Política

A Madrid sense fer bloqueig

Artadi diu que JxCat manté la prioritat de negociar el dret a l’autodeterminació i frenar la repressió

Campuzano lamenta que no es fessin primàries

El PNB ha de decidir si manté l’aliança amb el PDeCAT a Europa

El PNB ha de decidir si vol anar a les europees amb Puigdemont

Ni el “no a tot” ni negociar engrunes. Aquesta és la filosofia amb què la candidatura de JxCat, que liderarà Jordi Sànchez, pensa abordar les eleccions espanyoles del 28 d’abril. A Madrid no es farà “política de bloqueig”, va asseverar en una entrevista a Catalunya Ràdio l’encara portaveu del govern de la Generalitat, la consellera Elsa Artadi, que hi va afegir que tampoc hi aniran “només a pactar temes sectorials”. I ho va fer com a resposta a les veus crítiques dins del mateix PDeCAT, que es van manifestar ahir per boca de Carlos Campuzano, un dels històrics convergents damnificats en la llista, i també fora del partit, a través de l’exdirigent d’Unió Josep Antoni Duran i Lleida, així com del secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos. Però també davant els dubtes expressats des del PSC i Catalunya en Comú, crítics amb la manera de fer política de Carles Puigdemont, perquè consideren que no contribueix a desbloquejar la situació.

I és que el discurs de JxCat, en previsió que els independentistes tornaran a ser decisius per formar govern, serà el mateix que el que han argumentat en els darrers mesos: diàleg per trobar una solució política per a les demandes de Catalunya, que inclouen exigir que es respecti el dret a l’autodeterminació i la fi de la “repressió”. La vicepresidenta del PDeCAT, Míriam Nogueras, que anirà de número tres en la llista de Barcelona, també deixava clar en una piulada ahir que alguns confonien el diàleg amb una “baixada constant de pantalons”, i hi afegia que “qui bloqueja Espanya és aquell que NO escolta Catalunya i aquells que ens demanen que ens agenollem malgrat que ningú ens escolti i a canvi de res”. L’avantatge després dels comicis és que les negociacions les podran fer sense problemes de coordinació al Congrés com es va visualitzar en la decisió de donar suport o no als pressupostos generals.

I és que aquesta qüestió encara cou entre la vella guàrdia convergent que ha quedat fora de la llista, tal com va expressar Campuzano, que considera que hauria estat “més intel·ligent” permetre’n la tramitació. El fins ara portaveu del PDeCAT al Congrés considera que l’acció política del sobiranisme “no es pot inhibir de defensar els interessos econòmics i socials de la societat catalana, que es continuen decidint a Madrid”, i es mostrava partidari de no bloquejar la política espanyola, fet que seria d’una “profunda incompetència”, davant la possibilitat d’un front de dretes. Campuzano també va lamentar a Catalunya Ràdio que no s’haguessin fet primàries per escollir els candidats de JxCat, procediment que “hauria estat més democràtic” i hauria permès “confrontar idees amb els companys que pensen de manera diferent”. Quant a Puigdemont, va advertir que els partits necessiten lideratges forts, però que són “alguna cosa més que els seus líders”.

I aprofitant la presentació del seu llibre a Madrid, El risc de la veritat (Memòria d’una passió política), l’exdirigent d’Unió Josep Antoni Duran i Lleida també va sortir en defensa de Campuzano i Jordi Xuclà i del “catalanisme moderat”. A més, va assegurar que mai podrà “perdonar” l’expresident Artur Mas per haver acceptat la candidatura de Puigdemont i haver-se “lliurat”, així, a la CUP.

Des del PSOE, el secretari d’organització, José Luis Ábalos, va ser crític amb la llista de JxCat argumentant que “no insisteixen en la via del diàleg”, atès que han “desplaçat” diputats històrics per la seva “capacitat democràtica per dialogar” i per haver contribuït a la governabilitat d’Espanya. El seu homònim del PSC, Salvador Illa, va preferir no valorar aquesta llista ni la d’ERC, però va qualificar de “fora de lloc” la “pugna acarnissada” que mantenen per liderar l’espai independentista.

En l’òrbita dels comuns, va ser el portaveu Joan Mena el que va censurar la política de Puigdemont i la confecció de les llistes per “haver renunciat a fer política a l’Estat, com ja fa temps que han fet a Catalunya”.

Sorpresa per Puigdemont

La candidatura de Puigdemont per a les pròximes eleccions europees del 26 de maig, segons reconeixia Artadi, va sorprendre el mateix entorn postconvergent i l’independentisme, i més tenint en compte que des de Waterloo Puigdemont s’havia ofert fa mesos a anar de número dos en una llista encapçalada per Oriol Junqueras. La portaveu del govern va assegurar que Puigdemont encara estaria disposat a renunciar-hi si els republicans hi estiguessin d’acord, fet que no succeirà. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va valorar com “una bona notícia per a l’independentisme” que el president a l’exili s’hi presenti, perquè ajudarà a “fer passos per avançar cap a la materialització de la República”. Considera, així mateix, que és una manera de “no deixar-se silenciar, que és el que voldria la repressió”. Dit això, però, també va reiterar que la decisió va en la línia del que sempre han defensat els republicans: “Que cadascú sigui el màxim de fort possible en el seu àmbit i, a partir d’aquí, treballar una estratègia conjunta.”

Però la formació que va trobar més sorprenent la decisió de Puigdemont va ser el Partit Nacionalista Basc (PNB), ja que tenia un preacord amb el PDeCAT per concórrer plegats als comicis a l’eurocambra, com ja van fer el 2014, quan van aconseguir tres diputats. “És possible que no en sabessin res; no s’ha treballat amb el PNB, perquè primer hem abordat el nostre projecte polític”, va argumentar Artadi. La direcció de la formació basca havia de decidir ahir en la reunió ordinària quina era la seva posició, mentre que el president del PDeCAT, David Bonvehí, assegurava que no renunciaven a l’aliança.

No entendríem anar a Madrid només a pactar temes sectorials
Elsa Artadi
Portaveu del Govern
M’hauria agradat participar en unes primàries i confrontar aquestes idees amb els companys
Carles Campuzano
Portaveu del PdeCAT al Congrés
Que es presenti Puigdemont [el 26-M] és una bona notícia per a l’independentisme
Marta Vilalta
Portaveu d’ERC

Dues noves conselleres en poc més d’una setmana

Els relleus al govern de la portaveu i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, i de la consellera de Cultura, Laura Borràs, després de ser incloses com a números dos en les candidatures de JxCat a l’alcaldia de Barcelona i a les eleccions espanyoles, respectivament, se sabran un cop feta la propera reunió de l’executiu. Artadi va explicar que seran dues dones i que la intenció és fer-ho simultàniament, però que dependrà de les converses que el president Quim Torra mantingui amb els exconsellers Jordi Turull –a la presó– i Lluís Puig –a l’exili–. En qualsevol cas, haurà de decidir la substituta de Borràs, ja que la normativa electoral l’obliga a deixar el càrrec el 24 de març. Artadi té més temps i com a substituta sona l’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La fiscalia es querella contra l’alcalde de Collbató i l’exalcalde de Molins de Rei per l’1-O

Barcelona

Retiren les pancartes amb llaços del Palau de Generalitat

Torrent: “El que hauria de preocupar a la JEC és tenir presos polítics”

Mariàngela Vilallonga substituirà Laura Borràs a la conselleria de Cultura

Barcelona

Maria Àngels Olmedo serà la cap de llista del PP de Catalunya al Senat per Girona

Figueres

Vicepresidència despenja llaços i Cultura no ho farà

La CUP afirma que el Govern va “malbaratar la revolució” de l’1-O i crida a centrar la lluita als ajuntaments

Via penal a Torra i acció als Mossos

Madrid / Barcelona

Dels pèsols als peixos pacífics

BARCELONA/girona