Ciutadans s’enroca i trenca amb Valls pels vots a Colau
Els tres regidors del partit taronja conformaran un grup independent, actuant al marge del de l’expresident del govern francès
Arrimadas veu l’alcaldessa tan independentista com Maragall
Més papistes que el papa, o més puristes que Ciutadans. A ser anti-“separatistes” ningú guanya el partit taronja d’Albert Rivera i Inés Arrimadas, que ahir van forçar el trencament del seu grup municipal a l’Ajuntament de Barcelona en considerar intolerable el suport de Manuel Valls a Ada Colau, i no per la seva condició de política “populista” sinó perquè la consideren que representa la mateixa opció pro independència que defensa Ernest Maragall.
L’actuació de Manuel Valls continua marcant, d’aquesta manera, l’agenda política dels primers passos del nou mandat de l’Ajuntament de Barcelona. Dissabte va ser el protagonista del ple de constitució facilitant l’elecció de la líder dels comuns, i ahir ho va ser, indirectament, en ser motiu de la ruptura del seu grup en dues meitats.
Amb aquesta decisió de Ciutadans, el consistori barceloní el conformaran set grups polítics: el de comuns, PSC, ERC, Junts per Catalunya, PP, el que liderarà Manuel Valls –amb tres regidors– i el que integraran els tres regidors d’obediència a Ciutadans. Així les coses, Valls haurà de treballar amb l’exministre socialista Celestino Corbacho i amb l’exintegrant d’Unió Democràtica Eva Parera, mentre que el grup de Ciutadans el conformaran l’exdiputada al Parlament María Luz Guillarte –que va ocupar el número dos a les llista de Valls– i els regidors reelegits Francisco Sierra i Magdalena Barceló.
L’escissió dins del grup de Manuel Valls es va començar a intuir el dia que aquest va anunciar en roda de premsa la seva voluntat de fer alcaldessa Ada Colau, com la solució “menys dolenta” per evitar que “Barcelona tingui un alcalde independentista”, mentre que quasi el mateix dia Cs proclamava que la seva intenció era votar Jaume Collboni, desestimant Ada Colau per “populista”.
El llenguatge emprat per un i altres ja marca, d’entrada, una diferència de plantejament en l’observació del fons del problema, perquè mentre que Valls sempre parla de nacionalisme o independentisme, a Ciutadans utilitzen sempre el terme més dur del “separatisme”.
Tot i aquestes evidents diferències entre Valls i Ciutadans, el capteniment d’uns i altres el dia del ple de constitució, dissabte passat, va fer pensar en un primer moment que la sang no arribaria al riu i que es podria salvar la unitat d’acció. Això és així perquè els regidors de Ciutadans no van votar Collboni, perquè no podien fer-ho ja que el líder socialista va retirar la seva candidatura, però tampoc van votar en contra de Colau. El seu vot en blanc va semblar que tenia com a intenció no forçar les diferències entre els dos sectors del grup. Aquesta mateixa línia semblava que s’imposava diumenge, quan el diputat Carlos Carrizosa va fer unes declaracions amb un to marcadament conciliador, assegurant que estava del tot convençut que treballarien conjuntament amb Valls en els “objectius compartits”. Tan mesurat va ser Carrizosa en la seva posició, que aquest mateix diari va titular ahir que Ciutadans no tenia cap intenció de trencar.
Tot va precipitar-se ahir al matí, quan després de la reunió de l’executiva de Ciutadans, Inés Arrimadas va anunciar públicament el trencament manifestant que el seu partit no podia tolerar una independentista al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona, assegurant que Colau i Maragall representen el mateix. Immediatament després els tres regidors de Cs van oficialitzar l’escissió, si bé no van voler fe cap declaració pública.
Per la seva part, Manuel Valls es va limitar a difondre una nota de premsa on explica que està “avaluant” la situació política creada arran de la ruptura anunciada “per Ciutadans” i va ajornar qualsevol valoració anunciant que es farà “en el moment oportú”. Malgrat tot, va donar les gràcies als votants per la confiança dipositada i va reiterar que gràcies als seus vots s’ha “frustrat l’accés de l’independentisme” en el govern de Barcelona.
Pendent dels equilibris a la Diputació de Barcelona
El trencament del grup de Manuel Valls a Barcelona pot tenir una repercussió en la constitució de la Diputació de Barcelona, on el PSC i Ciutadans ja haurien arribat a algun tipus d’acord perquè els primers la presidissin i els segons tinguessin representació en la direcció, acord que no tindria l’oposició dels comuns. Cal veure ara com s’interpreta l’escissió de Ciutadans a Barcelona i si dels 99.000 vots obtinguts per Valls, la meitat s’adjudiquen a Cs a efectes dels còmputs per a la designació de diputats en el ple de la Diputació, distribució que s’estableix per l’aplicació de la llei d’Hondt. Si és així, resultaria un grup de Ciutadans amb menys força i, per tant, amb menys capacitat d’influència per decidir majories. El ple de la diputació té 51 membres, dels quals 18 s’assignen segons la representativitat del partit de Barcelona.
