La justícia de la UE avala els tribunals especials per a inversors forans
Llum verd a l’acord comercial amb el Canadà, que preveu aquest polèmic sistema
Les instàncies d’arbitratge es limiten als àmbits que marca el pacte
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) concedeix el seu vistiplau als polèmics tribunals especials per resoldre disputes entre estats i inversors estrangers. Un aval jurídic que dona una empenta clau a l’acord comercial entre la UE i el Canadà que preveia aquest sistema, pensat principalment per donar confiança a les multinacionals interessades a invertir a banda i banda de l’Atlàntic.
Amb la decisió d’ahir del tribunal amb seu a Luxemburg, el pacte conegut com a CETA per les seves sigles en anglès té un obstacle menys per aplicar-se en tots els seus àmbits. Ara només falta que tots els parlaments nacionals el ratifiquin perquè el també anomenat TTIP canadenc deixi d’estar en vigor de manera provisional.
A petició de Bèlgica, que tenia dubtes sobre la legalitat d’aquests jutjats excepcionals, el TJUE va determinar ahir que aquest mecanisme ad hoc de resolució de disputes entre inversors i estat és “legal”, ja que garanteix el dret a un jutge independent i imparcial. Tampoc creu que afecti el “principi de competència exclusiva” que té el TJUE per interpretar de manera definitiva la legislació europea.
Crítiques al CETA
Ara bé, Luxemburg avisa en la seva sentència que els tribunals d’arbitratge que preveu el CETA no es poden extralimitar dels àmbits que marca el pacte a l’hora d’interpretar la legislació europea.
A més, remarca que l’acord comercial amb els canadencs té clàusules que els impedeixen qüestionar el nivell de protecció de l’interès públic que pogués al·legar el bloc europeu per restringir l’activitat d’una empresa determinada. Aquesta decisió judicial és l’enèsim obstacle que ha superat el CETA per poder entrar en vigor també en l’àmbit d’inversions, l’aspecte més controvertit de l’acord. Després del vistiplau dels governs europeus i canadenc i de l’Eurocambra, el CETA va entrar en vigor provisionalment el setembre del 2017. Tanmateix, a l’espera de la ratificació parlamentària a cadascun dels estats membres de la UE i de la sentència del TJUE, les àrees relatives als inversors encara no s’estan implementant.
Si bé la Comissió Europea defensa que el CETA facilitarà l’exportació de béns i serveis al Canadà i beneficiarà ciutadans i empreses amb la reducció d’un 98% dels aranzels recíprocs i l’estímul del comerç i la inversió, alguns sectors, com ara els ecologistes, han criticat el pacte comercial tant pel tracte a les multinacionals com per la qüestió climàtica.
Així, consideren que el sistema de resolució de disputes d’inversió “perpetua uns drets especials per als inversors estrangers” en els acords comercials de la UE. Per això argumenten que pot suposar una vulneració dels principis democràtics europeus. També consideren que el CETA posa en risc “els estàndards mediambientals europeus”.
Per exemple, des de l’ONG Friends of the Earth defensen que l’acord pot ser “legal” segons la legislació europea, però que això no significa que sigui “just”. Per tant, reclamen als parlaments dels estats membres de la UE que rebutgin la ratificació del CETA perquè suposa “donar drets VIP a les grans corporacions” i “un risc per als estàndards socials, mediambientals i de salut” europeus.
