Crida d’Òmnium a desobeir per defensar drets i llibertats

Cap pas enrere en la defensa dels drets i les llibertats fonamentals i, si cal, “desobeint aquelles lleis injustes que els posen en perill”. Ho va dir el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, atenent els mitjans de comunicació mentre s’estava fent l’assemblea general de l’entitat, per demostrar la força que poden tenir els 162.000 socis davant les acusacions de la fiscalia i la justícia espanyola, que consideren que ser-ne associat “és gairebé rebel·lió”. I més endavant, gairebé en la cloenda de l’acte, la idea de la indocilitat va tornar a sortir de la boca del seu president empresonat des de fa 523 dies, Jordi Cuixart, per donar valor a l’esperit de “radicalitat democràtica” de l’1 d’octubre que va ser l’“exercici de desobediència civil més massiu dels últims 50 anys a Europa”. Per Cuixart, cal “fer-ne molta pedagogia” a dins i a fora, i deixar clar que s’ha de “tenir ben present que no podem renunciar a fer tants actes de desobediència civil com sigui necessari”.

La idea, i un dels pilars del pla de treball d’Òmnium aprovat per unanimitat, és, precisament, aprofitar el judici “com a palanca en el camí cap a la plena llibertat”, segons expressava en la carta Cuixart, però també per “tornar a dir” al govern espanyol que “encara és a temps de dir a l’advocacia de l’Estat que retiri totes les falses acusacions contra Cuixart i la resta de presos polítics”, reblava Mauri. No fer-ho, segons el vicepresident, voldrà dir “cedir al xantatge de l’extrema dreta”. Pel seu lider, amb l’excusa de “no despertar la fera” pressionaran per dividir l’independentisme i perquè “renunciem al ple exercici dels drets civils i polítics”. Cuixart, en la seva carta, llegida per l’actor David Selvas, alertava que “igual que Trump utilitza la immigració o Salvini els refugiats, el feixisme espanyol utilitza Catalunya per retallar drets i llibertats al conjunt de la ciutadania, també la de l’Estat”. Però també va demanar que cal continuar sent exigents amb els partits polítics, que siguin coherents i “que expliquin clarament quins són els seus projectes polítics”.

Per denunciar totes aquestes qüestions, i complementant la campanya d’internacionalització Democracy on Trial (Democràcia a judici) que van presentar divendres, també han previst durant el 2019 el repte de fer 1.000 actes arreu del país fins que hi hagi sentència per explicar aquesta vulneració de drets per “trencar amb la bombolla d’aquells ciutadans que només reben informació de mitjans controlats per l’Íbex 35”, va explicar Mauri.

L’assemblea va començar al Teatre Victòria passades les onze del matí amb un homenatge als familiars dels presos i preses polítics i represaliats, que van pujar a l’escenari. Un miler de socis hi van assistir i es va aprovar per unanimitat l’acta de l’assemblea de juny, el pla de treball i el pressupost, que arriba als 12.658.145 euros, dels quals 9,4 milions provenen de les quotes dels socis i la resta, d’activitats, donacions i d’altres, però en cap cas de subvencions. El pla de treball també incideix a enfortir el projecte de la República amb accions destinades a la cohesió social, i dels valors fundacionals de promoció de la cultura, la llengua i l’educació.

Un altre dels reptes és enfortir l’estructura territorial, que en breu arribarà a 47 seus, i intentar arribar als 200.000 socis. Només l’últim any l’entitat n’ha sumat 62.000 de nous, i Mauri admetia: “Ara som l’entitat cívica i cultural més important no només del país, sinó d’Europa” amb un degoteig constant de nous associats amb puntes els dies de les detencions o les declaracions de Cuixart al Suprem. En l’assemblea també es van presentar Iolanda Fresnillo, Montserrat Ortiz i Gerard Pijoan com a nous membres de la junta directiva.