El “cop d’Estat” dels fiscals

“El procés va ser un cop d’Estat a l’ordenament jurídic vigent”. És un dels primers torpedes verbals que va llançar el fiscal Javier Zaragoza, en l’hora d’exposició del seu informe, ahir al Suprem, i juntament amb els seus tres companys van insistir que els independentistes catalans van protagonitzar “un delicte de rebel·lió, que va contra l’ordre constitucional, on no cal una violència greu, ni armes ni militars”. El fiscal Fidel Cadena va fer la intervenció més tècnica i va mastegar els arguments jurídics per als magistrats de l’alt tribunal, tot descartant la sedició o la temptativa de rebel·lió. “El 27-S es va consumar la declaració d’independència”, va declarar Cadena i, abans, Zaragoza va sostenir que no calia publicar-la per ser efectiva. L’ordre constitucional va tornar, segons va afegir Cadena, amb 6.000 agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil desplaçats a Catalunya, l’aplicació del 155 i la declaració del rei, el 3 d’octubre. L’advocada de l’Estat, Rosa Maria Seoane, per contra, va descartar la rebel·lió “perquè no s’ha provat que la violència estigués integrada en el pla dels acusats”, i el que va haver, al seu parer és un delicte de sedició, amb “l’ús de la força”.

Els quatre fiscals van destinar tres de les quatre hores que tenien per intervenir per defensar el delicte de rebel·lió i que el 20-S i l’1-O va haver-hi la violència “suficient” que requereix aquest delicte, el més greu del Codi Penal. En l’inici, el fiscal Zaragoza va insistir a descartar que aquest hagi estat un judici polític, com també que hi hagi presos polítics. Va titllar el vicepresident Oriol Junqueras de ser “un expert dels sofismes ” , d’exhibir un “cinisme sense precedents”, i en considerar-lo “el motor del procés” independentista, va justificar l’elevadíssima pena de presó que li demanen: 25 anys de presó.

I per primera vegada, el fiscal Zaragoza va acusar l’exconseller d’Interior Quim Forn de “fer un pla pels Mossos” per tal que l’1-O, la ciutadania pogués votar en el referèndum, però sense aportar proves o testimonis. I és que en aquesta acusació de gravetat, el fiscal Zaragoza va esbiaixar la declaració de testimonis, com ara la del comissari Ferran López, que amb el 155 el govern espanyol va escollir-lo per substituir el major Trapero al capdavant dels Mossos. Així, Zaragoza va donar per bona la declaració de López al Suprem en la qual va assegurar que en la reunió amb el llavors president Puigdemont aquest va assegurar-los que si havia violència, declararia la independència. Però, res va dir el fiscal Zaragoza del fet que López va assegurar que el coordinador policial de l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, va validar l’operatiu dels Mossos per l’1-O, amb el binomi per cada uns dels 2.050 centres electorals.

Per executar la independència de Catalunya, els fiscals van reiterar els tres pilars: Parlament, govern i societat civil a través de les entitats soberanistes de l’ANC i d’Òmnium. Els representants del ministeri públic però no van estar ni mitja hora en desenvolupar les proves contra Sànchez i Cuixart, als quals van sostenir que eren “líders de convocar i desconvocar manifestacions”. Un lideratge sense ferits greus pel qual els demanen disset anys de presó. De Sànchez, el fiscal Zaragoza, també de forma parcial, va recordar el testimoni del cap dels antiavalots dels Mossos que va criticar el llavors president de l’ANC per la topada que van tenir a Economia, el 20-S, tot oblidant-se que també va admetre la col·laboració de tots dos per atendre la comitiva judicial de la Guàrdia Civil.

El fiscal Jaime Moreno va destinar la seva hora a demostrar que la tardor de 2017 va haver violència a Catalunya, i que aquesta encaixa en la que el legislador va exigir el 1995 en reformar el delicte de rebel·lió. “Els acusats reiteren que votar no és delicte, però, amb la seva acció també van discriminar els altres ciutadans, la meitat més un, refiats amb la prohibició del TC i que no van anar a votar”, va manifestar. El fiscal va exposar que els nou acusats de rebel·lió van assumir que podria haver enfrontaments l’1-O, com va alertar la cúpula dels Mossos, en el reunió del 28 de setembre, a l’expresident Puigdemont, a l’exvicepresident Junqueras i a l’exconseller Forn. Va culpar els presos polítics d’un “dol directe i no eventual” en permetre aquest xoc el dia del referèndum i va considerar-los responsables dels 1.093 ferits l’1-O, sumant ciutadans i agents.

I per sostenir la rebel·lió dels altres presos polítics, va declarar que els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, no van ser en la reunió d’alerta amb els Mossos, però “van fer piulades i entrevistes”, que “eren crides ala violència” perquè animaven a la participació del referèndum, i per tant —segons el fiscal— a enfrontar-se amb els cossos de seguretat en els centres de votació.

Els tres fiscals i l’advocat de l’acusació popular de VOX van citar la declaració institucional del 3 d’octubre de 2017 de Felip VI, que va defraudar a la majoria de catalans, com reflex de la situació excepcional i de resposta de l’Estat espanyol a l’atac d’una part del territori “Tenien el poder autonòmic i només els faltava desobeir el poder judicial. És com si un vaixell talla l’amarrador del buc”, va declarar el fiscal Moreno.

La fiscal Consuelo Madrigal va justificar com a provat el delicte de malversació de fons públic, i va assegurar que malgrat que els departaments dels consellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila no tenien despeses concretes, ells també n’eren responsables en haver signat l’acord de setembre de 2017 que assumirien els encàrrecs de l’1-O de forma solidaria, sense provar cap factura. Va reiterar les partides de publicitat, els encàrrecs censals d’Unipost, el cost estimat dels locals públics (titllat de “disbarat” la pericial de Dolors Bassa que va desmuntar la seva) i va fer seves les tesis de l’ultradreta de VOX en assegurar que l’administració catalana “va actuar com una organització criminal”, tal com ara defensa la fiscalia en el jutjat de Barcelona que investiga l’1-O, i van usar-la “com el seu mas”.

L’advocada de l’Estat, Rosa Maria Seoane, va compartir la consumació de la malversació sense l’ús de frases tan cridaneres, i amb una exposició més tècnica. Seoane que també va subscriure els tres pilars de l’acció va acusar el govern“ d’impulsar el referèndum des de la seva potestat administrativa i política”. Va exposar que els nou presos polítics van cometre un delicte de sedició i no de rebel·lió ja que el primer és un delicte pluriofensiu que a més de defensar l’ordre públic, també inclou la pau social i el principi d’autoritat. “La violència o la intimidació de fer-la ha de ser versemblant, seria i fundada, i això no va passar”, va concloure. I, els dos advocats de l’acusació popular de VOX van subscriure la tesi de la fiscalia que a Catalunya “va passar un procés golpista novedós i sofisticat”. Dimarts vinent serà el torn de les defenses.