Dos experts neguen haver estat observadors de l’1-O
La cap d’un grup internacional contractat pel Diplocat aclareix que van fer un informe sobre Catalunya però no van validar el referèndum
Salellas afirma que al Suprem “li fa por abordar drets humans”
Els primers dos experts internacionals que ahir van comparèixer al Tribunal Suprem per relatar la seva vivència de l’1-O, un exdiputat alemany i una politòloga escocesa, van negar haver format part d’un grup d’observadors contractats per validar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Tots dos van compartir que l’actitud de la ciutadania va ser cívica.
L’única connexió entre tots dos testimonis és que van ser contactats pel Diplocat. En el primer cas, l’exdiputat de l’SPD Bernhard von Grünberg va explicar que va formar part d’un grup de visitants de parlamentaris –en un habitual programa de l’ens–, però que ell es va pagar les despeses. I Helena Catt va exposar que va dirigir un grup de dotze experts internacionals per elaborar un informe sobre la situació de Catalunya, però “no per validar el referèndum”. La fiscalia i les acusacions inclouen en els 2 milions d’euros de malversació de fons públics que atribueixen als polítics catalans, la partida d’honoraris d’aquests professionals, xifrada en 114.592 euros, i la del concepte d’allotjament i viatges, de 62.712 euros. El Diplocat va pagar aquestes factures entre juliol del 2017 i gener del 2018. Precisament, l’ex-secretari general del Diplocat, Albert Royo, va declarar al Suprem i va reconèixer que l’encàrrec es va pagar íntegrament des del Diplocat i que, fins i tot, es van seguir abonant les factures amb l’aplicació del 155 en vigor i quan ja l’havien cessat.
Així, Von Grünberg –interrogat amb mala educació per la fiscal Consuelo Madrigal i sol·licitat per la defensa de Jordi Cuixart–, va manifestar que “per interès polític i personal” va demanar al Diplocat formar part del grup de visitants, en el qual ja havia participat per la consulta del 9-N i en eleccions. Va visitar l’escola Ramon Llull de Barcelona, on va veure “ciutadans ferits” per agents de la policia espanyola, i un company –va dir– “va agafar una bala de goma” de les disparades a la zona. De l’actitud dels votants, va confessar-se “admirat per la seva contenció, tot i la intimidació” que implicaven les accions policials. L’exdiputat va afegir que va fer contactes amb el govern espanyol i el PSC per intentar trobar-hi una sortida política.
Protesta a Sabadell
Per la seva part, Catt va reiterar que la seva missió “no era d’observació electoral”, i que en l’informe recullen l’episodi de l’1-O però que quan van ser contractats el juliol del 2017 ningú sabia si es duria a terme. Va qualificar de “determinant i amb to festiu” l’actitud dels veïns l’1-O, mentre responia afirmativament a les acusacions que en el seu text s’incloïa que l’1-O estava suspès i que una jutgessa havia ordenat actuar als cossos de seguretat.
El president de la sala, Manuel Marchena, ofès, no va permetre al penalista Benet Salellas, de l’equip de la defensa del president d’Òmnium, que preguntés a Catt sobre la vulneració de drets humans a Catalunya en assegurar que era un raonament que havia de fer el tribunal. En acabar el judici, Salellas va manifestar que el “tribunal té por quan s’internacionalitza el procés i quan s’aborden drets humans per part d’experts i sobre fets que van veure”, a més de denunciar “el desequilibri” quan ho tracten testimonis de les acusacions i de les defenses.
Abans, havien declarat un cap judicial de la Guàrdia Civil i un inspector i un subinspector dels Mossos que van resultar ferits lleument, amb tres agents més, per una protesta contra els escorcolls i detenció de Joan Ignasi Sànchez, a Sabadell el 20-S.
L’advocat de l’Estat vol imputar votants de l’1-O
L’advocat de l’Estat Severo Bueno de Sitjar ha presentat un escrit al jutjat d’instrucció 7 de Barcelona –que investiga uns 40 agents per les càrregues policials de l’1-O– en el qual s’adhereix al recurs presentat pel Sindicato Profesional de Policía, en què es demana que almenys s’investiguin una trentena de ciutadans, que alhora van denunciar haver patit l’excés policial en cinc centres de votació.
El magistrat ho va refusar en considerar que l’actuació dels veïns, cridats a votar “per institucions públiques, tot i la convocatòria il·legal”, van protagonitzar accions de “resistència passiva”, despenalitzada en el Codi Penal. El sindicat policial i l’advocacia de l’Estat, però, insisteixen que la resistència passiva la feien les persones “que eren dins dels centres i en silenci”, però les que quan arribaven les unitats policials “es posaven enmig dels agents, els insultaven o s’asseien a terra amb els braços entrellaçats” feien accions delictives. Ho qualifiquen de resistència passiva greu (art. 556 del Codi Penal) o resistència activa greu (art. 550), a banda de l’atemptat a l’autoritat. Ara l’Audiència de Barcelona haurà de resoldre, amb el visionat de vídeos de l’1-O, si aquestes accions són delictives.
