Junts per Catalunya s’ha querellat per prevaricació contra els dos integrants de la Junta Electoral Central (JEC) en representació de Ciutadans i el PP per haver intentat excloure Carles Puigdemont, Antoni Comín i Clara Ponsatí de la llista europea en una resolució de l’òrgan que es va prendre per majoria relativa i en contra del vot de quatre dels seus membres, inclosos el president i vicepresident de la JEC.

Els afectats, Andrés Betancor i Carlos Vidal, integren la JEC a proposta dels dos partits que, precisament, van demanar a l’òrgan que exclogués els tres polítics exiliats. Tant l’un com l’altre s’havien pronunciat públicament contra Puigdemont i JxCat “amb absoluta animadversió”, diu la querella, que recorda que Betancor havia publicat articles en què reconeixia que, sense un canvi legislatiu, no es podia impedir la candidatura dels tres afectats i, en canvi, “va instar, promoure i aconseguir que se’ls declarés inelegibles”. Carlos Vidal havia expressat per Twitter el seu interès perquè Puigdemont anés a la presó i havia acusat el tribunal alemany de Schleswig-Holstein de “dinamitar l’espai de llibertat, seguretat i justícia“ europeu en no extradir-lo per rebel·lió. La querella recorda que, no tan sols no es van abstenir de prendre part en la decisió de la JEC en vista de l’animadversió contra Puigdemont, sinó que ho van fer ignorant a consciència “per complet i absolutament tota la legislació vigent en matèria electoral”.

La querella assenyala un “comportament fraudulent d’un sector de la JEC, que no dubta a intentar excloure els candidats mutilant la llista electoral tot i conèixer perfectament la jurisprudència i la llei que els ho impedien i, a més, coneixent la posició en contra de diversos membres de la JEC inclosos el president i el vicepresident”.

La querella recorda que JxCat va presentar recurs contra la decisió de la JEC amb la conseqüència que l’“acord prevaricador” no va superar cap dels filtres legals posteriors perquè el ministeri fiscal va considerar-lo “vulnerador de drets fonamentals i il·legal”, que el Tribunal Suprem va fer el mateix posteriorment i, finalment, també ho va considerar així el jutjat de Madrid que el va declarar “nul per il·legal” després que el Suprem li hagués atribuït la competència del cas tot determinant que Puigdemont, Comín i Ponsatí no podien ser declarats “inelegibles”.