia respectar la convivència ciutadana en el referèndum, com deia la magistrada del TSJC que va ordenar aturar-lo, i alhora que els Mossos podrien controlar l’aturada de la votació. I va explicar una conversa durant la junta amb Trapero que –segons va dir– va fer que comencés a malfiar-se’n. “Li vaig preguntar: «Si els Mossos estiguessin en un centre de votació rodejats, actuarien els antiavalots?» I Trapero va respondre que no si hi havia gent gran i nens”, va explicar Nieto.
Melero també va voler que Nieto aclarís el fet que els recels expressats per l’exconseller Forn i el major dels Mossos no eren pas perquè no volien complir una ordre judicial, sinó per una qüestió “competencial”, ja que la seguretat ciutadana a Catalunya és competència de la policia catalana. Nieto va fugir d’estudi i va assegurar que la fiscalia, primer, i la jutgessa del TSJC, després, van fer que els tres cossos policials es coordinessin.
En la instrucció 4/17, signada pel mateix Nieto i que desenvolupava l’ordre judicial d’aturar l’1-O, ja preveia un punt perquè les unitats de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil poguessin actuar si l’acció dels Mossos fos “insuficient i ineficaç” com assegura que va passar de bon matí. Nieto va explicar per primera vegada que els cossos policials espanyols es van mobilitzar a les cinc del matí tement bloquejos als ports de Barcelona i de Tarragona, que no van existir. I hi va afegir que cap a les vuit del matí ja van veure que, al seu parer, els Mossos no actuaven, i cada unitat va decidir actuar sobre el terreny. Amb tot, va admetre que la policia catalana li va enviar un correu en què se’ls demanava suport en unes 200 escoles, i va indicar que van anar a una cinquantena.
Nieto va protegir el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador dels tres cossos policials l’1-O, assegurant que van ser els dispositius policials els que van escollir a quins centres de votació anaven, i que van acabar cap a les sis de la tarda perquè ja feia massa hores que actuaven, i no per cap queixa política ni ciutadana.
L’exsecretari d’estat de Seguretat, obsedit que les forces de seguretat estan legitimades per usar “sempre” la força, no va saber dir quin delicte intentaven evitar els agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil quan els ho va preguntar l’advocat de Junqueras i Romeva, el penalista Andreu van den Eynde. Nieto tampoc va saber detallar les acusacions que havia fet hores abans que en totes les mobilitzacions ciutadanes hi havia l’ANC i Òmnium al darrere.
Quant al dispositiu, Nieto va confirmar que es van mobilitzar uns 6.000 agents de les unitats d’antidisturbis i d’informació per complir el mandat ciutadà. En aquest sentit, el penalista Benet Salellas li va preguntar si no hauria estat més adient que, als centres, s’hi presentessin unitats de mediació en lloc dels antiavalots, i Nieto va declarar que era més correcte que aquesta tasca la fessin els Mossos, però no ho van dur a terme en cap centre, ja que els cossos policials espanyols anaven pel seu compte. El responsable policial va indicar que els cossos espanyols van tancar 113 punts de votació. Melero li va assenyalar que només era un 5% d’eficàcia, i Nieto va insistir que amb l’actuació policial es va evitar un referèndum normal. Pels ciutadans ferits, cap lament.
