Autoritzats a votar i a recollir l’acta

Els cinc presos polítics que es presenten com a candidats per a les eleccions espanyoles del 28 d’abril al Congrés i al Senat, Oriol Junqueras i Raül Romeva per ERC, i Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull per JxCat, podran recollir les seves actes i també anar a votar fins que hi hagi una sentència ferma del Suprem, prevista per a l’octubre vinent, i que pocs preveuen absolutòria. Aquesta serà la decisió que prendrà el Tribunal Suprem, segons van avançar ahir a TV3 fonts de l’alt tribunal i, per tant, podran assistir, en cas de ser escollits, als plens de constitució de les dues cambres, previstos per al 21 de maig al matí.

Si finalment el Suprem confirma aquesta decisió, que es podria materialitzar concedint-los un permís extraordinari, els diputats hauran d’anar prèviament a la junta electoral provincial corresponent a buscar l’acta de diputats electes i portar-la al Congrés per poder jurar o prometre acatar la Constitució espanyola presencialment el 21 de maig, quan seran cridats per ordre alfabètic. Aquest primer tràmit, que també inclou l’aportació de més documentació com ara la declaració d’activitats, no és obligatori que el facin presencialment, però sí que és un dret i un deure dels diputats assistir presencialment amb dret a vot a les sessions dels plens. El reglament també fixa que perdran la condició de diputats per una decisió judicial ferma que anul·li la seva proclamació o que els suspengui dels seus drets i deures parlamentaris, sense cobrar ni poder participar en les deliberacions o votar. Un fet que també es podria produir si el compliment de la sentència els impossibilita exercir la funció parlamentària. El Suprem, per tant, també haurà de definir com es pot articular la seva participació en les votacions, ja que el reglament del Congrés és molt restrictiu i només permet el vot a distància en cas de malalties que impedeixin el desplaçament, baixes per maternitat o lactància. En qualsevol cas, i segons recollia l’agència Efe, aquest debat no el tindran els magistrats de manera formal fins que no s’hagin celebrat les eleccions i, en el cas que els diputats hagin estat escollits, formalitzin les seves peticions.

Actualment, els cinc presos polítics estan suspesos com a diputats al Parlament pel jutge Pablo Llarena, situació que ha portat a visibilitzar durant aquest mandat les discrepàncies entre JxCat i ERC per les fórmules emprades pels que els uns entenen com a delegació i els altres, com a designació dels vots a la cambra catalana. En el cas del Congrés dels Diputats, però, el vot no es pot delegar. La suspensió només afecta el càrrec de diputat autonòmic al Parlament, i les mateixes fonts de l’alt tribunal explicaven que el reglament d’aquesta cambra permet que algú pugui obtenir l’acta sense acudir-hi, però que en el cas del Congrés és necessari recollir-la personalment.

Una altra de les decisions que ha de resoldre avui el Suprem, i en concret el tribunal que jutja l’1-O, encapçalat per Manuel Marchena, és la resposta als escrits presentats per les defenses dels cinc presos polítics, en què se’n demana la llibertat provisional per poder participar activament en la campanya electoral i perquè quedin garantits els seus drets polítics. Els advocats dels presos també argumenten que la mesura ha de servir per garantir el dret a la defensa i per poder continuar preparant les sessions del judici des de fora de la presó. A la petició de llibertat per fer campanya, també s’hi va adherir Joaquim Forn, que és el candidat de JxCat a l’alcaldia de Barcelona el 26 de maig, segons va explicar el seu advocat, Xavier Melero.

El desembre del 2017, amb l’article 155 en vigor i les eleccions catalanes imposades per l’aleshores president de La Moncloa, Mariano Rajoy, el tribunal ja va concedir la llibertat, amb una fiança de 100.000 euros, a sis consellers: Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó. En canvi, el magistrat Pablo Llarena va decidir que deixava fora d’aquella cursa per les eleccions del 21-D el candidat d’ERC i vicepresident destituït Oriol Junqueras, així com els números 2 i 7 de la llista de JxCat, Jordi Sànchez i Joaquim Forn, i que els mantenia en presó incondicional. L’argument que va adduir aleshores era que hi havia risc de reiteració delictiva.

Els seus lletrats, Andreu van den Eynde i Jordi Pina, ja proposaven al tribunal algunes mesures alternatives per garantir que assistiran al judici i que no fugiran. Qui va ser més específic va ser Pina, que manifestava al tribunal que els seus representats –Sànchez, Rull i Turull– oferien tot el seu patrimoni com a garantia per a una possible fiança i també proposaven arrestos domiciliaris dins de la ciutat de Madrid.