La memòria de les pedres

L’edició vespertina del diari L’Autonomista del 20 d’abril del 1938 recollia, en portada, l’esquela d’un nen de nou anys, Josep Piferrer Puig, “víctima del criminal bombardeig de l’aviació feixista”. L’historiador i professor Jordi Galí explicava ahir a la plaça 1 d’Octubre, mentre les campanes de l’església del Mercadal repicaven, anunciant l’hora del migdia, detalls dels bombardejos a la ciutat durant la guerra civil: com s’alertava la població, per Ràdio Girona i a través de sirenes, o mesures de protecció, sobretot trinxeres i barricades. Perquè tot i les demandes de la premsa de fer refugis antiaeris –n’hi havia un amb capacitat per a 700 persones a l’antic convent de les Bernardes, al carrer Santa Clara–, no se’n fan per qüestió de “preu, temps i mà d’obra”.

La parada a la zona del Mercadal, molt a prop d’on hi havia hagut la fàbrica Grober, és la penúltima d’una ruta guiada que Òmnium Gironès va realitzar ahir al matí per la Girona de la rereguarda, els escenaris clau de la ciutat, zones de bombardejos i de defensa passiva durant la guerra civil; la d’ahir era la segona després d’una primera visita realitzada el 5 maig, també havent superat les expectatives d’inscrits.

L’historiador Jordi Galí, autor de la biografia de l’alcalde la ciutat durant la guerra civil, Pere Cerezo , editada per la Fundació Irla, fa de guia amb un to divulgatiu per donar a conèixer la història i la seva vinculació amb la ciutat. Així, a la parada que es fa davant de la seu de la Diputació de Girona, a la pujada de Sant Martí, Jordi Galí explica com es van viure els fets del Sis d’Octubre del 1934 a Girona. L’edifici on ara hi ha la Diputació era la seu del comissariat de la Generalitat, i la nit del 6 al 7 d’octubre s’hi van aplegar 300 persones amb armes i municions per defensar l’Estat Català proclamat per Lluís Companys. La insurrecció, però, no va prosperar i hi va haver detinguts, com el polític figuerenc i aleshores comissari de la Generalitat a Girona, Josep Puig Pujades. “Havia estat detingut i en presó per defensar la República”, explica Galí mentre ensenya una fotografia en què es veu com la pubilla de Girona, Alexandrina Soy, feia una visita als presos. Puig Pujades escriurà un llibre del seu temps a la presó reeditat recentment per Edicions Cal·lígraf. Dels fets d’octubre del 34 va néixer una campanya de solidaritat arreu del país i crides a la llibertat. El passat és massa sovint un mirall calcat del present. Ho comenta una de les assistents a la ruta, la Roser, veïna de Girona, tot recordant que “de la guerra civil no se’ns ha explicat gaire res i cal conèixer la història”.

La visita continua per la Rambla, on hi havia el cafè Norat, punt de trobada de partits sindicalistes i d’esquerres durant la guerra civil, i culmina al refugi antiaeri del Jardí de la Infància.