Política

Pluja de suports pel vet europeu

Milers de persones reclamen arreu que Puigdemont, Ponsatí i Comín vagin a la llista de JxCat

Més de 50 polítics i entitats insten Tajani, Tusk i Juncker a corregir la JEC

Torra diu que avui els jutges els respectaran els drets

Puigdemont fa una segona petició per viatjar al Quebec

La pluja, sobretot intensa a Barcelona, no va ser cap impediment perquè milers de persones mostressin el seu rebuig a la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) arreu del país d’excloure el president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí a la llista de Junts per Catalunya-Lliures per Europa a les eleccions a l’Eurocambra. La decisió d’ahir de la fiscalia provincial de Madrid d’avalar la candidatura i posar en qüestió la JEC, a l’espera del que resolguin avui els tres jutjats madrilenys al contenciós administratiu que va interposar contra la decisió JxCat, va ser ben present en l’acte convocat a davant de la Delegació del Govern de Barcelona amb el lema Pels drets civils i polítics. Ja n’hi ha prou de manipulació electoral.

De sota una munió de paraigües concentrats pels carrers adjacents –unes 1.500 persones segons l’Ajuntament– controlats per una ampli dispositiu policial s’alçaven les veus reivindicant “Puigdemont, el nostre president” i fent proclames com ara “fora les forces d’ocupació”.

En el manifest que es va llegir es va instar l’Estat a “rectificar” i acceptar els candidats que ha “censurat”. “Encara hi és a temps via Junta Electoral, Tribunal Suprem o Constitucional” per “evitar el ridícul internacional i no allunyar-se encara més dels estàndards democràtics europeus”, van exigir Òmnium, ANC, JxCat, ERC, la CUP i CatECP. Van ser arguments que prèviament ja van exposar els polítics, coincidint a exigir que la JEC aixequés el vet després de qualificar la decisió d’arbitrària i “vergonyosa”. El primer a aparèixer va ser Carles Riera (CUP), que va alertar de “intent d’il·legalització encoberta d’una candidatura” i va preguntar “fins quan les forces democràtiques en aquest país seguirem suportant i aguantant aquests embats antidemocràtics i repressius de l’Estat”. Una reivindicació que va recollir la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que demà sotmet a l’assemblea el nou full de ruta unilateral, i que va assegurar: “No podem estar a la defensiva acceptant deixar-nos trepitjar contínuament.” Per la seva banda, el candidat d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, va aprofitar la meteorologia per afirmar que “amb aquesta pluja de llibertat” es confirmava que “no afluixarem”, i que serien diputats al Parlament Europeu per l’“exercici lliure del vot dels ciutadans”, i no per cap altra ingerència. La seva homònima de JxCat, Elsa Artadi, va alertar que la decisió buscava “silenciar” Puigdemont perquè és l’“autèntic líder de l’independentisme, que aconsegueix aglutinar i fer que la gent surti al carrer”. Mentre Jaume Asens (CatECP) carregava contra el PP i Cs pel fet d’intentar eliminar l’independentisme i la democràcia.

L’acte el va presentar l’actriu Marta Millà i el poeta Carles Rabassa va llegir dos poemes de Joan Brossa amb actuacions de Toni Xuclà i la cantautora Sara Terraza.

500 persones a Girona

A Girona, unes 500 persones van participar en la concentració davant de la Subdelegació del Govern. Es va tallar la gran via de Jaume I, i dalt de l’escenari es va desplegar una pancarta en què es llegia “Democràcia”. Els primers parlaments van ser a càrrec dels lletrats Sílvia Soliguer i Albert Carreras, de l’Associació de Voluntaris pel Dret de Defensa. Van assenyalar que la decisió “és una cacicada que destrueix el règim d’eleccions lliures i vulnera el pluralisme polític”. I van recordar les paraules “del company i advocat Gonzalo Boye”, que diu que “els drets humans, els drets civils i polítics, i el dret a tenir drets, ni tenen bandera, ni partit polític ni ideologia”. És a dir, “simplement són”.

La concentració va ser convocada per la Taula per la Democràcia, i un dels seus membres, el clarinetista Marc Blasco, va llegir el manifest denunciant que “es vol convertir en delicte un fet humà i elemental com és l’autodeterminació, mitjançant una ràtzia repressiva que s’emporta sense cap pudor tot d’altres drets fonamentals com ara la llibertat d’expressió, de pensament, de manifestació o, com veiem en aquest cas, de participació política”. Davant d’aquesta “ofensiva antidemocràtica”, es va remarcar que “cal plantar cara unint-nos novament i defensant arreu, de forma serena, intel·ligent i determinada, el pes de les nostres raons”.

A Lleida la concentració es va fer a la plaça Ricard Vinyes a les nou del vespre, però el president de la Generalitat, Quim Torra, va encapçalar abans la de Penelles, a la Noguera, on va avançar que avui “la magistratura emetrà una resolució favorable” als polítics vetats que respecti “els seus drets”, després d’afirmar: “Imagineu si era aberrant, que la fiscalia dona la raó al president Puigdemont”. A Tarragona unes 300 persones es van mobilitzar davant de la Subdelegació del Govern espanyol amb la participació del conseller de Territori, Damià Calvet.

I cinquanta personalitats de la política i entitats van adreçar una carta impulsada per La Crida al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani; al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i al president del Consell d’Europa, Donald Tusk, en què demanen que corregeixin “immediatament” la decisió “injustificada i antidemocràtica” de la JEC, a la qual acusen d’haver fet un “cop d’estat a la democràcia”.

A Barcelona el ple va aprovar una proposta del PDeCAT amb els vots del govern d’Ada Colau, ERC, CUP i els dos regidors no adscrits, contra la decisió de la JEC.

D’altra banda, Puigdemont va fer una segona petició per viatjar al Quebec del 10 al 14 de juny, després que les autoritats canadenques li van denegar l’entrada convidat per la Société Saint-Jean-Baptiste (SSJB) de Mont-real, segons va dir el seu advocat Stéphane Handfield.

LA XIFRA

2.600
persones
es van concentrar a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, tot i que es van fer actes en altres municipis.

Naïr, exclòs de la llista del PSOE, no serà substituït

El politòleg francès Sami Naïr, que ocupava el tercer lloc a la llista del PSOE per a les eleccions europees del 26-M, tampoc podrà ser escollit eurodiputat, perquè la Junta Electoral Central l’ha exclòs de la candidatura. El PSOE ha decidit en aquest cas deixar el lloc buit, i serà substituït pel següent de la llista. La raó d’aquest vet és que Naïr, de nacionalitat francesa, no ha fet l’opció d’exercir el dret de sufragi a l’Estat espanyol. En aquests casos la llei obliga que un ciutadà, no espanyol, de la Unió Europea, per poder ser elegible com a membre del Parlament Europeu ha de ser titular del dret de sufragi a Espanya, ja que, a més a més, no figura en el cens. Amb Puigdemont comparteix el fet que la notificació del vet a les llistes espanyoles per part de la Junta Electoral Central també es va notificar amb una falta de temps notable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Centenars de persones protesten al centre de Madrid contra la sentència de l’1-O

Madrid

El comissari en cap dels Mossos ordena la “màxima activació” per divendres, dissabte i diumenge

Barcelona

Iglesias demana a Sánchez que aposti pel “diàleg”

Barcelona
Els Mossos carreguen a la conselleria d’Interior

Els Mossos carreguen a la conselleria d’Interior

barcelona

Diputats britànics insten Johnson a “pressionar” perquè s’apliqui l’article 7 de la UE a Espanya

Brussel·les

Buch defensa l’actuació dels Mossos i insta a aïllar els grups “violents”

Barcelona

Dos detinguts en les protestes per un acte de Rivera a Barcelona

Barcelona

Torra: “La violència no ens representa ni ens representarà mai”

Barcelona

Colau critica Torra per unir-se a les marxes

barcelona