De la llúdriga dissecada a Catalunya en miniatura

El debat navegava per aigües tranquil·les fins que algú va dir dues paraules màgiques: Espai Cràter. Va ser com obrir la capsa dels trons. L’alcaldable d’ERC, Anna Barnadas, va carregar contra l’ambiciós projecte del PDeCAT de fer un centre d’interpretació del vulcanisme al davant del cementiri. Pels republicans, la ciutat té altres prioritats i l’equipament és innecessari perquè el mateix entorn natural és un centre d’interpretació. A més –va recordar Barnadas– Olot ja té un museu dels volcans al parc Nou. L’alcaldable de JxCat, Pep Berga, li va etzibar que no es podia comparar el seu projecte i aquell museu amb “una llúdriga dissecada”. Al costat de Berga es va alinear el socialista Josep Guix, segons el qual la idea de l’Espai Cràter (amb un altre nom) havia estat d’ells. Lluís Riera, de la CUP, va coincidir amb Barnadas, entre altres coses, perquè l’Espai Cràter contribuiria a concentrar els visitants en una zona concreta de la ciutat, ja prou massificada, convertida en una “Catalunya en miniatura”.