“L’enemic a batre de l’Estat és el president Puigdemont”

La decisió dels tribunals espanyols ha perjudicat logísticament la candidatura europea però ha evidenciat el que ja sabíem, que és que l’enemic públic número u de l’Estat, l’enemic a batre, és el president Puigdemont, i això, suposo, despertarà un sentiment de suport cap a ell; en definitiva, l’esperit de l’1 d’Octubre. Quant a la sessió del judici, és absolutament irrellevant que el cap de la Brimo considerés que Jordi Sànchez fos, primer, prepotent i després, més col·laboratiu. Perquè els estan acusant per un delicte de rebel·lió que és un aixecament públic i violent. En canvi,em sembla rellevant l’actitud de Marchena. Fa algunes setmanes ja vaig pronosticar que conforme anés avançant el judici veuríem un Marchena amb més mala cara. I efectivament és el que està passant. Pren decisions parcials i autoritàries, com la de no deixar veure vídeos, que ha impedit de confrontar el relat dels testimonis amb la realitat dels fets, i limita cada cop més i amb una gran diferència de tracte les intervencions dels advocats de la defensa respecte de l’acusació. Va arribar al seu zenit, fent gala d’un autoritarisme impropi d’un magistrat, dient a la lletrada Marina Roig si s’equivocava o no amb la seva estratègia de defensa. Així, trobo a faltar una reacció dels col·legis d’advocats, que haurien d’haver sortit en tromba a defensar el dret a la defensa, que està vulnerant clarament el president de la sala. Tot això és una performance.La sentència, tot indica, que ja està decidida pel tribunal, i per tant tot el que diguin els testimonis és bastant irrellevant.