“L’hegemonia independentista no la té ningú”

No, no canvia, primer perquè l’equilibri del govern sorgeix de les eleccions del 21-D i, per tant, les majories parlamentàries són les que determinen la composició del govern. Aquest altre cicle electoral no ens modifica en cap cas la composició del govern ni del Parlament. Després d’aquest cicle complet electoral, el que llegim a les urnes és que la composició del govern es veu reforçada. Si mirem el mapa de les municipals o de les europees, majoritàriament els grups que el componem hem estat els que tenim majoria. Hi haurà més de 700 ajuntaments governats per JxCat i per ERC.

Aquestes eleccions mostren que l’hegemonia no la té ningú, queda repartida.

Són dues eleccions diferents, la raó a l’hora de votar és diferent. Em permeto fer autocrítica pel que fa a les municipals: probablement la gent no ha llegit qui érem perquè nosaltres mateixos ens hem confós entre PDeCAT, JxCat... No hem acabat de definir el nom del paraigua de l’espai polític amb què ens presentàvem, potser hem anat tard, i això s’ha notat en el resultat de les municipals.

Ha estat un problema de com endreçàvem aquest espai polític i com concorríem a les eleccions. I, fent autocrítica, que l’hem de fer en l’espai on correspongui, sí, hem anat tard.

Aquestes trobades formen part de la normalitat de l’espai JxCat. Tenim trobades constants, de vegades són presencials i d’altres per videoconferència, abans i després del 26-M. Anem treballant per definir conjuntament com s’ha d’endreçar aquest espai, sota el lideratge dels presidents Puigdemont, Mas i Torra, perquè la centralitat política catalana passa per aquests lideratges.

[Riu] Endreçar vol dir que ens hem de definir, definir uns lideratges i el paraigua de JxCat, aquesta marca electoral que permet la confluència entre diferents actors com pot ser el PDeCAT. Jo soc de les que pensen que cal endreçar, i això vol dir trobar l’equilibri de representació de forces dins d’aquest espai polític per tal de construir un projecte sòlid i de futur per encarar-nos als reptes que la societat catalana demana a les formacions polítiques.

Jo soc de les que pensen que la marca ha de ser Junts per Catalunya.

El lideratge del president Puigdemont és indiscutible, com també és indiscutible el lideratge del president Mas.

Tot això s’ha de definir.

Prefereixo reservar la meva opinió. No cal dir que aquest espai polític òbviament sap que pot comptar amb la meva persona per treballar, perquè és el que m’agrada, treballar.

Tot això ho aclarirem i si la manera d’aclarir-ho és a través d’un congrés extraordinari l’haurem de fer, però en tot cas això encara no està definit ni dissenyat i hi estem treballant.

El govern té la voluntat de seguir governant aquesta legislatura, treballar els pressupostos, si pot ser els del 2019 per presentar-los aquest 2019, però si no, començar a treballar els del 2020 per encarar-nos al pròxim any de mandat. En cap moment el govern ha parlat de cap convocatòria d’eleccions. Seguim amb la idea de governar aquest país, seguir fent feina com hem fet en aquest primer any en què, malgrat alguns relats, la realitat és que s’està treballant: s’han aprovat 24 normes amb rang de llei, estem tirant endavant tots aquells compromisos que ens havíem marcat en el full de ruta per a la legislatura i no veig cap raó per a unes eleccions en aquests moments.

Una sentència condemnatòria requereix una resposta de país que no ha de ser per força una convocatòria d’eleccions. La resposta de país s’ha de treballar entre els partits polítics i la societat civil per definir de quina manera donem resposta a la sentència.

En el context polític que estem, totes les eleccions tenen un component de plebiscit.

Aquest full de ruta del que ha de passar els propers mesos és el que hem d’acabar de treballar, i és important definir-ho. El que és clar és que en aquest país hi ha una majoria molt gran a favor de la independència i, lluny de retrocedir, va augmentant, com ho ha demostrat el resultat a les eleccions europees.

De fet, vam concórrer a les eleccions del 21-D amb la voluntat clara que lògicament acaba amb la Constitució catalana. A partir d’aquí, s’ha d’anar treballant.

S’hi està treballant.

Tenim un govern independentista i un Parlament independentista que van concórrer a les eleccions del 21-D amb un objectiu i s’està treballant per aquest objectiu alhora que s’està treballant també per la realitat del país, una cosa no exclou l’altra. Tenim una realitat de país que cal seguir afrontant i que aquest govern també està afrontant: necessitem polítiques sanitàries, d’educació, d’empresa, de medi ambient, de territori... Tot això des del govern s’està duent a terme perquè fer la independència també vol dir posar les persones al centre de les polítiques.

Nosaltres no hem de deixar de demanar diàleg, perquè és una voluntat sincera. El govern de Catalunya sempre està i estarà obert al diàleg amb el govern de l’Estat espanyol, no entenem que pugui ser d’una altra manera. El PP va aplicar la repressió amb Catalunya, el PSOE pretén la ignorància, però nosaltres el que esperem d’aquesta petició formal que ha fet el president Torra al president Sánchez és que es respongui de la mateixa manera, amb una carta, de manera formal. Esperarem la resposta més enllà de les declaracions als mitjans.

Confio que Pedro Sánchez s’assegui a dialogar perquè no entenc que l’Estat espanyol pugui governar d’esquena a Catalunya. El conflicte amb Catalunya s’ha de resoldre políticament i per fer-ho cal diàleg. Com que creiem que la resposta no ha de ser ni de repressió ni judicial sinó política, seguirem reclamant i oferint el diàleg necessari i serè per trobar una solució.

Això s’està acabant de parlar, però, en tot cas, el que tenim clar és que el govern del PSOE no vol comptar amb el suport dels partits independentistes, però la postinvestidura serà el moment de poder comptar amb els diputats i diputades independentistes per tirar endavant certes decisions i polítiques que s’han de dur a terme i alhora trobar el camí del diàleg necessari que reclamem.

Seria el que tocaria. No vull deixar de confiar-hi, malgrat que ja veiem com respon la justícia espanyola. Estan en presó preventiva i, si s’acaba el judici, els han de deixar en llibertat.

El que facilitaria tot plegat seria una sentència absolutòria, perquè no és cap delicte el que han fet. Seguim dient que és una presó injusta, un judici injust i qualsevol sentència que no sigui absolutòria serà injusta. Que els deixin anar és el que tocaria i no és a canvi de res. Aquesta situació afavoriria moltes relacions de diàleg i trobada i mirar de resoldre les coses amb menys tensió i més normalitat.

Per a nosaltres el que ha de ser irrenunciable és poder seure a dialogar i, a partir d’aquí, la fórmula que trobem de si hi ha d’haver un relator, si hi ha d’haver un mediador, si hi ha d’haver només una bilateral govern-govern, si s’han de començar les converses d’una manera o d’una altra... Nosaltres estem oberts al diàleg, seguirem oferint diàleg, i la fórmula, la que sigui més còmoda i necessària.

Si es complís el que ja hi ha ara, no caldria un nou model de finançament, perquè, a més, aquest país ja ha fet un pas endavant, el nou finançament ja el vam demanar, va anar com va anar i ara volem una nova realitat. De fet, si s’hagués complert la part del finançament inclosa a l’Estatut, com ara la disposició addicional tercera, no seríem on som.

El govern sempre ha dit que vol una relació d’igual a igual, de tu a tu, bilateral amb el govern de l’Estat espanyol.

Després d’aquesta convocatòria encara no ens hem trobat, serà la setmana vinent quan posarem sobre la taula quina ha de ser la resposta, però segurament hi serem.

Confiem que hi pugui ser.

És clarament una operació d’Estat que té com a objectiu final que la capital de Catalunya no la governi una formació independentista i que no hi hagi un alcalde independentista al capdavant. Davant d’això el que cal de les formacions independentistes és una resposta de país. És una operació d’Estat que no descarto que es pugui produir en altres ciutats de Catalunya, com la que han anunciat a Sabadell. Veurem quina resposta de país cal donar, perquè aquest tipus de pactes el que pretenen és allunyar tant com puguin els alcaldes independentistes del govern de les ciutats catalanes.

Si el fet que Ada Colau sigui alcaldessa vol dir que s’ha de dificultar la negociació dels pressupostos de la Generalitat, això voldrà dir que els comuns no fan la seva feina, que és fer aportacions, negociar i asseure’s a parlar de veritat i amb voluntat de treballar per a la ciutadania de Catalunya els pressupostos, perquè aprovar uns pressupostos no és aprovar només la gestió d’un govern, sinó facilitar que la ciutadania pugui tenir totes aquelles polítiques públiques necessàries i que com a govern hem de garantir. La responsabilitat de les formacions polítiques és poder seure a negociar els pressupostos. Entenc la política com l’art del consens i el pacte. Demano a les formacions polítiques, totes, no només als comuns, que si tenen la voluntat de treballar per a la ciutadania, s’asseguin a negociar els pressupostos amb el govern.