Política

Pugna judicial amb l’Estat a Bèlgica

Puigdemont i els exconsellers presenten formalment la demanda contra Llarena a Brussel·les

L’equip jurídic vol l’opinió del tribunal de la Unió Europea sobre la competència del tribunal belga

Es reactiva el malson dels tribunals europeus per al sistema judicial espanyol. La demanda dels exiliats independentistes contra el jutge instructor del cas de l’1-O, Pablo Llarena, es va presentar formalment dimecres a Bèlgica i va per la via de donar guerra a Madrid en els pròxims dos anys. Després de mesos d’encarrilar la queixa civil belga, ara s’obre una batalla judicial a Brussel·les sobre el rol del magistrat del Tribunal Suprem, que podria passar pels tribunals de la Unió Europea. Una pugna on està ficat l’Estat espanyol per voluntat pròpia i que haurà de lluitar contra el president Carles Puigdemont i els seus exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret per evitar que un tribunal belga es pronunciï sobre una possible vulneració de drets fonamentals d’un dels seus jutges.

Demanda

Puigdemont va anunciar ahir des de Waterloo que la demanda civil contra Llarena s’ha ampliat també al govern espanyol després que aquest es personés en el cas. “Arran del paper actiu del regne d’Espanya en aquesta demanda, que havia de ser particular, hem cregut convenient que, ja que és un afer europeu, calia ampliar-la”, va dir el líder de Junts per Catalunya.

L’equip jurídic celebra que l’Estat espanyol, arran de la pressió del ministre Josep Borrell, fes el pas d’entrar en el cas el setembre passat per defensar Llarena, com a jutge espanyol, perquè, afirmen, els ha “obert un nou horitzó judicial”. “Es van disparar un tret al peu”, asseguren.

A l’inici del procediment, el juny del 2018, els exiliats només es queixaven per declaracions del magistrat fora de l’àmbit judicial per denunciar que no era un jutge imparcial i que havia violat els seus drets fonamentals en la instrucció del cas de l’1-O. Ara, segons argumenten els advocats de Puigdemont i els exconsellers, la implicació del govern els permet incloure també els seus actes judicials i no només aquells que va fer personalment, que era una escletxa més estreta. Per exemple, ara a la demanda s’explica com el jutge Llarena va aplicar les ordres europees de detenció.

Foc encreuat als tribunals

La presentació d’aquesta demanda és el tret de sortida a un foc encreuat de retrets entre els exiliats i l’Estat als tribunals belgues. Ara la defensa de Llarena i del govern espanyol té dos mesos per respondre a les acusacions plasmades en el text de la demanda.

Però aquí no s’acabarà la batalla jurídica. Totes dues parts estaran tot aquest any 2019 replicant-se mútuament per delimitar el contingut exacte del plet que estudiarà el tribunal, segons preveu l’equip jurídic dels independentistes.

Dret de la UE

Un cop acabat aquest intercanvi d’arguments, se’ls convocarà a una vista judicial “a principis del 2020”. Llavors el tribunal belga hauria de pronunciar-se sobre el cas, inhibir-se o, abans, preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea si pot jutjar sobre l’acció d’un magistrat d’un altre estat membre de la UE. L’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye va explicar ahir que a la demanda han inclòs la petició d’una pregunta prejudicial a Luxemburg sobre la competència belga per jutjar un magistrat d’un altre estat membre en el marc de l’espai comú de justícia europeu establert als tractats.

Segons l’equip jurídic, el tribunal belga estaria obligat a fer aquesta pregunta perquè seria “l’última instància judicial” a la qual poden recórrer els demandants.

Tanmateix, han admès que hi ha la possibilitat que el tribunal belga consideri que el cas no està vinculat al dret de la Unió Europea o que Espanya “es rendeixi abans” i que, per tant, el cas no acabi passant pel tribunal de Luxemburg.

Jurisprudència

La defensa de l’exgovern a l’estranger no espera que una resolució favorable del tribunal de Luxemburg i després del tribunal de Bèlgica pugui tenir efectes al Tribunal Suprem. Per contra, confien poder adjuntar en el recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans la jurisprudència sobre el cas Llarena per provar les presumptes violacions dels drets fonamentals que reclamaran.

LES FRASES

Arran del paper actiu d’Espanya en aquesta demanda, hem cregut que calia ampliar-la
Carles Puigdemont
Expresident de la Generalitat
Es van disparar un tret al peu i se’ns ha obert un nou horitzó judicial que abans no estava previst
Fonts de l’equip jurídic

Puigdemont i el pla dels Mossos

L’expresident Puigdemont desconeixia que els Mossos tenien un pla preparat dos dies abans de la DUI per detenir-lo, a ell i a la resta de consellers del govern, si la justícia ho demanava, expliquen fonts del seu entorn. Segons aquestes, Puigdemont “mai els hauria dit que no ho fessin” si hagués arribat l’ordre i remarquen que el llavors president de la Generalitat ja va explicitar en la Junta de Seguretat que el cos català l’hauria de complir. Les mateixes fonts valoren positivament la declaració del major Josep Lluís Trapero al Suprem, ja que creuen que reforça la tesi que els Mossos feien “la seva feina”. “Ningú pot provar la tesi d’una rebel·lió emparant-se en el cos policial”, conclouen. Les declaracions, tant de Trapero com de la resta de testimonis del cos citats, demostren que “és una policia professional que en tot moment va complir el seu deure” i que el govern no es va “immiscir” en les seves decisions, asseguren les mateixes fonts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Secretaria de Mesures Penals ratifica el tercer grau per a Oriol Pujol

Barcelona

Una pancarta reivindicant la “Llibertat d’opinió i d’expressió” relleva la de suport als presos polítics al Palau de la Generalitat

Barcelona

La Fiscalia General de l’Estat ordena a la de Catalunya que es querelli contra Torra per incomplir els acords de la JEC

Madrid

Puigdemont creu que la polèmica pels llaços amb la JEC demostra “l’actitud de l’Estat amb els drets fonamentals”

Brussel·les

Elisenda Alamany confirma que serà la número dos d’Ernest Maragall

La fiscalia es querella contra l’alcalde de Collbató i l’exalcalde de Molins de Rei per l’1-O

Barcelona

Retiren les pancartes amb llaços del Palau de Generalitat

Torrent: “El que hauria de preocupar a la JEC és tenir presos polítics”

Mariàngela Vilallonga substituirà Laura Borràs a la conselleria de Cultura

Barcelona