La realitat paral·lela de Nieto
El número dos de Zoido nega les càrregues policials de l’1-O, però sí que va observar “violència” el 20-S
L’ex-secretari d’estat de Seguretat assumeix l’enviament de 6.000 agents, que haurien deixat d’actuar per una qüestió d’“energia”
Grande-Marlaska recalca que ell sí que assumeix el que faci la policia
L’1-O no hi va haver càrregues policials i el 20-S hi va haver violència i tumults. Qui ho vegi al revés viu en una “realitat paral·lela” creada pels mitjans de comunicació i les entitats sobiranistes. L’ex-secretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto va defensar ahir aquestes tesis al Tribunal Suprem. A diferència de Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i Juan Ignacio Zoido, ell sí que va assumir, com a responsable polític, el seu paper en la confecció del dispositiu per intentar aturar el referèndum. Estava al capdavant d’aquell dispositiu atroç amb l’aval de Zoido i l’assessorament dels comandaments policials. L’exnúmero dos del Ministeri de l’Interior va ser qui va proposar l’enviament de 6.000 agents de la Guàrdia Civil i de la Policía Nacional a Catalunya, però, segons ell, es va utilitzar “la violència mínima imprescindible” contra els votants i la seva actuació va ser “exemplar”. No li consta –és a dir, no ha vist les imatges– que peguessin a ningú a la part superior del cos, però en tot cas va puntualitzar que no està pas “prohibit”. Nieto va acusar els Mossos de no haver fet la feina i va remarcar que, si haguessin manifestat “la seva voluntat de complir el mandat judicial, el referèndum de l’1 d’octubre no s’hauria celebrat, s’hauria desconvocat”. En la “realitat” de Nieto, fer prevaldre el manteniment de la convivència davant la presència de nens i avis als col·legis per sobre de fer complir les disposicions judicials és una “trampa”.
Segons la seva versió, els responsables de cada dispositiu van ser els que van decidir la ruta de col·legis a seguir –deu ser casualitat que anessin a actuar a primera hora als punts de votació previstos de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras o Carme Forcadell–. Van sortir a les cinc del matí i van aturar les hostilitats a la tarda perquè estaven exhausts, ja no tenien “energia”, no els podia demanar més perquè s’havien llevat a les quatre, no pas perquè ningú de més amunt dins de l’escalafó governamental donés l’ordre d’aturar la repressió. “El final de l’actuació és degut a una qüestió física”, va concloure el testimoni.
“Tot el relat que va posar en marxa el moviment independentista va portar a fer que la notícia fos que el gos mossega l’home i no que l’home mossega el gos. Es va girar la realitat”, va lamentar. “En aquest cas, a qui es veia fent quelcom dolent era a la policia quan defensava la legalitat i no la resta quan mirava de vulnerar-la”, va opinar. El que sí que va haver d’admetre és que cap agent de la policia espanyola va ser hospitalitzat ni va haver d’abandonar el dispositiu tiu per ser atès en vehicles medicalitzats.
“Molta violència”
El també exalcalde de Còrdova i exdiputat del PP al Congrés, seguint fil per randa el relat de la fiscalia, l’advocacia de l’Estat, Vox, els atestats policials –o havent-los inspirat–, va assegurar d’entrada que el setembre del 2017 hi va haver “actes violents organitzats” contra la Guàrdia Civil, “molta violència”, violència a granel, una afirmació vaga que es va anar empetitint quan l’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu van den Eynde, li va fer concretar. Després d’uns moments de titubeig davant la dificultat de posar exemples d’aquesta suposada violència en detall, Nieto va acabar-la reduint als vehicles policials danyats davant la seu d’Economia –en la sessió d’ahir no van aparèixer cons voladors– i al fet que la secretària judicial va preferir sortir per darrere de l’immoble. “El nivell de destrosses va ser molt alt”, va esgrimir. Sobre el fet que a dins dels cotxes hi hagués armes llargues sense custòdia, se’n va rentar les mans, ja que considera que n’havien d’haver informat la comitiva judicial i va admetre que no té constància que s’hagi obert cap investigació sobre l’abandonament d’aquelles armes. Això sí, tenia “molta preocupació” que els “tumults” poguessin afectar la seguretat de la Guàrdia Civil. Tot i això, no van enviar a Economia cap reforç policial per fer tasques de seguretat ciutadana al marge dels Mossos, ni tan sols els agents de la Policía Nacional que van marxar del davant de la seu de la CUP on havien pretès entrar sense ordre judicial. A Nieto no li constava que no hi hagués aquesta ordre.
Després d’haver posat contra les cordes Sáenz de Santamaría, l’advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, va tornar a acorralar un testimoni, en aquest cas l’ex-secretari d’estat de l’Interior, a qui va deixar en evidència quan va demostrar que la interlocutòria del TSJC del 27 de setembre no ordenava el precinte dels col·legis electorals l’1-O i l’establiment de perímetres, tal com havia afirmat Nieto a preguntes de les acusacions.
Malgrat ser ell qui va posar sobre la taula la xifra de 6.000 efectius, Nieto va reconèixer que van planificar el dispositiu sense tenir una previsió de quanta gent aniria a votar i ell mateix els havia qualificat d’insuficients. En diverses entrevistes a la premsa havia parlat d’entre 60.000 i 90.000 els agents necessaris. Ahir va matisar que els 6.000 eren per donar compliment a l’ordre judicial d’impedir el referèndum, mentre que els almenys 60.000 haurien calgut per “evitar imatges” de persones anant a votar o obrint col·legis.
La quarta setmana del judici començava amb la declaració més llarga dels testimonis fins al moment. Veient els desentesos i oblits de Rajoy i del seu ministre de l’Interior, a més de les crítiques d’algunes associacions de guàrdies civils per les declaracions dels responsables polítics en el judici, l’actual titular del departament, Fernando Grande-Marlaska, va olorar sang i va remarcar ahir que, com a coordinador màxim de les forces de seguretat de l’Estat, ell sí que assumeix “al cent per cent” tot allò que facin.
El Suprem no mostrarà la imatge de la secretària judicial
La secretària judicial del jutjat número 13 que va sortir pel teatre Coliseum saltant un mur de metre i mig en lloc de fer ús del passadís de voluntaris de l’ANC, Montserrat del Toro, declararà demà com a testimoni a petició de Vox, la fiscalia, l’advocacia de l’Estat i la defensa de Junqueras i Romeva, però el Tribunal Suprem modificarà l’emissió en directe del judici perquè no se li vegi la cara, a petició d’ella. Només se’n sentirà la veu. D’aquesta manera podrà continuar sent anònima, de la mateixa manera que no se la podia reconèixer el 20-S si hagués sortit per la porta. El tribunal, els lletrats, els acusats i el públic de la sala podran veure la declaració, però no pel senyal institucional de televisió. També han demanat aquesta mesura alguns Mossos d’Esquadra.
