Política

Batlle diu al Suprem que va dimitir de director dels Mossos per “incomoditat” amb “l’evolució” política

L’exdirector general de la policia assegura que Trapero no admetia ingerències polítiques en operatius policials o actuacions com a policia judicial

L’exdirector general dels Mossos d’Esquadra Albert Batlle ha assegurat aquest dimecres davant del Tribunal Suprem que va dimitir del càrrec el juliol del 2017, després del nomenament com a conseller d’Interior de Joaquim Forn per “incomoditat” davant de “l’evolució” dels esdeveniments polítics que es preveien pels següents mesos, ja que el referèndum de l’1-O ja s’havia convocat unilateralment. No obstant això, ha assegurat que els Mossos sempre havien complert la llei i les resolucions judicials, preveia que ho seguirien fent i ha refermat que el major del cos, Josep Lluís Trapero, era “molt gelós” de les seves competències en la direcció d’operatius policials i de compliment de les ordres judicials, i no hauria permès cap ingerència política.

En la seva declaració com a testimoni, Batlle, que serà candidat del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, ha explicat que va presentar la dimissió tres dies després del nomenament de Forn per diversos motius “polítics, personals i familiars”, però ho ha desvinculat dels suposats motius de l’exconseller Jordi Jané per deixar el càrrec. En fer-ho, va presentar una carta de dimissió al nou conseller on li deia que la policia catalana “seguiria complint la legalitat vigent i les disposicions de la judicatura i de la fiscalia”. En una breu reunió amb Forn, amb qui es coneixia des de l’època de tots dos a l’Ajuntament de Barcelona, Batlle ha dit que no van parlar gaire del cessament ni de l’1-O i tampoc van fer traspàs de poders. Segons Batlle, que havia estat nomenat pel conseller Ramon Espadaler, d’Unió, el 2014, el nou responsable d’Interior “tenia el perfecte dret a escollir el seu equip”.

Per acomiadar-se, també va penjar un comunicat a la intranet dels Mossos, agraint la seva feina i mostrant el seu convenciment que continuarien “exercint el servei a la ciutadania i la seguretat pública”. També ha recordat que públicament sempre va dir que els Mossos “es devien al compliment de la llei i el servei a la ciutadania”. En tot cas, ha dit que no se “sentia còmode personalment sobre com podien evolucionar les coses”, i també hi havia certa “incomoditat” per part de la CUP, que donava suport al Govern de Puigdemont, i li havia demanat la dimissió per algunes actuacions d’ordre públic. Preguntat per la fiscalia, ha assegurat que la incomoditat era seva amb l’evolució política, no pas per l’actitud del cos policial.

Sobre la seva relació amb Jané, ha explicat que parlaven de qüestions polítiques, però no parlava amb altres consellers ni participava a les reunions del Consell de Govern. Sí que ha admès que li havia traslladat en alguna ocasió la seva “inquietud” per la situació política, cosa que Jané “compartia”, ha dit Batlle. Després de dimitir com a conseller, Jané va retornar a la seva plaça de funcionari al propi departament, ha recordat Batlle.

Preguntat per la intervenció política en matèria d’operatius policials, Batlle ha assegurat que sempre va ser “molt respectuós” amb les decisions professionals. Segons ell, la responsabilitat del director general era avaluar les actuacions policials a posteriori, i, com a màxim, donar la seva opinió prèviament o mentre estaven reunits al centre de coordinació operativa en cas d’operatiu policial ampli, tot i que la veu cantant era dels policies. En el cas de compliment d’ordres judicials o de fiscalia, ha assegurat que no hi havia cap dilació o intervenció seva. L’única decisió que necessitava la seva autorització era la de l’ús de projectils de foam en manifestacions violentes, per les seves possibles conseqüències polítiques.

De fet, ha assegurat que mai es va produir una intervenció política en els operatius policials, perquè hi havia “plena sintonia” amb la prefectura del cos. A més, Trapero era “molt gelós” de les seves competències quan actuava com a policia judicial i no hauria acceptat cap ingerència externa al propi cos.

Preguntat per l’advocat de Forn, Xavier Melero, sobre les seves funcions com a director, Batlle ha explicat que l’àrea de mediació depenia directament d’ell i que ell era el responsable de demanar i aprovar els recursos econòmics necessaris per a les hores extres o els dispositius especials. També ha explicat que ell va aprovar la petició d’armes llargues per al dispositiu antiterrorista, sempre amb el coneixement del Ministeri de l’Interior, que va aprovar la petició parcialment el 2016.

Sobre la junta de seguretat del juliol del 2017, pocs dies abans de dimitir, ha recordat que hi van acudir els màxims responsables policials a Catalunya de Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil. També ha recordat que després de la seva dimissió ni el nou conseller ni el nou director general, Pere Soler, van canviar l’estructura de comandament dels Mossos.

Per últim, ha assegurat que ell rebia informes de la Comissaria General d’Informació sobre anàlisis de riscos de les mobilitzacions independentistes de l’ANC i Òmnium i mai es va produir cap incident, tot i les complicacions logístiques de les massives manifestacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El PP demana la suspensió de Romeva a la Mesa del Senat

madrid

El PP sol·licitarà la reprovació de Batet si no suspèn els presos “de forma immediata”

Madrid

Acaba la fase de testimonis al Suprem, on han declarat fins a 422 persones

madrid

L’exnúmero 2 de Vila afirma que Puigdemont va dir a l’exconseller que l’1-O es finançaria amb donacions de particulars

madrid

La directora de Serveis de Borràs assegura que no va tramitar cap expedient de contractació relacionat amb l’1-O

Madrid

El Suprem torna la pilota a Batet

Madrid

Cruz diu que potser no cal demanar un informe al Suprem sobre la suspensió de Romeva

Barcelona

Tret de sortida a les eleccions europees amb l’obertura de col·legis al Regne Unit i Holanda

brussel·les

El valor dels locals de l’1-O centra les proves pericials en la sessió d’aquest dijous

madrid