Dels dits de la Marta als artefactes
Un subinspector de la policia espanyola és investigat per lesions a la dona que Millo acusa de falsejar una agressió l’1-O
L’exdelegat del govern ha de rectificar i admetre que sols es va cremar una peça de roba i no pas objectes
El delegat del govern espanyol a Catalunya la tardor del 2017, Enric Millo, va fer ahir unes declaracions com a testimoni al Suprem que alguns van considerar difamatòries i d’altres, parcials i manipulades, com van evidenciar els advocats defensors amb les seves preguntes. Algunes fake news que va sostenir, sota jurament, el dirigent del Partit Popular són:
Agressions policials
Per desinflar el relat de les càrregues policials durant l’1-O, l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya va explicar al tribunal que circulaven per les xarxes socials imatges falses, tot i que només va poder detallar el cas d’un noi amb sang al cap, que es va descobrir que era d’una manifestació del 2012 i es va eliminar ràpid de les xarxes, segons va explicar Enric Millo. També va detallar el “vídeo de la noia que deia que li havien trencat els dits un per un”. “La meva filla petita plorava... I després vam saber que era mentida i que la noia ho va admetre”, hi afegia. L’excàrrec del PP es referia a Marta Torrecillas, la dona coneguda a les xarxes socials per un dels vídeos més polèmics de les càrregues dels cossos de seguretat espanyols en una escola de Barcelona per evitar el referèndum de l’1 d’octubre, i que va ser objecte d’escarni en certs mitjans de comunicació quan va explicar que no tenia els dits trencats, sinó capsulitis, una lesió que provoca un dolor similar.
Amb el seu advocat, Xavier Monge, la dona va presentar una querella contra un subinspector de la Policía Nacional. Torrecillas l’acusa de lesions i d’un delicte contra la integritat moral per “vexació en haver-la agafat pels pits” i per haver-li retorçat els dits, cas que continua en tràmit al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, que investiga una trentena d’agents per presumpta mala praxi durant l’1-O. El novembre passat va declarar com a investigat aquest subinspector de Sevilla (el 70.231) per la seva actuació a l’institut Pau Claris de Barcelona i va negar haver tirat a terra, haver magrejat i haver ferit a la mà Marta Torrecillas. Va indicar que la va aixecar i en aquesta acció ella va caure. És a dir, que la lesió de Torrecillas no és pas fake.
Objectes incendiaris
En aquest ambient “hostil”, Millo va arribar a afirmar ahir que, a més de “pintades”, també contra ell, s’havien llançat “artefactes incendiaris” contra edificis oficials i de la Guàrdia Civil. Responent a preguntes d’un dels defensors de Jordi Cuixart, el penalista Benet Salellas, Millo va haver de rectificar i assumir que sols hi havia hagut un objecte amb foc, a l’entrada de la caserna d’Igualada, i que al final es va saber que era un tros de roba i no pas cap “artefacte”, concepte que connota una violència que no es va produir a Catalunya.
Unipost: 12 hores
L’excàrrec popular tampoc va ser curós a l’hora de relatar que els Mossos van trigar “moltes hores” a anar a donar suport als agents de la Guàrdia Civil que volien escorcollar una nau d’Unipost a Terrassa, el 19 de setembre del 2017, i força veïns es van concentrar i van seure a terra davant el magatzem. L’advocat Xavier Melero, defensor de l’exconseller Quim Forn, també va haver de matisar les afirmacions de Millo i va assegurar que la durada del dispositiu policial, més de dotze hores, es devia al fet que “no tenien ordre judicial”. Certament, el jutge de guàrdia de Terrassa aquell dia no donava autorització perquè els agents obrissin cartes certificades, en protecció del dret a la intimitat, fins que li ho comuniqués el titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que cercava els organitzadors de l’1-O, o la magistrada del TSJC, que investigava el govern. Finalment, l’ordre judicial va arribar i la Guàrdia Civil es va endur 45.000 cartes censals i notificacions per l’1-O. Mai hi van trobar urnes, però.
Puntada de peu al cap
La revelació més sorprenent de Millo va ser quan va assegurar que un dels agents ferits li va explicar que “van caure a la trampa del Fairy”, consistent a abocar sabó a l’entrada dels col·legis perquè els policies rellisquessin i se’ls pogués “clavar puntades de peu al cap” un cop a terra. No hi ha cap imatge d’agents patinant l’1-O. El que sí que es va veure en un dels vídeos virals és com un agent cau a terra en un centre de Sant Esteve Sesrovires i un jove li dona una puntada de peu al cap. El noi, de 22 anys, va ser detingut deu dies després del referèndum, per atemptat a l’autoritat. Segons el mateix Ministeri de l’Interior, sols es van detenir cinc persones per agressions a agents l’1-O.
