Política

Les vacants, al Tribunal Europeu

Els advocats de Puigdemont i Comín portaran el vet de la Junta Electoral Central al tribunal amb seu a Luxemburg

Puja a 80 el nombre d’eurodiputats sortints i entrants que donen suport als líders de JxCat i ERC

Nova batalla judicial europea pel cas català a la vista. Els eurodiputats electes de Junts per Catalunya Carles Puigdemont i Toni Comín van anunciar ahir que recorreran al Tribunal de Justícia de la Unió Europea contra les traves de les autoritats espanyoles perquè puguin esdevenir oficialment representants a l’eurocambra, després de guanyar les eleccions europees a Catalunya el 26-M. Si el Tribunal Suprem accepta la petició de recurs al TJUE, que va demanar el també eurodiputat electe Oriol Junqueras, aquesta màxima instància judicial del bloc europeu podria trobar-se aviat amb els dos casos dels líders independentistes catalans.

Després que la Junta Electoral Central impedís a l’advocat de Puigdemont i Comín, Gonzalo Boye, recollir la seva acta d’eurodiputats a Madrid, el seu equip jurídic ja s’ha posat en marxa per demanar empara a la justícia de la UE. En una roda de premsa a l’eurocambra, Puigdemont es va mostrar confiat que el tribunal amb seu a Luxemburg tindrà “l’última paraula” sobre si pot o no ocupar el seu escó sense jurar la Constitució presencialment al Congrés dels Diputats, tal com exigeix la JEC basant-se en la seva interpretació de la llei electoral espanyola.

Tal com va explicar Toni Comín, tots dos consideren que les autoritats espanyoles estan posant el dret electoral per damunt dels seus drets fonamentals. “Hi ha un conflicte entre el dret electoral i el dret a la representació política”, va remarcar. Per a ell, aquesta aplicació de la llei és malintencionada i té “una finalitat política”: impedir que siguin membres del Parlament Europeu.

A més, Comín va argumentar que la llei electoral espanyola que regula la celebració de les eleccions europees i que reclama el jurament a la carta magna és “incompatible amb els tractats de la UE”. “Probablement Espanya l’haurà de reformar arran d’aquest cas”, va avisar.

Camins a Luxemburg

Si bé Comín va donar pistes sobre la base de la seva demanda, Puigdemont no va voler avançar quina drecera agafaran per arribar a Luxemburg. A grans trets, els ciutadans europeus tenen dues vies per portar un cas al TJUE. La primera és presentar una queixa directament al tribunal, però només es pot fer en cas que una institució de la UE, per exemple l’eurocambra o la Comissió Europea, hagi adoptat una decisió que afecti directament l’interessat. Tanmateix, també es pot recórrer per omissió. És a dir, que la inacció d’una institució de la UE causi un perjudici a l’individu en qüestió. Cal que l’afectat reclami abans a la institució europea que actuï.

L’altra via de recurs al TJUE és la presentació d’una qüestió prejudicial a través d’un tribunal estatal. Aquest és el cas de Junqueras, que vol que el Suprem pregunti a Luxemburg com s’ha d’aplicar la legislació europea a l’hora de determinar si pot agafar l’acta d’eurodiputat estant en presó preventiva. Les altes instàncies judicials estatals en què els afectats després ja no puguin apel·lar a una altra de superior estan obligades a presentar una qüestió prejudicial a Luxemburg, si una de les parts ho demana. Això sí, cal que el cas estigui vinculat amb el dret de la UE.

Amb aquest crit d’ajuda a Luxemburg corren el risc, però, que el seu cas quedi congelat durant mesos o anys, tenint en compte que els procediments judicials al TJUE són llargs, frustrant la voluntat de Junqueras, Puigdemont i Comín de ser presents en la sessió de constitució de l’eurocambra el 2 de juliol a Estrasburg.

Ara bé, aquest tribunal pot decidir, si ho considera oportú i en funció de les circumstàncies, que es resolgui a través d’un procediment d’urgència que pot trigar entre dos i quatre mesos aproximadament. El més urgent que podria fer seria emetre una “interlocutòria provisional” mentre resol el cas.

Final obert

“És inconcebible que no estiguem a la sessió constitutiva el 2 de juliol”, va protestar Carles Puigdemont, que no va concretar si anirà a Estrasburg encara que no hi hagi una decisió judicial a temps.

L’expresident va prometre que “lluitaran” fins que puguin esdevenir “representants amb plenes competències” dels més de 2 milions de ciutadans de l’Estat espanyol que van votar per ells. A més, creu “fermament en la independència i fort compromís amb la democràcia” del TJUE per resoldre aquest punt mort.

Ara bé, Puigdemont ja va avançar que, passi el que passi, ningú ocuparà l’escó ni per ell mateix, ni per Comín i Junqueras, el dia 2. En aquest sentit, l’eurodiputada d’ERC Diana Riba va alertar que si cap dels tres pot assistir a la sessió inaugural de l’única institució escollida democràticament a la UE, aquesta no podrà ser “legítima”. “Tots els ciutadans europeus tenen els mateixos drets”, va reivindicar recordant que més de 2 milions de persones van votar per aquests candidats d’ERC i JxCat.

L’eurodiputada entrant d’ERC Diana Riba va afirmar que a l’Estat espanyol li fa “moltíssima por” que l’afer català “arribi al cor d’Europa”, però va assegurar que “ja hi ha arribat”. Riba va dir que si Puigdemont, Junqueras i Comín no poden recollir l’acta abans del dia de constitució de l’eurocambra, el 2 de juliol, hi haurà un Parlament Europeu que “no podrà ser legítim”.

2.07.2019
El dia que es constituirà el Parlament Europeu a Estrasbrug.

Incomprensió entre els eurodiputats

L’estupefacció pel cas de Puigdemont, Junqueras i Comín creix a l’eurocambra. Ara ja són 80 els eurodiputats entrants i sortints els que s’han sumat a la queixa presentada dilluns a la mesa del Parlament Europeu que exigia la seva protecció pels “drets polítics” dels líders d’ERC i JxCat. La majoria són polítics d’esquerres i ecologistes, però també hi ha liberals, conservadors i, fins i tot, un socialista que han reclamat a l’òrgan format pels vicepresidents de la cambra i el president Tajani que instin la JEC a reconsiderar la seva decisió.El portaveu de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya i exministre d’Exteriors eslovè, Ivo Vajgl, va explicar ahir que amb la carta a la mesa també volien enviar “un fort missatge a Espanya” perquè “respecti les normes de la democràcia europea”. “Esperem que faci honor al seu estatus de país democràtic”, va dir.

En la roda de premsa d’ahir alguns dels eurodiputats també van expressar el seu estupor pel fet que uns candidats que han obtingut un ampli suport en unes eleccions europees no puguin representar el seu electorat pels requisits burocràtics de l’Estat i la situació de presó preventiva de Junqueras. Així, l’eurodiputada sueca dels Verds/ALE Bodil Valero va dir que veia el jurament de la Constitució com un requisit “molt absurd” perquè ella, per exemple, al seu país només rep una carta a casa conforme ha estat escollida com a representant de l’eurocambra. “Continuarem explicant aquests casos al nostre país”, va prometre. Per la seva part, l’eurodiputat sortint de l’N-VA Mark Demesmaeker va qualificar les decisions de la JEC i el Tribunal Suprem respecte a la situació de Junqueras, Puigdemont i Comín d’“inacceptables”, però va admetre que a ell ja no el sorprenen, després de seguir el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol en els últims anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La unitat britànica, en perill

Londres

Consells comarcals: pactes de tota mena

barcelona
PAU PRESAS
VICEPRESIDENT PRIMER DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA. DIPUTAT D’ERC

“No és un canvi de cadires sinó un acord programàtic”

girona
ANA MARÍA MARTÍNEZ
ALCALDESSA DE RUBÍ (PSC)

“El que digui SOS Racisme m’és igual”

RUBÍ

El PSOE està convençut de fer govern en una setmana

barcelona

Londres avisa Teheran de les “greus” conseqüències d’haver capturat un vaixell

londres / teheran

El PDeCAT obre el debat per decidir l’encaix amb JxCat

barcelona
EL RADAR

Mercosur, el nou debat europeu

ERC a Sánchez: ni línia vermella ni xec en blanc

Montblanc