Política

LA CRÒNICA

Emili Bella

Cortesia del Parlament

El Parlament va llançar ahir un ou al front de Miquel Iceta per dir no al rodet unilateralista de Pedro Sánchez. Un murmuri va recórrer la cambra quan la portaveu socialista, Eva Granados, va denunciar una “vulneració de drets”, equiparant la mera pèrdua d’una votació parlamentària a la situació dels diputats presos polítics i exiliats. Va arribar a afirmar que “les majories volen aixafar les minories” i que el líder del PSC és “catalanista”, i va acabar la intervenció identificant Iceta amb Catalunya, al més pur estil ferrussolià: “Catalunya no s’ho mereix.”

Al principal afectat no el va sorprendre la seva designació frustrada, sosté que va ser el primer a advertir Sánchez que això podia passar i va tornar a recordar –escolta, Espanya– que ell el que anhela de veritat no és ser president del Senat, sinó de la Generalitat. En qualsevol cas, Sánchez ja té un trumfo per poder culpar l’independentisme de no dialogar.

Com si el principi dels dies fos la votació d’ahir i el 155 fos aigua passada, el primer secretari socialista va advertir que “és difícil que tot segueixi igual”. El PSC creu que no hi ha dret que en una votació es pugui votar no, i per això van intentar en va que fos amb papereta: amb possibilitat de votar a favor, en blanc o nul. Finalment va ser secreta, però amb spoiler, ja que per uns segons es va poder veure qui havia votat què en el panell electrònic. Cap sorpresa: el candidat a substitut de José Montilla –el president és potser el principal damnificat de tota aquesta operació– només va rebre el suport dels comuns, que, curiosament, van lamentar la manca d’humanitat cap als presos per part de Ciutadans, però no van fer cap referència a la d’Iceta.

També va ser paradoxal que Carlos Carrizosa, ja al lloc d’Inés Arrimadas, acusés Iceta de pactar amb l’independentisme en un dia com el d’ahir, en què justament Junts per Catalunya i ERC li van negar el passaport per a la presidència de la cambra alta.

“No ens parli de cortesia parlamentària, ¿on és la cortesia amb els diputats que són a la presó que eren companys seus d’escó? ¿On és la cortesia amb les famílies dels presos i dels exiliats? ¿Tan difícil era aixecar-se i mirar-los als ulls? ¿Tan alt era el cost polític que va vèncer la humanitat?”, va preguntar-se el president del grup d’ERC, Sergi Sabrià. “¿On era la cortesia quan ens van amenaçar de no votar un diputat interventor o senadors si estaven imputats per l’1-O? Aquesta circumstància no es va produir, però l’amenaça hi va ser”, va subratllar Sabrià. En acabar va deixar el discurs a l’escó d’Oriol Junqueras.

El portaveu de JxCat, Albert Batet, va esculpir una frase lapidària per al diari de sessions: “La més antiga de totes les cortesies parlamentàries és que al Parlament hi pugui haver 135 diputats.”

Un dels moments llustrosos de la jornada va ser la llampant samarreta groga del cupaire Vidal Aragonés, fent referència amb un cor al cartell de campanya socialista, i a Goldfinger, la pel·lícula que Iceta va dir que estava mirant el dia que TV3 va emetre el documental Les clavegueres d’Interior. “Vostè representa el que ha estat i és el règim del 78”, li va etzibar.

Des de la tribuna d’autoritats, la presència de l’alcaldable del PSC per Barcelona, Jaume Collboni, recordava que estem en plena campanya electoral, i, dues cadires més enrere, la del director general de Relacions Institucionals, Aleix Villatoro –un dels qui la fiscalia vol processar també per organització criminal per l’1-O–, que la repressió continua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.