Sànchez, Rull i Turull volen fer mítings lliures

El judici contra els independentistes catalans al Tribunal Suprem avança en paral·lel a l’arribada de la campanya electoral dels comicis estatals del 28 d’abril, en què hi ha cinc dels nou presos polítics que en són candidats. A l’espera que el divendres 12 d’abril a la matinada arrenqui la campanya oficial, la defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull –candidats de JxCat per Barcelona, Lleida i Tarragona, respectivament, en les eleccions del 28-A– va demanar ahir a la sala d’enjudiciament del Suprem, la seva posada en llibertat provisional per poder exercir els seus drets polítics i fer campanya al carrer.

En els escrits, el penalista Jordi Pina, defensor de tots tres, exposa com a primera petició de la seva llibertat el fet que es garanteixi el seu dret de defensa davant “esgotadores” sessions del judici i després de més d’un any en presó preventiva i bon comportament. Pina demana al tribunal que acordi mesures menys oneroses, com la limitació de moviments, i sosté que tots tres posen “la totalitat del seu patrimoni com a mostra que no fugiran”.

Altres advocats de presos que són candidats també estudien demanar-ho perquè no vegin vulnerats els drets de participació política. És el cas d’Oriol Junqueras, candidat d’ERC alhora al Congrés i al Parlament Europeu, i de l’exconseller Raül Romeva, candidat d’ERC al Senat. A banda, Joaquim Forn, que és el cap de llista de JxCat a l’Ajuntament de Barcelona en una cita posterior: les municipals del 26 de maig.

En paral·lel a un judici que es podria demorar fins al juliol, i al marge de si ara el tribunal permet als candidats sortir en llibertat provisional durant els quinze dies que duri la campanya, el Suprem haurà de decidir com ha d’actuar en el cas que siguin elegits diputats o senadors, un fet més que probable. Quan va debatre què fer amb els electes presos que aspiraven a exercir com a parlamentaris de ple dret, el jutge instructor Pablo Llarena es va basar en un precepte, l’article 384 bis de la LECrim (llei d’enjudiciament criminal), ideat per a la lluita antiterrorista i que preveu “l’automàtica suspensió” d’un càrrec públic –si hi ha un processament en ferm i si està en presó preventiva– per un delicte relacionat “amb bandes armades o individus terroristes o rebels”. L’artefacte judicial de Llarena partia d’un salt que l’advocat Jordi Pina creu que excedia la llei: si un acusat ho és per rebel·lió –“quien se alzare violenta y públicamente”, diu l’article 472 del Codi Penal–, l’acusat és “rebel”. Els presos tornaran a posar a prova l’aplicació del 384 bis, que, més enllà de l’ús –o abús– del terme “rebels”, generaria una indefensió si no són condemnats per aquest delicte.