Marchena diu que els atestats de Baena no tenen “cap mena de rellevància” per a la sentència

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha avisat en diverses ocasions a les defenses que els atestats fets pel cap de la policia judicial, el tinent coronel Daniel Baena, no tenen “cap mena de rellevància” per al tribunal a l’hora de dictar sentència. Segons Marchena, aquells informes contenien “valoracions indiciàries” per als primers moments de la investigació però ha deixat clar que el judici “comença a partir dels escrits d’acusació”. Per això, ha dit que és “estèril” per a les defenses intentar “neutralitzar” o mostrar contradiccions en els indicis recopilats pel cap de la policia judicial.

Tot i els comentaris de Marchena, la lletrada de l’equip de defensa de Sànchez, Ana Bernaola, ha insistit per aquesta línia perquè sosté que els indicis de Baena s’han usat en les tesis d’acusació de fiscalia.

Es tracta d’atestats elaborats per la Guàrdia Civil des del 2015 com a policia judicial per a diversos tribunals (jutjat 13, TSCAT, Audiència Nacional i Tribunal Suprem) i que, segons sosté Baena, inicialment només eren per detectar si hi havia desviació de fons públics per a crear estructures d’Estat més enllà de les competències de l’Estatut, però les defenses diuen que els indicis que ha recopilat la Guàrdia Civil s’han traslladat a les tesis de la fiscalia i la resta d’acusacions.

Les defenses han preguntat sobre el document “Enfocats”, del qual Baena ha explicat que només es va trobar aquell exemplar, que no estava datat i en el qual no hi havia cap referència a cap nom. Baena ha explicat que aquest document no és la prova en si, que els seus homes investigaven i que el contingut d’“Enfocats” després podia confirmar o no els indicis. Baena també ha insistit que no s’investigava les entitats socials: “S’investigava persones que feien coses”, ha dit.

En respostes a Pina, el tinent coronel ha admès que no han trobat cap rastre de cap expedient de contractació de la Generalitat relacionat amb les urnes o les paperetes utilitzades l’1-O. Sobre les urnes diu que no es van trobar perquè tampoc les buscaven.

El cap policial s’ha estalviat recórrer durant la seva declaració al “no ho sé” típic d’anteriors declaracions de membres del cos policial. En el seu cas ha estat habitual refugiar-se un cop i un altre en “el que diguin les diligències”. D’aquesta manera no havia d’entrar en el contingut i evitava rebre cap advertiment per part del tribunal.

En respostes a l’advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, Baena ha admès que, tot i situar un “període insurreccional” a Catalunya a partir del 20-S, no hi va haver “cap detenció” fins les que es van produir a partir de l’1-O. El tinent coronel ha justificat, a instàncies de la defensa de Sànchez, que no hi va haver detencions perquè això podia “provocar un mal major”. De fet, ha assegurat que el fet que Catalunya en aquells dies fos un “polvorí” va fer que no es fessin arrestos que “en un context normal sí s’haurien produït”. En tot cas, ha defensat que sí que es van fer identificacions de persones que van “organitzar” o “participar” en algunes de les concentracions que hi va haver.

Quan Melero li ha preguntat si a l’agenda atribuïa a Jové –l’agenda Moleskine– hi havia alguna referència als Mossos, Baena no ha fet referència a una anotació segons la qual l’expresident Carles Puigdemont va afirmar en una reunió que els Mossos obeirien les ordres judicials. Només a instàncies de Melero ha dit recordar aquesta frase, que en una primera resposta havia obviat.

En referència als ‘escraches’ a casernes del dia 2 d’octubre Marina Roig li ha preguntat si s’havien fet per protestar per l’acció de la policia el dia del referèndum. “No ho sé, però l’1-O la Guàrdia Civil el que va fer és complir amb un mandat judicial”, ha manifestat, ha afegit que les mobilitzacions socials eren un “element més” per “arribar al punt de la desconnexió” i ha sostingut que treure “gent al carrer” tenia com a objectiu “crear pressió per elevat un nivell de conflictivitat amb l’Estat”.