Política

Irlanda torna a desafiar els seus valors i vota per suavitzar la llei del divorci

Celebra un plebiscit per posar fi al temps d’espera obligatori per separar-se

 Els irlandesos també escullen els seus representants a Brussel·les i als municipis

La República d’Irlanda va tornar ahir a desafiar la tradició i la influència de l’Església catòlica i va celebrar un referèndum per reduir el temps d’espera obligatori per poder divorciar-se, i suavitzar així la llei del divorci. Es tracta d’un dels països europeus amb la legislació més dura contra la separació de les parelles. L’any passat ja va decidir legalitzar l’avortament en una altra consulta popular que va provocar una forta divisió social.

Segons la legislació actual, una persona només pot sol·licitar el divorci si demostra que ha viscut separada de la seva parella durant quatre dels últims cinc anys. La llei és molt estricta i ni tan sols permet divorciar-se a les persones que han patit abusos o maltractaments de les seves parelles, majoritàriament dones. El Consell Nacional de les Dones d’Irlanda considera que aquests canvis legals podrien beneficiar les dones que pateixen violència domèstica i permetria també protegir els seus fills d’abusos.

En el plebiscit, els irlandesos havien de decidir si donen suport a la proposta del govern de Leo Varadkar d’eliminar els quatre anys d’espera que marca la constitució. No obstant això, en cas de guanyar el sí, la mesura no serà automàtica, sinó que llavors serà el Parlament el que determini el temps d’espera. S’apunta que podria reduir-lo a dos anys. En qualsevol cas, obriria la porta a eliminar l’espera completament en un futur.

Tant el govern, que és qui va convocar el referèndum, com els principals partits de l’oposició estan a favor del canvi constitucional. L’Església, en canvi, s’hi oposa. David Quinn, activista catòlic, va denunciar que “no hauria de ser tan fàcil posar fi a una cosa tan important com el matrimoni”. Tot i això, s’espera una victòria del sí. Els resultats es podrien saber dissabte.

Si s’aprovés, seria un nou pas de la societat irlandesa per reduir la tradicional influència de l’Església catòlica i modernitzar-se a còpia de referèndums. El 2015 ja va aprovar els matrimonis del mateix sexe i l’any passat va legalitzar l’avortament. El país està liderat pel primer ministre, que es va declarar obertament gai.

També ahir es van celebrar eleccions europees i locals. En les europees, el favorit en els sondejos és el partit de Varadkar, els democratacristians del Fine Gael, amb el 28% de la intenció de vot, mentre que el principal partit de l’oposició, el centrista Fianna Fáil, se situa en el 25%. El suport als nacionalistes del Sinn Féin oscil·la entre el 13% i el 19%. En joc hi ha 11 escons a Estrasburg. Tots els partits són europeistes i no han hagut d’afrontar el fenomen de la ultradreta.

Pel que fa a les locals, havien d’escollir els 949 regidors dels 31 consells municipals.

LA XIFRA

4
anys
han de viure separades les parelles a Irlanda per poder aconseguir el divorci.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Coronavirus

Torra reclamarà a Sánchez 15.000 milions d'euros per fer front a la crisi del coronavirus

Masnou
Coronavirus

El govern espanyol manté l’1 de juliol com a data per a la reobertura al turisme internacional

Madrid

El TSJC obre judici oral contra el conseller Bernat Solé per desobediència per l’1-O quan era alcalde d’Agramunt

barcelona

El TSJC cita Buch i un sergent de Mossos com a investigats el 16 i 18 de juny pel servei d’escorta a Puigdemont

barcelona

El Consell de Ministres dona llum verda a la sisena i “última” pròrroga de l’estat d’alarma fins al 21 de juny

Madrid

La CE aposta per mantenir la prohibició de les entrades no essencials a la UE fins a “principis de juliol”

Brussel·les

La fiscalia diu que el sou d’expresident de Mas no vulnera la pena d’inhabilitació per a càrrec públic pel 9-N

Barcelona

La subcomissió de DDHH de l’Eurocambra condemna l’assassinat de George Floyd i la “violència policial de tipus racial”

Brussel·les

Iceta nega que el fitxatge de Montilla siguin portes giratòries i creu que no ha de renunciar a l’oficina d’expresident

barcelona