Aposta per unir la cultura i l’educació
Subirats veu bàsic recuperar el fons de bicapitalitat i fer l’estatut de l’artista per endegar les polítiques culturals
Després que dissabte passat la candidata de Barcelona en Comú a la reelecció com a alcaldessa, Ada Colau, es va comprometre a donar “màxima importància” a la cultura en cas que tingui un segon mandat al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona i va reconèixer que en aquest àmbit el seu govern no va “començar del tot bé”, ahir en una trobada amb periodistes el número dos de Barcelona en comú, Joan Subirats, que ha estat l’encarregat de redreçar en la segona part del mandat la mancança a la qual al·ludia Colau, va explicar en una trobada amb periodistes quines seran les seves línies en cas de guanyar. “Pensem que a l’Estat, al govern del PSOE i de Podem, entri o no entri, una de les condicions que des de Barcelona posarem i que treballarem perquè estigui present en el debat del PSOE i Podem és resoldre el tema de l’estatut de l’artista, per evitar precarització del sector, i recuperar el fons de bicapitalitat.” Subirats creu que la seva pèrdua fa que Barcelona i Catalunya estigui en desavantatge, i d’aquesta manera es podria augmentar de 90 a 100 els euros que l’Ajuntament dedica a cultura per habitant, que és el que inverteixen ciutats com Bilbao o Berlín.
Aquest augment s’enfocaria a la creació de residències culturals, de les quals aspira a tenir un centenar; a la conversió del canòdrom en un equipament sobre cultura digital, “que és de fet pel que es va crear”, i a la creació d’espai fix per al circ, que probablement seria al port.
Sense voler crear una filmoteca municipal, Subirats voldria apostar per un circuit en què es projectin films relacionats amb la ciutat que “després d’un gran esforç de producció acaben projectant-se només uns quants dies”. Per això es voldria comptar amb sales off com el Zumzeig, els Texas i els Girona, i també especialitzant algun centre cívic. Per crear un teixit cultural que brolli des de sota, Subirats veu fonamental aprofundir la relació entre educació i cultura, apostant per incorporar la sisena hora a les escoles públiques on ja hi ha activitat cultural del pla de barris.
El MNAC, el Macba i l’Hermitage
“Hem enviat el conveni de cessió del pavelló Victòria Eugènia al Mnac.” Aquest anunci que fa l’Ajuntament aplana el camí per satisfer les aspiracions del MNAC d’ampliar el seu espai expositiu i acostar-lo més a la plaça Espanya. De moment s’ha cedit la meitat del pavelló, del qual s’han substituït les cobertes d’uralita i s’han habilitat les condicions de temperatura a les que Subirats es va referir com a “aptes per un espai de fira”. “No sé si són les condicions per a un museu”, hi va afegir. L’altra meitat la mantindrà Fira de Barcelona fins al 2022. La data de posada en marxa dependrà del pressupost, “per això, tot i que sigui un espai del MNAC, ens agradaria que també pogués ser utilitzat per la Fundació Miró, CaixaForum o el Pavelló Mies van der Rohe”, va dir Subirats.
Pel que fa al Macba va dir que hi ha molts “detalls per resoldre” i va explicar que l’Ajuntament encara treballa en la possibilitat que el Macba s’ampliï subterràniament ocupant el pàrquing
Pel que fa al museu de l’Hermitage, Subirats va explicar que el projecte tècnic ha estat aprovat pel Port i ha passat a l’Ajuntament, que haurà de decidir en funció de tres informes. després que ja s’ha canviat la requalificació del terreny: un de mobilitat, un altre de viabilitat i quin és el pla artístic, que a hores d’ara només se sap que el projecte dedica només una quarta part de superfície espai expositiu.
