Política

Enric Ramionet

Candidat de CUP-ALL a Llagostera

“S’han desatès urgències socials”

“S’ha fet molta inversió, però no s’han canviat les condicions de vida de la gent“

“Volem accentuar les polítiques socials”

Agent d’assegurances de professió, la seva veritable passió és l’activisme social i està involucrat en entitats com ara Llagostera Solidària i la coordinadora d’ONG de les comarques gironines

M

olt involucrat en l’activisme social, ara decideix fer el pas a la política. Què l’ha impulsat?
Els darrers quinze anys he destinat la meitat de la meva jornada a Llagostera Solidària i a un servei d’acollida. I això m’ha aproximat a la realitat de la gent de Llagostera, sobretot a la que ho passa pitjor. Ara, ha arribat un moment en què la meva situació professional canvia i m’he deixat engrescar.
La unió de forces d’esquerres és la fórmula per a un canvi de govern?
Nosaltres ja vam intentar fa tres o quatre anys oferir una alternativa d’esquerres al govern convergent. Es deia Assemblea d’Esquerres. Però no va acabar de funcionar. A partir d’aquí, es va crear l’assemblea local de la CUP i s’hi va anar aproximant gent amb diferents sensibilitats. I entre tots plegats es va decidir impulsar la candidatura. Amb Alternativa per Llagostera, que ara té un regidor, hi ha hagut moltes coincidències sobre el model de poble i hem acabat fent una llista que és més que CUP i Alternativa.
Quines són les seves prioritats?
Ens aproximem a la política des d’un compromís cívic i no per una vocació professional o personal. I aquest compromís és temporal i té voluntat de ser col·lectiu més que individual. El nostre programa es basa a accentuar les polítiques socials en un moment en què es viuen moltes dificultats. Cal incidir en l’habitatge, que a Llagostera és una autèntica tragèdia i no s’hi està actuant, i incrementar el percentatge que es dedica a benestar. El de Llagostera és un dels més baixos de les comarques gironines. També creiem que la participació ciutadana no és una concessió del poder, sinó una necessitat del poder per exercir-lo de manera més justa. I, finalment, parlem de les sobiranies. És a dir, recuperar serveis i prestar-los de manera directa. La municipalització no ha estat mai prioritària a Llagostera. Parlem de l’aigua, de les escombraries, la zona blava... És veritat que no tot ho podem fer sols ni de manera immediata. Però han de ser objectius i horitzons.
Què opina d’aquests dotze anys de govern de Fermí Santamaria?
Té un estil personal de proximitat. I, en general, tothom en té bona opinió. Aquest és un dels seus mèrits. Però l’exercici del poder des de l’empatia no ha de dependre dels trets personals del governant, sinó que ha de ser una filosofia a l’hora d’exercir el poder. És cert que Llagostera s’ha transformat els darrers anys, però s’ha trobat a faltar que aquest esforç immens d’inversió no s’hagi destinat també a canviar les condicions materials de vida de la gent.
Creu que s’ha prioritzat més el totxo que la gent?
Clarament. L’autoestima dels llagosterencs ha pujat perquè a tothom li agrada com ha quedat el nucli antic. Però s’han desatès urgències socials, que no s’han vist beneficiades per un esforç col·lectiu d’inversió que ha estat espectacular.
El fet que Santamaria plegui, obre el ventall de possibilitats?
Nosaltres ens hi hauríem presentat igualment. El que oferim és un model alternatiu, que té algunes coincidències i moltes diferències. Hi ha noves expectatives però no només perquè Santamaria plega, sinó també perquè sembla que hi haurà cinc candidatures o més. Queda clar que no hi haurà un domini abassegador de Convergència com fins ara, però caldrà veure si això pot possibilitar que es creïn noves majories.
Llagostera no és un poble de costa però tampoc de muntanya, ni tampoc industrialitzat. En què ha de basar la seva personalitat?
El recurs clàssic a la nostra població ha estat el turisme i la construcció, que incorporen la precarietat i són vulnerables a les crisis cícliques. Apostem per un model econòmic més arrelat al territori. Tenim un terme municipal amplíssim, amb molta zona forestal i agrícola, però s’hi dedica poca gent. En aquests àmbits hi ha feina per fer. També cal donar suport al comerç local, per les aportacions que fa a la cohesió i a la comunitat. Però tenim clar que des de l’Ajuntament es poden donar empentes, però difícilment pots plantar cara a unes lògiques econòmiques que ens sobrepassen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La defensa de Junqueras i Romeva renuncia a 19 testimonis al Tribunal Suprem

Rivera i Casado acusen Sánchez de “blanquejar el separatisme a canvi d’un grapat d’escons” en el segon debat televisat

madrid
JORDI SÀNCHEZ
CAP DE LLISTA DE JUNTS PER CATALUNYA EL 28-A

“El PSOE ha de permetre el dret a l’autodeterminació”

barcelona
CRÒNICA
David Portabella

Suprem Sant Jordi

la crònica
Anna Serrano

Sant Jordi venç la campanya

l'altra cara del judici

Les acusacions llegeixen El Punt Avui

anàlisi

Tot està per fer

evilanova@elpuntavui.cat

Torra insisteix en una mediació

BARCELONA

Jané, Ruiz i Baiget sostenen que el govern buscava l’acord

barcelona