Política

La sessió d’avui del judici s’ha centrat en l’encàrrec i la impressió dels cartells del referèndum

Curta sessió de declaracions aquest dimarts

Dos representants de la impremta Artyplan, i un dissenyador gràfic han prestat declaració i un quart testimoni ha refusat per estar sota investigació en un altre procediment

La quinzena sessió del Judici de l’1-O s’ha dedicat aquest dimarts a aclarir temes relacionats amb l’encàrrec i la impressió dels cartells de referèndum.

La sessió del matí ha estat la més breu fins ara i s’ha allargat poc més d’un quart d’hora. Al matí havien de declarar la responsable de recursos humans de la impremta Artyplan, Rosa Maria Sans i el propietari de l’empresa Buzoneo Directo, Jose Oriol González, que s’ha acollit al seu dret a no declarar perquè està investigat en el jutjat 13 de Barcelona.

Per la seva banda, la responsable de recursos humans de la impremta Artyplan, Rosa Maria Sans, ha declarat al Suprem que l’empresa va elaborar cartells i fulletons per valor de 17.000 euros però sense albarà ni factura. Sans ha dit que va conèixer que era publicitat del referèndum un cop la Guàrdia Civil es va personar a l’empresa, el setembre de 2017. A posteriori, la Guàrdia Civil li va demanar que quantifiqués l’encàrrec i, després de consultar amb l’àrea de producció, el va valorar en 17.000 euros.

Sans ha explicat que el contacte que figurava a la fulla d’encàrrec era Òmnium Cultural, amb qui treballava feia anys. També ha reconegut que, posteriorment al registre, va enviar un correu electrònic a tot el personal demanant que “donades les circumstàncies” no s’imprimís res que fes referència al referèndum. Segons la fiscalia, l’empresa va dipositar al magatzem de Disnet, a Sabadell, un total de 400.000 díptics, 26.000 fulletons i 30.000 cartells de l’1-O.

Sans ha explicat que va quantificar el cost de l’encàrrec (que ocupava onze palets, ha dit) un cop li va demanar la Guàrdia Civil i ho va consultar amb el departament de producció. Ha explicat que ascendia a 17.000 euros però que no hi havia “ni albarà ni factura”. També ha dit que van decidir que la feina “no es tirava endavant” quan van saber que eren cartells de l’1-O, un cop s’hi va personar la Guàrdia Civil. En aquest sentit, ha dit que no va veure cap dels cartells a dins de la fàbrica i que en va conèixer el contingut per la premsa.

A la tarda hi ha hagut dues declaracions. En primer lloc ha declarat Enric Vidal, dissenyador gràfic. Vidal ha estat interrogat per la fiscalia en referència a l’encàrrec dels cartells del referèndum (la campanya dels cartells de les vies del tren). Les preguntes de la fiscalia han provocat avui la protesta en diverses ocasions de les defenses per la manera com s’estava portant a terme l’interrogatori. La primera protesta ha tingut a veure amb les preguntes sobre el fet que Vidal fos soci d’Òmnium. Més tard l’advocat Jordi Pina ha tornat a protestar. En aquest, Pina feia constar que el fiscal estava fent preguntes que podrien estaven relacionades amb un altre procediment judicial. El jutge Marchena li ha contestat que en cap cap el contingut d’aquestes preguntes serien tingudes en compte pel tribunal.

L’interrogatori a Vidal ha estat encaminat a descobrir com i perquè Vidal va fer l’encàrrec dels cartells a les impremtes. En diferents ocasions, Vidal ha estat preguntat per Antoni Molons, aqui diu que coneixia. Vidal s’ha referit a la persona que li va fer l’encàrrec com a “un tal Toni”, que al principi li agafava el telèfon i després ja no. Vidal ha explicat que ell simplement va rebre els originals, els va redimensionar i els va repartir entre les empreses Artyplan, Global Solutions i Marc Martí.

Vidal també ha estat preguntat per qui li havia fet l’encàrrec, si ell havia fet cap pagament a les impremtes, i si havia cobrat per la feina feta. Vidal ha negat en tot moment haver pagat –perquè no era la seva feina– ni cobrat res per la feina feta –per com s’estava posant el tema–.

L’última declaració del dia ha estat la del treballador d’Artyplan, Enric Marí. Marí ha explicat que va rebre una trucada d’Aitor Sampere d’Òmnium que li va demanar pressupost per a uns cartells per al referèndum. Marí també ha reconegut que treballaven amb Òmnium des de feia anys. Segons Marí, Òmnium havia fet el el passat encàrrecs que després es facturaven a l’ANC o a alguns partits.

Marí ha explicat a preguntes de les defenses que va declarar 2 cops davant la Guàrdia Civil i després al jutjat número 13 i que mai va anar acompanyat d’advocat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Front Republicà condiciona negociar una investidura a l’autodeterminació i la retirada de les acusacions per l’1-O

barcelona

Arrimadas veu en els indecisos una “oportunitat” per guanyar el 28-A

barcelona

Asens proposa un finançament propi per a Catalunya i una llei de plurinacionalitat que blindi “la condició nacional”

barcelona

Sri Lanka creu que darrere el grup local autor dels atemptats hi ha organitzacions terroristes internacionals

colombo

ERC proposa una llei d’“emergència democràtica” que vol penalitzar l’enaltiment al franquisme i al nazisme

barcelona

Pinten la seu del PSC amb frases vinculades a la simulació de la crema de Puigdemont a Coripe

barcelona

L’alcalde de Coripe defensa que l’afusellament simulat de Puigdemont és una “sàtira” que no va “contra el poble català”

barcelona

Sánchez i Puigdemont es retroben 553 dies després: “Guanyarem perquè estem en la banda correcte de la història”

barcelona

La seguretat, eix central

Barcelona