Cs i el PP no en tenen prou i la resta de grups en discrepa
JxCat i ERC demanen que es reconsideri la suspensió, que Podem i el PNB veuen anòmala
Rivera demana ara la retroactivitat perquè els afectats no cobrin un euro i Casado alerta de futurs indults
La decisió de la mesa del Congrés de suspendre finalment els quatre diputats en presó preventiva ha estat rebuda de forma desigual per la resta de grups parlamentaris de la cambra baixa. Dubtes i discrepàncies es van apoderar dels grups minoritaris al Congrés que alertaven que l’informe dels lletrats potser no és suficient.
A l’altra banda de les reaccions es van situar els grups del PP, Ciutadans i Vox. Tots tres no en tenen prou amb la suspensió i ahir van continuar carregant contra l’adversari comú, el PSOE, per haver vacil·lat a l’hora de prendre la mesura. Davant d’un PSOE “dèbil”, els partits de la dreta ara ja busquen nous fronts en la batalla.
I Junts per Catalunya i ERC, els partits més afectats, ahir ja van registrar un escrit de reconsideració a la mesa del Congrés seguint el ball de tràmits parlamentaris que es va iniciar a la cambra catalana quan els diputats ja van ser suspesos pel jutge instructor de la causa contra el procés, Pablo Llarena.
Ahir, però, la primera visió crítica va ser la del portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, que va considerar una “anomalia” que el Tribunal Suprem autoritzi els dirigents catalans en presó preventiva a presentar-se a les eleccions i que després se’ls impedeixi exercir el càrrec per al qual han estat elegits. En un comunicat, Esteban va considerar que la decisió de la mesa del Congrés de suspendre Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez “és una decisió que no ens agrada” i que “no va en la bona direcció”. Esteban considera que “el supòsit que apareix tant en la llei d’enjudiciament criminal com al reglament del Congrés no encaixa en aquest cas” i que, “en qualsevol cas, la suspensió suposaria una extensió interpretativa d’allò que diu el text legal, cosa que no hauria de produir-se en l’àmbit dels drets fonamentals”. El portaveu del PNB va reiterar que “de la judicialització mai no vindran les solucions polítiques que necessiten les qüestions catalana i basca”.
La crítica era compartida pel secretari primer de la mesa del Congrés, Gerardo Pisarello. Primer, per la “precipitació” a l’hora d’abordar un tema que considera que és de “gran rellevància constitucional” i que afecta “el nucli del parlamentarisme” i, segon, perquè en un estat de dret “els jutges han de fer de jutges i els polítics de polítics”, va manifestar. La companya de partit Ada Colau va qualificar “d’incomprensible que els presos polítics, votats democràticament com a diputats, siguin suspesos per la mesa del Congrés”.
Els diputats de JxCat Laura Borràs i Jaume Alonso-Cuevillas van denunciar en roda de premsa un “cop a l’estat de dret” per part de la mesa i van anunciar que presentaran un escrit perquè la mesa reconsideri la suspensió de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Oriol Junqueras. La diputada Laura Borràs va denunciar la “ingerència” de la justícia en el Congrés, cosa que veu “terrible” perquè “modifica les majories i la sobirania popular”. Pel diputat Jaume Alonso-Cuevillas és “inèdit” que se suspengui un diputat “sense una resolució judicial ferma”.
Des d’ERC es piulava: “Un pres polític entrant al Parlament Europeu és la millor manera de denunciar la repressió de l’Estat espanyol, és posar en escac l’Estat davant tot Europa.” L’alcaldable Ernest Maragall reaccionava: “Una decisió miserable i injusta. Una agressió antidemocràtica encara més greu perquè ve de la cambra legislativa, suposada seu dels drets que avui neguen. El 155 de nou.”
La Junta Central ordena retirar els llaços de fanals
La Junta Electoral Central (JEC) va ordenar ahir la retirada dels “símbols partidistes” col·locats als fanals de la localitat catalana de Verges (Baix Empordà) a petició de l’entitat Aixeca’t-Levántate, després que la junta electoral provincial (JEP) de Girona desestimés aquesta petició el 15 d’abril. La JEP de Girona va considerar, segons exposa l’entitat en un comunicat, que les administracions públiques “només tenien obligació de ser neutrals políticament pel que fa a les façanes dels edificis públics”, per la qual cosa els espais de titularitat pública com els fanals en quedaven exempts. Per contra, la JEC ha acordat que el deure de “neutralitat política” de les administracions durant el període electoral “exigeix l’eliminació de tot símbol partidista” en “qualsevol espai públic que estigui sota el control d’una administració pública, incloent el mobiliari urbà”. També s’ordena a la JEP de Girona que traslladi l’acord a la junta electoral de zona perquè prengui les “mesures necessàries per a la immediata execució”.
