Colau perd per vots davant Maragall, a qui allarga la mà
Els comuns només aconsegueixen mantenir els resultats del 2015, amb un cop fort a Terrassa, on passen de sis a zero
Urtasun entra al Parlament Europeu però amb menys vots que fa quatre anys
Ada Colau es va aferrar a l’alcaldia de Barcelona fins al 72% de l’escrutini, quan ERC finalment li va passar al davant amb un miler de vots més, una tendència que es va anar consolidant al llarg de la nit fins a un marge de 5.000 paperetes, aproximadament. Finalment, la pugna va acabar amb un empat en el nombre de regidors entre comuns, que en perdia un, i republicans, que els doblava. El resultat, però, va permetre veure, al final de la nit, una Colau satisfeta i reivindicativa de les seves polítiques que han aconseguit mantenir un bon paper en “un context difícil, complex, amb els principals lobbies en contra i una oposició duríssima”, va sentenciar. “Però hem canviat les formes de governar, hem fet un ajuntament d’esquerres que ara reclama valentia, hem demostrat que sí que es pot”, hi afegia, tot donant les gràcies als militants concentrats a la fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu. Per aquest motiu i per la petja d’esquerra deixada a l’Ajuntament, va reclamar al guanyador, Ernest Maragall, que apostés per la formació d’un govern d’esquerres: “El que ens importa és que aquesta ciutat continuï avançant”, va insistir l’encara alcaldessa amb un to de veu emocionat cada vegada que els militants la interrompien amb aplaudiments i crits d’alcaldessa. Des del primer moment, i com a segona força, Colau es va posar a disposició de Maragall per fer polítiques d’esquerres, que, segons l’alcaldessa, és el que els ciutadans han expressat a les urnes amb tres forces d’esquerres en els tres primers llocs, en referència al fet que el PSC doblés el nombre de regidors.
Al llarg de tota la nit d’escrutini, en el frec a frec va entrar un protagonista inesperat que les travesses no tenien en compte: el PSC. L’efecte Pedro Sánchez va col·locar Collboni en els primers llocs per disputar l’alcaldia als comuns i a ERC. Un triple empat que es va desfer en el moment que els republicans es van situar primers i que va imposar el silenci a la seu electoral dels comuns, on els militants anaven de l’alegria a la decepció en qüestió de minuts.
Amb el focus d’atenció posat en el paper de Colau a Barcelona, el bastió a preservar, els resultats dels comuns a la resta del territori van ser força decebedors. Un dels cops més forts va ser a Terrassa, on no van obtenir representació després d’haver-hi tingut fins a sis regidors en l’anterior mandat. A la resta de municipis, el paper dels comuns es debatia entre mantenir la mateixa representació que el 2015 en les situacions més optimistes, com ara Castelldefels, el Prat i fins i tot Badalona.
La pèrdua de regidors i diputats pels Comuns ha estat una constant els darrers anys i les eleccions europees no en van ser una excepció. Aquesta vegada, i a diferència del que passava en el territori nacional, on Comuns i Podem no van aconseguir sumar projectes, els d’Ernest Urtasun feien pinya amb Podem i quedaven integrats a la llista d’Units Podem Canviar Europa. Tanmateix, no van aconseguir millorar resultats tot i que Urtasun es feia un lloc a Europa amb un 8,4% dels vots a Catalunya.
