Els puntals de la violència
El coronel Pérez de los Cobos ven el salt a la resistència activa i als “atacs”a agents
Marchena fa dir al militar a la segona que va ser processat per tortures i absolt
La secretària judicial del 20-S sentia “por” pel “setge” i el “tumult”
Després de dues setmanes del judici al procés guiades pels al·legats inicials i els advocats de les defenses intentant desarticular les veus governamentals que alimenten la rebel·lió, la vista oral es juga ara en el camp més propici per a les acusacions: la presumpta violència però no vista per televisió des del palau de La Moncloa, sinó a través dels ulls d’un coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, i d’una dona catalana, Montserrat del Toro, que actuava com a secretària judicial el 20 de setembre del 2017 al registre de la conselleria d’Economia. Si Pérez de los Cobos va exposar de nou les “agressions” i els “atacs a agents” l’1-O, Del Toro va relatar en primera persona la “por” que va sentir el 20-S a l’interior de la conselleria pel que ella veia com un “setge” que va fer que demanés fins i tot un helicòpter per sortir pel cel i no “pel terrat” i pel Teatre Coliseum.
Conscient que el dia abans va tenir un oblit i només amb ell –no preguntar-li si mai ha estat processat, com diu la llei–, Marchena va començar la segona jornada amb Pérez de los Cobos com a testimoni formulant la qüestió de rigor. El coronel va ser processat per un cas de tortures al presumpte membre d’ETA Kepa Urra a Bilbao i el cas va acabar amb una condemna de quatre anys per a tres guàrdies civils, però ell en va ser absolt. I així ho va exposar ahir. “Processat en una ocasió amb sentència absolutòria”, va dir el coronel quan Marchena complia la llei a la segona.
Segons el coordinador policial de l’1-O, el balanç que ofereix de 93 agents lesionats no té ni un sol cas d’un policia colpejat per un company ni per un cop, sinó que tots ho són per “escometiments ciutadans”. “En la majoria de locals on interveníem hi va haver hostilitat, actituds d’agressió i escometiments contra els agents”, va exposar. “Li consta que ciutadans –deu, cent, un miler– van anar a votar amb armes?”, li va etzibar l’advocat Jordi Pina. “No en tinc coneixement”, va rebatre Pérez de los Cobos.
Càrrega sí o càrrega no
El moment tens del dia es va viure quan Pina va rebatre què entén Pérez de los Cobos per càrrega, perquè el coronel sosté que l’1-O no n’hi va haver cap. “Des del punt de vista tècnic, una càrrega és una actuació policial contundent per dissoldre una manifestació o desallotjar un espai. L1-O no es va dissoldre cap manifestació ni es va practicar cap desallotjament”, va relatar. Quan Jodi Pina li va voler fer veure que podria incórrer en delicte de fals testimoni i que està sota jurament, Marchena el va tallar per dir que això a la sala ho diu ell i ningú més.
Resistència passiva o no
De los Cobos va oferir al tribunal el relat de què és resistència passiva i què és activa. “Passiva és la gent asseguda i ocupant els accessos, i activa és que es posa dempeus i forma un bloc humà on es reparteixen funcions i uns fan fustigaments, agressions i llançaments d’objectes”, va contraposar per afermar la violència que, segons ell, van tenir els votants l’1-O. I no es va desdir dels “encaputxats” que denuncia, si bé no els va saber situar ni tampoc va saber dir si podien ser persones amb la caputxa de l’impermeable posada perquè l’1-O plovia en molts indrets de Catalunya. “Si els informes esmentaven els locals on eren, ho desconec”, va dir per eludir la qüestió.
20-S: “Treu-me d’aquí”
La veu del dia va ser la de Montserrat del Toro, secretària judicial el 20-S, que no va consentir que la seva imatge fos emesa i es va veure a la sala i prou. Amb l’empatia de l’afinitat gremial, jutges i fiscals van escoltar Del Toro relatar la “por” i “ansietat” viscuda el 20-S pel que ella no va veure mai com una concentració festiva sinó com un “setge” i un “tumult”, que és precisament la paraula que apareix al Codi Penal en l’article 544 que castiga la sedició. La seva desesperació es va plasmar en una trucada de nit al jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, ja difunt. “M’has de treure d’aquí, no hi ha sortida”, li va traslladar al jutge iniciador dels escorcolls, que a més feia guàrdia.
La veu de Forcadell
El testimoni de Del Toro, però, va trontollar quan va afirmar que identificava la veu de Carme Forcadell a través dels vidres –no hi era el 20-S a l’escenari– però en canvi no escoltava la música. El jutge Marchena va protegir Del Toro quan l’advocat Andreu Van den Eynde va furgar en l’afinitat a Ciutadans i les pàgines ultres i pels m’agrada que els fa a Facebook. “No autoritzo a fer un interrogatori sobre conviccions ideològiques, a tots se’ls han respectat”, va dir Marchena tallant Van den Eynde en una sala on els fiscals i Vox han exigit a acusats i a testimonis dir si son socis de l’ANC i d’Òmnium abans de posar-los entre Twitter i la paret.
El jutjat 13 requereix informació al Parlament
ò.p.jUna parella d’agents policials vestides de paisà es van presentar ahir al matí al Parlament per un requeriment d’informació del jutjat número 13 de Barcelona que, segons va avançar TVE, versaria sobre l’acte de presentació de la llei del referèndum que es va fer al Teatre Nacional de Catalunya el juliol del 2017, organitzat pel grup parlamentari de Junts pel Sí. Els serveis administratius de la cambra tenen ara cinc dies per respondre-hi, que és el que el Parlament ha fet sempre en aquests casos, segons fonts consultades ahir. Les agents no van fer cap escorcoll i van deixar les armes a la porta, tal com estipula el reglament.
Retrets amb Millo
D’altra banda, JxCat i ERC van criticar durament ahir des de la cambra la declaració la vigília de l’exdelegat Enric Millo en el judici al procés. “Menteixen sense miraments en seu judicial per garantir-se un futur laboral”, va lamentar el líder republicà Sergi Sabrià, que va postil·lar:“A ERC ho sabíem des de feia temps en el cas de Millo.” Sabrià, per cert, també va criticar les afirmacions “lamentables i etnicistes” del president andalús Juanma Moreno, que va dir que es menystenen els drets dels andalusos a Catalunya. El portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, va anar més enllà i va parlar de “Millo-perjuri” i de “baixesa dels seus còmplices”. “Els covards que al judici parlen del Fairy l’haurien de fer servir per netejar-se la boca i la pròpia consciència”, va dir en la sessió de control al president Torra, que al seu torn va qualificar les declaracions de dimarts al Suprem “d’autèntica i profunda vergonya”.
Les expressions de JxCat van generar una queixa del PP, que les veu “insultants”, i va denunciar la inacció del president, Roger Torrent, que va dir que revisaria els vídeos però que havia detectat “les mateixes expressions” que en altres debats. Millo va insinuar a Twitter que denunciarà Pujol. “L’odi que desprens amb les teves acusacions calumnioses te l’hauràs d’empassar, si les mantens, quan et toqui defensar-les davant d’un tribunal”, li va etzibar.
