Un cap dels Mossos diu que l’ANC ja va organitzar mobilitzacions davant del TSJC per la causa del 9-N sense incidents
El comandament explica que era “ordinari” reunir-se amb l’entitat per preparar “dispositius”
El cap de la unitat regional de reacció i dispositius dels Mossos d’Esquadra, Jordi Rodon, ha explicat aquest dilluns al Tribunal Suprem que l’ANC ja va organitzar mobilitzacions davant de la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb motiu de la causa del 9-N, els anys 2016 i 2017, i que no hi va haver incidents. Aquest és un testimoni demanat per la defensa de Jordi Sànchez amb l’objectiu de demostrar que el 21 de setembre del 2017, l’endemà del 20-S, no era la primera vegada que l’ANC convocava una concentració davant d’aquesta seu judicial. Rodon, de fet, ha explicat que el 2016 l’ANC ja va organitzar un “passadís” de voluntaris per a les autoritats i la premsa. També ha dit que era “ordinari” reunir-se amb entitats com l’ANC per preparar “dispositius” davant de mobilitzacions de certa dimensió.
Durant la seva declaració, el cap de la unitat regional de reacció i dispositius dels Mossos –que ha comparegut sense mostrar el seu rostre- ha explicat que era habitual reunir-se amb l’ANC, també amb Jordi Sànchez, per a la “preparació de molts dispositius” per manifestacions com les que se celebren amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. “És un sistema que es fa ordinàriament, no només amb l’ANC, amb tothom que organitzar alguna cosa d’aquesta mida”, ha dit.
L’advocat de Sànchez, Jordi Pina, ha tingut especial interès en preguntar al testimoni sobre les mobilitzacions convocades davant del TSJC amb motiu de la causa contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel procés participatiu del 9-N. El testimoni ha recordat que n’hi va haver quan hi va haver citacions dels investigats i també quan es va celebrar el judici el febrer del 2017. Ha assegurat que no hi va haver incidents “en absolut” i només ha relatat que, en una ocasió, es va “sobrepassar” el perímetre de seguretat per arribar fins a les escoles del tribunal, tot i que hi ha tret importància.
Ha afegit que, el dia de l’inici del judici, “el Passeig Lluís Companys estava ple, desbordat”, i que l’ANC “va fer un passadís” perquè per allà hi passessin els acusats, acompanyats d’autoritats i de premsa, des de l’Arc de Triomf fins a la zona de seguretat establerta pels Mossos d’Esquadra davant de la façana del tribunal, on l’entitat ja no intervenia. També ha explicat que l’entitat va posar una “tarima” a la zona per fer-hi discursos.
Tres votants de l’1-O
Prèviament, han declarat tres ciutadans que l’1-O van estar en centres de votació de Vilalba Sassera (Vallès Oriental), Badalona i Barcelona. A Vilalba Sasserra, Albert Nogueras ha explicat l’arribada al municipi d’una vintena de furgons de la Guàrdia Civil i que “van entrar directament sense intercanviar cap paraula amb ningú” entre càntics com “volem votar” o “som gent de pau”. Sí ha admès que una persona va insultar els agents dient-los “fills de puta”. El testimoni ha explicat que havien acordat que “s’obriria un camí perquè poguessin entrar” un cop algun agent informés que tenien un manament judicial per evitar que hi hagués “violència” com havien vist en municipis propers, com Dosrius. Segons Nogueras, la Guàrdia Civil no es va endur material de l’1-O, sinó “un portàtil de l’ajuntament, uns altaveus i dues urnes que s’utilitzen en altres tipus de votació, com poder ser unes eleccions generals”.
Per la seva banda, Maria Pilar Rodríguez ha explicat l’actuació de la Policia Nacional en una escola privada del barri barceloní d’Horta. Ha explicat que, quan van arribar, els ciutadans es van “entrellaçar” i la policia va començar a actuar sense “explicar res a ningú”. “Ens van arrencar, ens llençaven al mig del carrer”, ha assegurat, tot afegint que van fer ús de porres i que un d’ells portava “una escopeta que no va utilitzar”. “Els dèiem fora, fora, fora, al cap de 20 minuts es van retirar, vam obrir les portes del col·legi i vam continuar votant”, ha dit.
Un altre testimoni, Jordi Leal, present a la biblioteca Can Casacuberta de Badalona, ha explicat que hi va haver presència d’una parella de mossos d’esquadra, que va “intentar entrar” però no ho va aconseguir “davant l’acumulació de gent” que hi havia. A preguntes de l’advocacia de l’Estat, ha reconegut que estaven allí “impedint l’entrada”, “molts junts els uns amb els altres”.
