La ferida oberta de la Xina
TABÚ
El règim xinès intensifica la repressió i la censura en vigílies del trentè aniversari de la revolta de Tiananmen
Confia que les dècades de bonança econòmica i el consumisme ajudin a apaivagar les ànsies de llibertat
Un jove desafiant l’avenç d’una columna de tancs plantat davant del primer blindat amb una bossa a cada mà. És la imatge icònica de la revolta de Tiananmen, la protesta pacífica que milers d’estudiants i treballadors van protagonitzar el juny de 1989 per reclamar reformes democràtiques a la Xina de Deng Xiaoping. Dimarts vinent es compliran 30 anys de la brutal repressió d’aquella formidable mobilització, que va tenir per escenari l’emblemàtica plaça de Pequín i les avingudes adjacents.
Després d’uns dies d’acampada reivindicativa i de veure el seu poder amenaçat, el règim comunista xinès hi va enviar l’exèrcit per esclafar la protesta. Oficialment, hi va haver centenars de morts, però estimacions més fiables situen el balanç final –encara desconegut– en uns 10.000.
Tres dècades després, i com passa cada vegada que s’acosta la data de l’aniversari, el règim intensifica la vigilància per impedir commemoracions. Fins i tot sobre membres de les Mares de Tiananmen, dones sobre els 80 anys que van perdre algun fill en la repressió de 1989, que han estat posades sota arrest domiciliari o que han vist restringides les seves comunicacions.
Tot respon a “la campanya del govern xinès d’intentar esborrar el record i reescriure la història de la sagnant repressió militar de manifestants pacífics i desarmats i d’habitants de Pequín i d’altres ciutats el 3 i 4 de juny del 1989”, denuncien els Defensors Xinesos dels Drets Humans, una ONG amb seu als Estats Units. Un altre instrument emprat per fer desaparèixer les traces de Tiananmen i el que va representar és la censura a internet. Tenint en compte que un terç de la població xinesa va néixer després del 1989, el Partit Comunista en el poder focalitza els esforços sobre aquesta generació, prohibint Facebook, YouTube i Google per impedir que els joves s’informin fora dels canals oficials.
Segons han denunciat activistes, la persecució a les xarxes socials no es limita a continguts relacionats amb l’aniversari de Tiananmen, sinó que s’estén també a grups LGBT, defensors dels drets laborals o mediambientals i ONG en general.
Fre al creixement
Al control cibernètic per blindar el sistema comunista xinès de la crítica –fomentat pel president, Xi Jinping–, s’hi afegeix una altra estratègia a més llarg termini. “La societat xinesa ha canviat radicalment els últims 30 anys i les ànsies de llibertat que van dur a les protestes de Tiananmen han perdut força, diluïdes en la millora de la situació econòmica i el consumisme”, explica el corresponsal de l’agència Efe Javier García. “Els dirigents xinesos sembla que han tingut èxit inoculant en la població la idea que l’estabilitat social comporta prosperitat i és clau per al creixement econòmic i que, per contra, la democràcia significa inestabilitat i crisi”, hi afegeix. Amb tot, confiar que la bonança desactivarà les demandes d’obertura política té els seus riscos. “A principi d’any, la Xina va rebaixar el seu objectiu anual de creixement al 6%-6,5%, l’índex més baix de les tres últimes dècades. El col·lapse de les negociacions comercials amb els EUA, aquest mes, ha acabat d’enfosquir el panorama, mentre els fabricants i els exportadors –la força impulsora de la producció del país– redueixen activitat en espera d’aranzels més elevats”, explicava divendres el Financial Times, després que es conegués la dada de maig d’activitat industrial manufacturera a la Xina –a la baixa–, que revifa els temors d’una recessió global.
“Repressió política i obertura econòmica han anat juntes des de Tiananmen. El benestar que generava l’una compensava les contrarietats de l’altra. La qüestió és saber si una aturada econòmica serà capaç de seguir mantenint aquesta dualitat”, apunta García.
En vigor els nous aranzels als EUA
RedaccióLa Xina va començar, ahir, a aplicar nous aranzels a les mercaderies procedents dels EUA per valor de 60.000 milions de dòlars, en resposta a la pujada del 10% al 25% aprovada per Washington per a les importacions del gegant asiàtic, per valor de 200.000 milions. En una roda de premsa, divendres a Pequín, el portaveu del Ministeri de Comerç xinès, Gao Feng, va anunciar també que la Xina elaborarà una llista negra d’organitzacions i individus que puguin provocar un “dany substancial” a les empreses xineses o que puguin suposar una potencial amenaça a la seguretat nacional del país. Es tracta d’una mesura semblant a la que va adoptar l’administració Trump s mitjan maig per protegir els interessos nord-americans.
