Ni llaç ni estelada o Codi Penal
La Junta Electoral rebutja les al·legacions de Torra i l’adverteix d’un delicte de desobediència si en 24 hores no retira tots els llaços grocs i estelades
La fiscalia assumiria el cas, amb el risc d’inhabilitar el president si no hi ha reculada
L’alternativa és un cartell que digui “Aquí hi havia un llaç”
La Junta Electoral Central va amenaçar ahir amb el Codi Penal el president Quim Torra a l’hora de rebutjar les seves al·legacions sobre el manteniment dels llaços grocs i de les estelades als balcons dels edificis públics de la Generalitat. Després de cinc hores de reunió, l’òrgan que guia els processos electorals va donar un ultimàtum final de 24 hores a Torra perquè retiri uns símbols que considera “d’una part” de la societat catalana, seguint la petició que li va fer Ciutadans i que el president s’ha negat a complir des de dilluns passat. Si Torra no afluixa la corda, la fiscalia podria assumir el cas i obrir la porta a la desobediència –que va acompanyada de penes d’inhabilitació–, tot i que a la Generalitat se li obre també un ventall d’alternatives imaginatives per driblar la prohibició com ara la col·locació d’un cartell substitutiu amb la consigna “Aquí hi havia un llaç groc” o “Aquí no hi ha un llaç groc”, per exemple.
Com cal afrontar l’ultimàtum final de la JEC i resoldre el dilema entre l’acatament i la desobediència serà ara objecte de debat entre els dos socis de govern, Junts per Catalunya i ERC, que no mantenen un consens total sobre la qüestió. Mentre que el president Torra ja ha liderat el primer torcebraç desoint la JEC des de dilluns, els republicans –en sintonia amb un sector del PDeCAT– no són partidaris d’obrir un nou front judicial que s’afegeixi a la persecució penal del procés que ja es viu al Tribunal Suprem, a l’Audiencia Nacional i al jutjat 13 de Barcelona.
Deure de neutralitat
La Junta Electoral, que es reuneix al Congrés en secret, va reprendre ahir l’examen de l’expedient 293/840 sobre la petició de Ciutadans contra els llaços després del primer ultimàtum de 48 hores fet l’11 de març, que Torra va desoir i va combatre amb un recurs d’al·legacions. En dues pàgines, la JEC evoca un acord seu del 20 de maig del 2015 en què ja definia les estelades com un símbol d’aspiracions d’una part de la societat catalana que pot ser lluït en la propaganda electoral i en la campanya, però que mai pot ser exhibit durant el període electoral pels poders públics, que es deuen a una obligació de “neutralitat política”. El de neutralitat és un principi recollit en l’article 50.2 de la llei orgànica del règim electoral (Loreg).
Pel que fa als llaços grocs, un símbol que la JEC no ha estudiat tant perquè no existia el 2015 sinó que sorgeix amb els presos polítics, la tesi de la censura és similar i no hi ha pronunciament del Parlament que valgui als ulls de l’àrbitre electoral. “El fet que la majoria del Parlament de Catalunya rebutgés dues proposicions de llei que instaven a la prohibició dels llaços grocs en l’espai públic i als edificis institucionals tampoc es pot alçar” contra el que diu el mandat legal, adverteix la JEC per deixar clar que en període electoral està per sobre de la cambra autonòmica.
Del Suprem a la JEC
L’autoritat electoral, en aquest sentit, diferencia entre els partits polítics i les institucions: considera que el llaç groc “el poden utilitzar legítimament” els líders i candidats “però no les autoritats públiques, que han de respectar la neutralitat política durant els processos electorals”. La JEC està formada per vuit magistrats del Suprem triats per sorteig, cinc catedràtics proposats pels grups i nomenats pel Congrés i dos membres nats més que no tenen vot. Es dona la circumstància que dos dels magistrats del Suprem al tribunal que jutja el procés, Ana Ferrer i Luciano Varela, formen part de la JEC com a representants de la sala segona de l’alt tribunal i s’abstenen en aquest expedient, mentre que al saló de plens sí que permeten que els presos portin el llaç groc a la solapa.
En el seu ultimàtum, la JEC fins i tot rebat Torra quan apel·lava a les dificultats tècniques de complir l’ordre en tots els edificis i argumenta que “la majoria dels quals depenen de Presidència de la Generalitat o d’alguna conselleria” i, si en algun cas tingués algun problema, “n’hi hauria prou a indicar a la Junta Electoral Central aquells edificis concrets en què es produís la situació”.
En el cas de les eleccions al Parlament del 21 de desembre del 2017, sota el 155, la JEC va perseguir el groc fins al punt de prohibir que els membres de les meses portessin el llaç a la solapa –a petició del PSC– i que les fonts s’il·luminessin de color groc –a petició del PP.
LES FRASES DE LA JEC
Setge al vot dels discapacitats
Les persones que viuen amb alguna discapacitat o amb una malaltia mental afronten les eleccions estatals del 28 d’abril amb especial emoció, perquè seran les primeres en què podran votar, gràcies a la modificació del sufragi actiu en la llei del règim electoral (Loreg) aprovada per les Corts el desembre del 2018. La Junta Electoral Central, però, ha sorprès el col·lectiu amb una polèmica instrucció que confereix a apoderats i membres de mesa el poder de supervisar el vot i exigir el DNI i anotar-lo a un votant si tenen la sospita que no vota amb un criteri autònom.
El controvertit setge que la JEC autoritza en el cas dels votants amb discapacitat –els actors de Campeones han encapçalat la campanya oficial que celebra la seva conquesta social– ha rebut la protesta de l’Ajuntament de Barcelona. Encara que la papereta no serà rebutjada i es posarà a l’urna, tant l’Ajuntament com entitats de persones amb discapacitat consideren que la instrucció obre una arbitrarietat inacceptable i que “és un despropòsit i una discriminació flagrant”. Ara demanen una rectificació i anuncien que, si no es produeix, impugnaran la instrucció davant del TS.
