Ni 18.000, ni 120.000

Des del pecat original d’assignar un milió de persones a la històrica manifestació de l’11 de setembre de 1977 a Barcelona, qualsevol concentració del món catalanista, primer, i sobiranista, després, que no sumi molts zeros sembla que sigui poca cosa. I tant li fa que dissabte a Madrid hi haguessin 18.000 persones manifestant-se, segons va anunciar la policia, o 120.000, segons va proclamar l’organització. El cert és que va ser un esdeveniment històric, multitudinari i de gran càrrega política, com ahir es va encarregar de certificar la premsa mundial.

Però polèmiques al marge, hi ha un sistema ben fàcil per poder recomptar actes de masses com el d’ahir. La fórmula la va ensenyar el col·lectiu Contrastant, ja dissolt, que a principi de segle va demostrar que les xifres que difonien els diaris sobre l’assistència de gent a la Fira d’Abril eren radicalment falses i inflades. Del recinte del Real, de la Fira, la gent de Contrastant va passar a comptar manifestacions tenint per base l’àrea que ocupava la protesta, en metres quadrats, i la densitat. Aquesta última xifra l’aconseguien distribuint gent a peu de carrer perquè no en tot l’espai d’una manifestació hi ha el mateix nombre de gent.

Prenent com a base aquest mètode, en el moment culminant de la manifestació, a dos quarts de set de la tarda de dissabte, la gent s’estenia al llarg de 600 metres entre Cibeles i l’entrada al Jardín Botánico, a tocar del museu del Prado, i en una amplada de 17 metres, fet que suposa 10.200 metres quadrats. La gent va quedar quieta, escoltant els parlaments; per tant, la foto resultant és fixa. A la meitat d’aquest espai, la concentració arribava a les quatre persones per metre quadrat, i a l’altra part la densitat era la meitat. Una multiplicació fàcil dona com a resultat que dissabte a Madrid s’hi van manifestar almenys 30.000 persones.