Política

El fiscal demana investigar deu votants de l’1-O a Barcelona

Són nou veïns que van denunciar càrregues policials a l’IES Pau Claris i que ara són acusats de “voluntat rebel” per no haver-se aixecat d’una escala, i un al centre Mediterrània

Un sindicat policial vol elevar el nombre a 36

La fiscalia de Barcelona, finalment, comparteix l’aposta de l’Advocacia de l’Estat i del Sindicat Professional de la Policia (SPP) per estrènyer els límits de la llibertat d’expressió i de manifestació. Si inicialment el fiscal Diego Villafañe s’havia negat a demanar la investigació de sis votants del referèndum de l’1-O a l’escola Prosperitat de la ciutat per desobediència greu com vol el SPP, ara sí que aprova que s’investiguin per aquest delicte nou concentrats (sis dones i tres homes) a l’escola Pau Claris, que estaven asseguts a l’entrada i a l’escala, i que estan identificats perquè van denunciar al jutjat excés policial. També vol que s’investigui un votant per resistència a l’escola Mediterrània.

El SPP vol imputar un delicte de desobediència greu o resistència a 36 veïns, que alhora han denunciat abusos en les càrregues policials en quatre centres de votació de Barcelona. En concret, són: dinou votants a l’institut Pau Claris, vuit a l’escola Ramon Llull, sis a l’escola Prosperitat i tres al centre Mediterrània. El sindicat policial, que defensa agents acusats dels delictes de lesions i contra la integritat de les persones, ha pogut denunciar aquests votants perquè estaven identificats amb nom i cognoms en la causa. Pel que fa a les accions contra els agents, a l’institut Pau Claris hi ha un cap i dos agents investigats, mentre que a l’escola Mediterrània n’hi ha set.

El magistrat del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, que investiga uns quaranta agents de la policia espanyola per les càrregues de l’1-O a la ciutat, va desestimar la investigació dels votants al·legant que no se’ls havia prohibit anar als centres de votació, i que aquesta trentena no feia una escomesa real i directa contra els agents, necessària segons l’article 556 del Codi Penal. Ara, l’Audiència de Barcelona ha de resoldre els recursos a la negativa del jutge.

“En les imatges captades, s’adverteix una oposició obstinada, persistent i reiterada al compliment de l’ordre que emana de l’autoritat, fet que expressa la voluntat rebel de desatendre les seves decisions i de menystenir l’exercici de la funció pública, amb l’ús també d’una resistència activa per ser desallotjats, consistent en la seguda d’un centenar de persones, que, juntament amb el clima generalitzat d’hostilitat cap als agents, va motivar l’ús, per la seva part, de la força mínima per obrir-se pas”, afirma Villafañe, membre de la Unió Progressista de Fiscals (UPF), en el recurs, conegut ahir i presentat a la secció tercera de l’Audiència.

El fiscal s’oposa que s’investiguin deu ciutadans més al Pau Claris perquè aquests veïns no van ser reconeguts en el vídeo com els altres. L’acció presumptament delictiva dels nou votants és “seure a l’escala, negar-se a abandonar-la i, amb la seva posició, impedir la intervenció policial” i, en un cas, “increpar gestualment un agent”. Villafañe també s’oposa, com el jutge, que la comissaria d’informació de la policia espanyola identifiqui si hi ha membres dels CDR en els vídeos. És a dir, que tindrien llistes de persones per la seva ideologia.

En l’escrit, el fiscal comparteix que les nou persones que ara vol investigar van admetre al jutge que la seva actuació era obstaculitzar l’ordre de la magistrada del TSJC de tancar els centres i agafar urnes i material. Insisteix que els votants podrien haver comès un delicte de resistència o desobediència greu. Hi afegeix jurisprudència, en què exposa les diferències entre la desobediència lleu, despenalitzada i que ara es castiga per la llei mordassa; la desobediència greu, de la qual indica que ha de ser “contumaç”, i la resistència, en la qual, tot i ser passiva, hi podria haver una acció de “violència i intimidació moderada” com ara el forcejament amb un agent policial.

LA FRASE

Hi ha una oposició persistent i obstinada al compliment de l’ordre, fet que expressa una actitud rebel
Diego Villafañe
fiscal jutjat instrucció 7 barcelona

Agents de la Guàrdia Civil ferits l’1-O, al Suprem

El TSJC no va ordenar aturar càrregues

La vuitena setmana del judici contra els independentistes catalans al Suprem arrenca avui amb la declaració de dos comissaris de la policia espanyola, un dels quals va fer un informe sobre les càrregues policials durant l’1-O. L’acció contra els votants del referèndum es començarà a debatre aquesta setmana amb la declaració de 39 agents de la Guàrdia Civil, 27 dels quals ferits durant la seva intervenció en punts de votació. El Ministeri de l’Interior va detallar que per aturar l’1-O es van ferir un total de 93 agents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola. Els 1.066 ciutadans ferits són només recordats per les defenses. En aquest sentit, la magistrada Mercedes Armas, que va ordenar als tres cossos policials tancar els centres de l’1-O, ha respost al Suprem que no va ordenar aturar les càrregues policials al migdia tot i la seva duresa i la crítica de polítics. L’exhort va ser demanat per l’advocat Jordi Pina.

Els comissaris López i Molinero, demà

L’alt tribunal té sobre la taula definir quina violència és necessària en la rebel·lió. I el paper dels Mossos es tornarà a debatre demà amb la declaració dels comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero.

Santiago Vidal vol la causa al TSJC

Santiago Vidal ha demanat al jutjat d’instrucció 13 que derivi la seva causa al TSJC, ja que ha recuperat la plaça de magistrat. Aquest aforament, però, només serveix si era jutge en cometre l’acció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ exigeix a Israel que deixi d'impedir l'accés d'ajuda humanitària

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona