Límit per decret a apujar els lloguers on falti habitatge
El govern només permetrà augments del 10% sobre els índexs de referència dels preus de lloguer i d’un 20% en cas d’obres noves i rehabilitació
Neguen que sigui una mesura electoralista
El govern de la Generalitat va aprovar ahir, en la reunió setmanal de l’executiu, el decret llei d’urgència per evitar la pujada de lloguers abusiva en aquelles zones o ciutats on s’acrediti que hi ha una manca d’habitatge assequible, i que haurà de ser ratificat abans de trenta dies pel Parlament. La consellera de Justícia, Ester Capella, i el de Territori, Damià Calvet, van comparèixer ahir, després de setmanes treballant-hi, per anunciar que la urgència sorgeix del compliment de la moció que va aprovar el Parlament el 9 de maig a proposta d’ERC, i que també va tenir el vot favorable dels socis de JxCat.
La delimitació de les zones on s’aplicarà, i que s’han definit com a àrees de mercat d’habitatge tens, la farà el govern sobre la base de diversos aspectes, com ara que el creixement del preu dels lloguers i el seu cost en el pressupost familiar siguin superiors a la mitjana de Catalunya, que hi hagi una desproporció entre l’augment de la població i els habitatges de lloguer disponibles, o que el preu pugi molt per sobre de l’IPC de la zona afectada. Només quedarà exempta de la norma Barcelona, ja que té un règim legal, la Carta Municipal, que reconeix a l’Ajuntament la capacitat per declarar les seves zones tenses, va explicar Calvet.
La fórmula que estipula el decret per aplicar en aquestes zones és que el cost del lloguer només pugui superar en un 10% l’anomenat índex de referència de preus de lloguer, Com va recordar Calvet, aquest indicador es va crear el 2017 recopilant dades del registre de dipòsits de fiances i del registre de contractes de lloguer de finques que en aquest temps s’ha convertit “en un instrument bàsic” que no es fa per mitjà d’enquestes com es fa en ciutats com París, sinó amb dades certes, com ara la superfície, la certificació energètica o la ubicació, tot i admetre que se n’hi hauran d’afegir més. A la norma bàsica del 10% d’aquest índex, es preveu arribar al 15% en els casos en què es puguin justificar vistes excepcionals o característiques especials com ara piscines comunitàries o jardins. I per als habitatges nous o rehabilitats, el lloguer podrà ser per un 20% més del fixat en l’índex de referència per un període de cinc anys posterior a les obres. Quan es tracti d’habitatges ja arrendats, podran mantenir les condicions anteriors, i en casos justificats, la declaració d’àrea d’habitatge tens podrà excloure de la limitació els que tenen una superfície útil superior als 150 metres quadrats.
Per als nous contractes de lloguer, signats amb el decret en vigor, el llogater també podrà exigir el retorn de la diferència amb els interessos si pagava més dels límits que estableix el decret. Tot i que ho podrà fer per via judicial, Capella va dir que el seu departament impulsarà la mediació per resoldre eventuals conflictes.
Llei catalana
Però l’objectiu de l’aprovació del decret de contenció, que té fórmules similars en altres països com Portugal, Suïssa, França o Àustria i està inspirat en el codi civil d’Alemanya, és completar-ho amb la primera llei catalana d’arrendaments urbans i que superi el decret llei aprovat el 3 d’abril per la diputació permanent del Congrés dels Diputats de Madrid. Per això es va aprovar la memòria preliminar de l’avantprojecte sobre la base de l’aplicació del Codi Civil català, que a més de les mesures d’aquest decret, n’incorporarà altres que la consellera ja va avançar fa uns dies, com ara allargar la durada mínima dels contractes fins als sis i els deu anys; ampliar els terminis d’avís de finalització de contractes o la reducció de les mensualitats que s’exigeixen per avançat, entre d’altres.
Si l’abril passat, abans de les eleccions espanyoles, el govern de Pedro Sánchez en aprovar el decret va ser acusat d’electoralisme, també ho ha estat el govern català per l’alcaldable Jaume Collboni (PSC). “Si ens quedàvem amb els braços plegats guanyaven els de sempre”, va dir Capella, que va destacar que posaven l’interès “sobre les víctimes d’abusos”. A la roda de premsa hi va assistir la diputada de la CUP Maria Sirvent, que va voler preguntar sobre el decret després de retreure’ls que no els havien informat del contingut i de falta de transparència, però la portaveu Meritxell Budó la va instar a fer-ho en seu parlamentària. Sirvent, tot i estar a favor de les mesures, va assegurar que seran “el garant” que no es quedi només en “un titular electoral” i va lamentar que no s’haguessin reunit amb els moviments socials i sí, en canvi, amb el Col·legi d’Administradors de Finques.
Els preus, cap amunt arreu
Després de tocar màxims històrics, de baixar lleument, i de tornar-se a recuperar, els preus mitjans dels lloguers a Catalunya tornen a una tendència a l’alça, segons diferents estudis que analitzen l’oferta i la demanda. Segons un treball del portal Idealista, a l’abril el preu mitjà del lloguer a Catalunya ha arribat al seu màxim històric, de 14 euros el metre quadrat, mentre que a les diferents capitals de demarcació, tot i augmentar, encara estan a una certa distància del preu màxim. És el que passa a la ciutat de Barcelona (16,3 euros/m²) o a la demarcació de Barcelona, on el metre quadrat es paga a 14,8 euros mensuals (de manera que el lloguer d’un pis de 100 metres s’arrendaria per 1.480 euros mensuals). A ciutats com Girona i Tarragona, els preus haurien baixat en relació amb un any abans, segons aquest estudi (vegeu gràfic).
Segons Idealista, els preus a Barcelona haurien crescut un 34,2% en quatre anys.
Una altra anàlisi feta per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) i el portal immobiliari Habitaclia, en col·laboració amb Fotocasa, que analitza l’oferta i la demanda de lloguer a l’àrea metropolitana de Barcelona, assenyala una certa moderació en alguns dels municipis estudiats entre el segon trimestre del 2017 i del 2018. Aquest treball xifra en 1.443 euros mensuals el lloguer mitjà a la ciutat de Barcelona i de 1.019 euros el del conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquestes xifres, però, no coincideixen amb el registre de fiances dipositades a l’Incasòl a l’hora de signar els contractes, que és de 916 euros mensuals a Barcelona i de 723 euros a la resta de municipis metropolitans. D’aquest treball, però, destaca també el fet que els demandants dels pisos en lloguer no poden pagar aquestes quantitats. Així, el 74% de la demanda de Barcelona assumeix que pot pagar lloguer per sota dels 1.000 euros mensuals, una xifra que puja al 92% a l’àrea metropolitana.
