Hora de posar-se al dia

Més d’un centenar de càrrecs (106 en concret) en 25 organismes o comissions assessores, dels 33 que pengen en total del Parlament, estan pendents de ser renovats, la majoria perquè han caducat els mandats o perquè els seus integrants hi han anat renunciant per diversos motius. No és una situació sobrevinguda d’un dia per l’altre, ja que ve de lluny, fins al punt que, en alguns casos, els afectats estan exercint en funcions des del 2014. L’excepcionalitat de les últimes legislatures arran del procés sobiranista, que ha situat el focus en altres qüestions i ha tensat les relacions entre els grans grups –entre els quals ha irromput un nou actor com Ciutadans, ara majoritari– ha anat acumulant els casos en un calaix, tot i les queixes sovint dels mateixos implicats, que recorden que ha acabat l’etapa d’implicació a què es van comprometre. La mandra i la desconfiança dels partits per asseure’s i arribar a acords, però, ha frenat fins ara qualsevol intent.

El president Roger Torrent ha vingut advertint, des de fa mesos, fins i tot amb un parell de cartes als grups, que no es podia allargar més aquesta provisionalitat i calia posar fil a l’agulla per desencallar-ho. I la setmana passada, coincidint amb la recent caducitat, l’1 de març, d’un dels òrgans més significatius, el del Síndic de Greuges, va tornar a posar la necessitat sobre la taula, ara en públic. Per això, dimecres va convocar un per un tots els líders i portaveus al seu despatx per estirar-los les orelles i demanar-los que comencin ja a fer propostes per designar els càrrecs. La majoria dels quals –uns dos terços–, per cert, no té cap remuneració estipulada.

En tot cas, tothom és conscient que l’actual període preelectoral no facilita l’entesa –Cs ja va paralitzar un principi d’acord al desembre a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), després de les eleccions andaluses– i, en els ens que requereixen més quòrum (dos terços o tres cinquenes parts, o sigui, 90 o 81 diputats), no es confia en pactes abans del juny, com en la mateixa CCMA, amb els set integrants caducats, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), que en té quatre dels set, i el Consell de Garanties Estatutàries (CGE), en què només un dels sis components està en regla. Altres òrgans segurament segueixin aquest camí i la renovació s’allargui –com la comissió de control de les consultes populars no referendàries, ens que es manté en vigor tot i que la llei no es va poder utilitzar per a la votació del 9-N–, malgrat que per exemple en la Sindicatura de Comptes hi ha coincidència entre els grups que hi ha més pressa, ja que s’acumula la feina i ara ja hi ha quatre vacants. A més, tres dels 25 òrgans pendents de designacions són nous, ja que són fruit de lleis aprovades la passada legislatura (que ja han passat el filtre del TC també): els cinc membres del Consell Fiscal de Catalunya, a més del seu president; els sis del comitè d’experts sobre el canvi climàtic, i el president de l’Agència Catalana de Protecció Social.

Alguns grups confien encara tenir nou síndic a principi d’abril, quan expira el termini teòric previst, però serà molt complicat un acord ràpid, com advertia dimecres el portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, en sortir de la reunió amb Torrent: “Li he demanat que faci arribar als altres partits que proposin una persona no significada per la defensa del separatisme i el procés”, exigia. Cs sempre ha estat molt crític amb el síndic sortint, Rafael Ribó, i ara vol nomenar “una figura més neutral”, i per això proposarà algú que ja hagi fet tasques similars en algun Ajuntament. D’altres, com ara el PSC, ja han avisat que volen que sigui una dona. Un punt, precisament, el de la paritat, que també tots voldran tenir en compte en global, si bé no hi ha cap força legal que hi obligui en cap organisme.

La llista de renovacions pendents és llarga i, tot i les dificultats, hi ha un primer bloc de cadires menors que es podria desencallar abans, com ara els consells socials de les universitats. Això sí, com que han canviat correlacions i alguns grups hauran de renunciar a càrrecs, probablement s’afronti una negociació global, per paquets, perquè tots es puguin assegurar una mínima quota. És lògic que la majoria d’acords haurien de passar per una entesa dels tres grans grups –Cs, JxCAT i ERC–, ja que els independentistes no es plantegen, almenys d’entrada, aïllar el majoritari, a fi que tots els òrgans siguin plurals i representatius. Això sí, si hi fos impossible un acord, el PSC passaria a tenir un paper cabdal per conformar majories, ja que hi seria més fàcil una negociació a què de fet ja s’ha prestat.

Per posar fil a l’agulla, es podrien impulsar d’entrada reunions tècniques en què s’aclareixin quins són els procediments de renovació, que tampoc són els mateixos en tots els casos, ja que si bé tots els ha d’acabar votant el ple, en alguns calen comissions prèvies i en d’altres, no. En el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (Conca) o en l’Agència de Protecció Social, per exemple, cal una proposta del govern, i en el primer cas just ara plega la consellera Borràs... Sigui com sigui, tothom és conscient que no es pot esperar gaire més, i s’espera començar a veure moviments en els propers dies.