Les sentències del TC, el TS i l’AN desobeïdes per Rajoy

El govern de Rajoy va incomplir en algun moment més de trenta sentències del Constitucional (TC), el Suprem (TS) o l’Audiencia Nacional (AN) que donaven la raó totalment o parcial a la Generalitat en les impugnacions que aquesta va presentar davant dels alts tribunals contra reials decrets o ordres de diversos ministeris.

No és res de nou perquè ja es van publicar en el seu dia als mitjans de comunicació. La novetat és que l’expresident espanyol, declarant com a testimoni en el judici de l’1-O, ha negat davant les preguntes d’Olga Arderiu, advocada de l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, tenir constància que el seu govern les hagués incomplert.

Al febrer de fa dos anys, en defensa dels dirigents catalans encausats per la celebració del procés participatiu del 9-N, l’executiu de Puigdemont feia públic un informe sobre trenta-quatre sentències per conflicte de competències en què els tres tribunals havien donat la raó a la Generalitat, però que l’Estat continuava incomplint.

L’aleshores diputat del PDeCAT al Congrés i exconseller Francesc Homs havia fet pública una denúncia contra Rajoy; l’exministre de Sanitat Alfonso Alonso, i la secretària d’estat de Serveis Socials i Igualtat, Susana Camarero, per l’incompliment d’una última sentència –del 19 de gener d’aquell 2017 del Constitucional– sobre les subvencions relatives al 0,7% de l’IRPF.

Aquesta era una de les trenta-quatre que recollia l’informe i la majoria –29 en concret– s’havien emès durant el primer mandat de Mariano Rajoy al capdavant del govern espanyol, dues s’havien produït durant el govern del socialista José Luis Rodríguez Zapatero mentre que l’incompliment de tres més ja s’arrossegava des del govern del popular José María Aznar.

El conflicte entre l’Estat i la Generalitat per les beques i els ajuts personalitzats als estudis universitaris ja arrenca durant el govern de Felipe González, però la primera sentència del TC que donarà la raó al govern català es produeix el 2001 durant la presidència d’Aznar. Les sentències del TC que ratificaran els drets de la Generalitat tindran lloc el 2015 i el 2016 sota el govern de Rajoy, tot i que la primera declara inconstitucionals alguns preceptes d’un reial decret aprovat per l’executiu de Rodríguez Zapatero. La darrera ja fa referència a un reial decret aprovat pel govern de Rajoy el 2013, que establia els llindars de renda i patrimoni familiars i també l’import de les beques i els ajuts corresponents al curs 2013/14.

En segon terme, hi ha vint-i-quatre sentències dels tres tribunals relatives a serveis socials. A pesar que totes aquestes es van emetre durant el govern de Rajoy, la meitat dels conflictes van començar amb ordres o reials decrets del govern de Rodríguez Zapatero pel que fa a les bases reguladores per a subvencions en l’àrea de Serveis Socials, Família i Discapacitat, a més de la secretaria general de Política Social i Consum, i ajuts als ajuntaments i mancomunitats pel que fa al desenvolupament de programes d’innovació en la integració d’immigrants. La del 0,7% de l’IRPF destinat a cooperació també correspon a una ordre del govern de Zapatero, igual que una altra en relació amb una resolució sobre subvencions a places d’allotjament d’immigrants. També el 2013 hi ha un sentència de l’AN contra una resolució del govern socialista sobre subvencions a persones amb discapacitat per al 2009.

Onze sentències de serveis socials, però, ja afecten iniciatives impulsades pel mateix govern de Rajoy també pel que fa a subvencions a la cooperació o a programes d’interès general a compte del 0,7% de l’IRPF, als municipis per a la integració dels immigrants o a entitats del tercer sector.

Entre les culturals, totes del TC, una afecta l’Institut de les Arts Escèniques i la Música espanyol relativa als ajuts als espais de nova creació i, una altra, als ajuts a corporacions locals per al foment de la comunicació cultural.

Les tres sentències sobre medi ambient fan referència a ajuts a entitats de medi natural, biodiversitat i prevenció de la contaminació i canvi climàtic, a més d’associacions declarades d’utilitat pública i que tenen projectes en aquest àmbit.