Política

MONTSE VENTURÓS

ALCALDESSA DE BERGA (CUP)

“La repressió és implícita en la lluita contra l’Estat”

1-O · “Si volem exercir el dret a l’autodeterminació, de presos, exiliats i represaliats n’hi haurà més; no podem tancar-nos només en la lluita per alliberar-los” 26-M · “Cal fer autocrítica, la CUP ha destinat esforços a l’àmbit parlamentari que haurien d’haver estat per al local”

Per recuperar l’esperit de l’1-0 cal tornar a lluitar, amb un horitzó clar i sabent que l’Estat espanyol no vol dialogar
Si hi ha eleccions, mantindré l’estelada. No puc fer una altra cosa, va ser un acord de ple i no em veig legitimada a no fer-ho
Al Barri Vell tenim propietats a nom de set bancs diferents i hem d’executar declaracions de ruïna amb fons propis
La CUP ha obtingut vuit regidors, guanyant-ne dos més respecte a l’any 2015, mentre que els resultats catalans han estat dolents. A què ho atribueix?
Ens han premiat haver estructurat l’Ajuntament. L’Ajuntament patia un estancament estructural i econòmic, l’endeutament estava per sobre del 100%, amb un deute de més de 20 milions d’euros. Rebaixar el deute era una necessitat per poder seguir treballant. Aquesta feina, àrdua, s’ha fet i ha permès començar a caminar. Després de quatre anys de política més silenciosa, més de despatx, és un vot de confiança per aquestes polítiques de transformació de les quals hem posat la base però que no s’han pogut veure.
I com s’ho han fet per rebaixar el deute de 20 a 12 milions en quatre anys?
Tot això va començar fa quatre anys, quan vam fer la primera compra: per un llum led per al polígon ens van demanar 500 euros. “Com pot ser aquest preu per una bombeta?”, ens vam preguntar. I el proveïdor ens va dir que si li pagàvem a 700 dies ell ja hi incorporava els interessos de demora... Ens vam adonar que era la pràctica habitual. L’1 de juliol del 2015 vam decretar que no pagaríem res que no haguéssim comprat nosaltres i que pagaríem les factures anteriors amb l’estalvi que generaríem pel fet de no tenir interessos de demora. Quan vam entrar teníem 2,8 milions en factures a proveïdors pendents de pagament i, amb aquest criteri de pagar només el que demanàvem de nou i pagar a 30 dies, vam poder fer una bona caixa d’estalvi. El setembre del 2018 vam poder fer efectiu el pagament dels 2,8 milions d’euros. I, a més, contenció en la despesa, és clar. Vam detectar pagaments de serveis municipals en instal·lacions que estaven en desús, algunes factures duplicades... També ens vam trobar que l’anterior equip de govern havia demanat una carència en els crèdits ICO. I ara ens toca a nosaltres pagar 2,5 milions d’euros anuals i, a més, el juliol del 2015, també quan just havíem entrat, la Generalitat ens requeria un deute d’1,2 milions d’euros per un aval que havia fet l’Ajuntament a una empresa privada feia més de deu anys... Hi havia un seguit de despropòsits econòmics i de mala gestió que hem hagut d’arreglar. Avui dia, el deute és d’11,8 milions i ens queden crèdits per pagar fins al 2022. A partir d’aquell any aquests 2,5 milions d’euros que anualment fem servir per pagar interessos a bancs i caixes pels crèdits ICO es podran destinar exclusivament a la ciutat.
I com es va arribar a aquesta situació?
Jo crec que mai es va posar mà a la caixa; era la situació de desídia, clàssica, d’una classe política acomodada durant dècades. I ara, els que estem al capdavant dels ajuntaments, i ara no parlo només de Berga, en patim les conseqüències. Hi ha hagut un desgavell de pseudocorrupció que ens ha generat unes limitacions legals que ara patim els ajuntaments.
Com dèiem, els resultats de la CUP en l’àmbit nacional no han estat pas bons.
Cal fer autocrítica. S’ha destinat una multitud d’esforços a l’àmbit parlamentari que s’haurien d’haver destinat a l’àmbit local. El nostre cavall de batalla són els municipis i hem trobat a faltar això. Les polítiques municipals reverteixen, i molt, en la vida de les persones i jo crec que la CUP ha de centrar-se molt en aquest àmbit, en generar unes sinergies que acompanyin els municipis per treballar en unes polítiques de ruptura i transformació, perquè, a més, la gent no s’ho pensa, però els municipis tenen molta més capacitat per generar sobiranies que qualsevol Parlament del Principat. Aquí sí que podem fer accions per dignificar la vida dels nostres veïns i veïnes. Moltes vegades no tenim competències, però si ens introduïm en les contradiccions que genera el propi sistema podem trobar escletxes, per exemple en el tema fiscal, que podem fer el cobrament de qüestions impositives per calaixos de renda. I això potser ho fem a Berga i no a Navàs, però és que ara tampoc es fa al Parlament. Aquests espais s’han de reforçar. Quan parlem d’autodeterminació, no parlem només de la territorial.
Què vol dir?
Ara, per exemple, està sobre la taula una llei per privatitzar la cura de les persones, promocionada per ERC, l’anomenada llei Aragonès. Doncs la nostra feina ha de ser vetar l’entrada de polítiques neoliberals als ajuntaments. A la CUP el que ens ha mancat ha estat això. És evident que el país ha viscut el que ha viscut aquests dos anys, i que calien uns esforços en l’àmbit parlamentari, però –i això ja es va alertar– els municipis també eren peça clau per a la construcció de la República i no només per a una performance amb les vares al Parlament. Podríem haver fet efectives moltes més coses des dels municipis.
L’error ja és presentar-se a les eleccions al Parlament?
Jo mai hi vaig apostar. El meu vot mai va ser positiu. Ara, jo soc assembleària i si la majoria ho decideix, ho respecto. Ara, això també ha portat coses positives, com ara fer visibles moltes lluites del carrer que eren invisibles, posar llums i taquígrafs... La CUP hi ha dut la imatge d’una esquerra amb principis rupturistes i no la clàssica socialdemòcrata.
Als municipis on han repetit els ha anat millor que als llocs on els caps de llista eren nous. Pensen canviar això?
D’una banda, quan una persona entra a treballar en l’àmbit institucional, és possible que es vagi acomodant, i per això algú ho ha de vetllar i per això els vuit anys als municipis i quatre al Parlament. En el meu cas tinc qui ho vetlla, que és el Casal Panxo: qualsevol cosa que faci que marxi del meu marc ideològic, perquè ara visc en un marc fora del que seria la meva lluita, ells m’ho fan saber i jo ho agraeixo.El tema dels lideratges no hauria d’afectar tant si s’hagués assumit que la política no s’ha de professionalitzar, si s’hagués entès que això no va de Montse Venturós, de David Fernàndez, de Pere Aragonès, de Marta Rovira..., sinó que va d’un projecte col·lectiu. Falta cultura política de carrer. La Montse Venturós pot ser l’alcaldessa de Berga, però sense les 162 persones que treballen a diari en aquest ajuntament seria incapaç de tirar res endavant.
S’ha perdut l’esperit de l’1-O?
Completament.
I què hem de fer?
S’estan fent passos enrere d’una manera increïble, jo no ho comprenc. No sé quines polítiques està tirant endavant aquest govern per fer efectiu aquest mandat. No ens podem acomodar en l’àmbit de la repressió. Si pretenen exercir el dret a l’autodeterminació, de presos n’hi haurà més, hi haurà més exiliats i més persones represaliades. Per tant, tancar-se en l’àmbit de la repressió i la defensa acèrrima perquè les persones surtin de la presó, és tancar-se a una part de la lluita. Tot això és implícit en la lluita contra un Estat i més contra un Estat com l’espanyol, amb la seva demagògia, la seva toxicitat putrefacta, un règim del 78 que ho sustenta tot... I també hi ha una part de llirisme. Per recuperar l’esperit cal tornar a lluitar, però veient que tenim un horitzó clar, que aquest dret a l’autodeterminació es podrà fer efectiu, i no reiterant mandat rere mandat, legislatura rere legislatura, que el que cal és dialogar amb l’Estat espanyol. L’Estat espanyol no vol dialogar i, per tant, s’han de generar camins d’autonomia i sobirania propis que ens permetin desenvolupar polítiques pròpies. Quan parlem d’autodeterminar-nos, no parlem només de separar-nos d’Espanya: vol dir també que els serveis públics estiguin a les nostres mans. Ens venen el país i volen ser independents? De veritat que ERC ens planteja una llei d’externalització dels serveis de cura a les persones i ens parla d’autodeterminació?
En el darrer mandat va governar en solitari. Entenc que aquest encara més.
Sí. A mi m’agrada poder negociar cada tema. I estic contenta de no haver obtingut la majoria absoluta per això, perquè no tenir-la t’obliga a haver de parlar amb la resta, i això és molt positiu. La línia la marca qui mana, òbviament, però no vull fer res sense haver-ho parlat abans amb la resta. Plantejo un mandat així, en positiu, i hi crec perquè hi ha molta gent nova amb moltes ganes de treballar, tinc un bon pressentiment.
I respecte al que s’ha vist els darrers dies, entén els pactes entre ERC o Junts i el PSC?
No. I la CUP també ho ha fet...
A Sant Cugat del Vallès.
Sí... Mira, la realitat local de cada municipi l’ha d’explicar cada municipi, jo no puc entrar-hi. Però nosaltres sí que vam dir que a Berga no pactaríem amb el PSC. A Berga som 16 de 17 regidors independentistes i és diferent.
Aquest serà el mandat de la remunicipalització de l’aigua?
Sí. La concessió a Sorea s’acaba l’any 2023 i ja vam plantejar que el mandat anterior era per fer l’estudi, ja que en la situació econòmica en què estàvem el rescat era inabastable. Fa un any vam iniciar una auditoria, de tots els actius, les inversions de l’Ajuntament o de l’empresa, i estudiar com es fa la gestió i des de quin departament municipal.
I s’aturaran aquí?
En el mandat passat ja vam remunicipalitzar el servei de neteja dels edificis municipals i penso que hauríem de fer passes en la del manteniment de l’enllumenat, la recollida de brossa, el cementiri municipal o la neteja viària.
Parlant de recollida de la brossa: fa quatre dies que fan el porta a porta i els resultats són extraordinaris.
Estem supercontents. És una tasca que du a terme el Consell Comarcal i hem aconseguit passar de reciclar el 23% a més del 80%. La feina l’han dut a terme diferents regidors coordinats pel Xavier Francàs, del Pdecat , que també és regidor de Berga, juntament amb el nostre regidor l’Eloi Escútia i en Josep Subirana, d’ERC.
I ara, què més cal fer?
Reduir la generació dels residus. Cal buscar mecanismes, com ara la vaixella reutilitzable que hem comprat per deixar a les entitats. Cal canviar el xip. Des que va entrar en vigor el porta a porta, molta gent va amb tuppers a les botigues, per exemple.
Com passa en moltes altres capitals, el Barri Vell està degradat. Quines accions hi duen a terme?
El nostre Barri Vell té un problema important que no compartim amb altres: era un barri pobre i, per tant, no té construccions de pedra, com Solsona, sinó més dèbils, de pedra i sorreta, i es desfà. I després la problemàtica que passa arreu, que durant la bombolla els fons voltors van intentar apropiar-se’l i amb la punxada van desaparèixer i van deixar el barri penjat. Tenim un munt de declaracions de ruïna on no podem parlar amb la propietat, tenim propietats a nom de set bancs diferents, francesos, holandesos, alemanys... Hem hagut d’executar declaracions de ruïna amb fons propis de l’Ajuntament... Una altra cara de l’estafa de la banca.
I què estan fent per revertir-ho?
Hem reduït un 50% tota la matèria impositiva. Hem constatat que hi ha voluntat d’anar-hi a viure. Fa sis anys hi vaig anar a viure jo, i érem cinc. Ara fa un mes vam crear una associació de joves i ja són 67. Per tant, hi ha la voluntat de voler tirar endavant coses, fora de l’Ajuntament. I l’Ajuntament, a més, ha mogut tot l’àmbit cultural per intentar pujar-lo cap al Barri Vell: nits musicals a les places, teatre, afavorir les festes veïnals... La idea és omplir les places de vida.
Al programa electoral parleu que cal promoure el decreixement econòmic. Com es fa això?
Un exemple, per entendre’ns: quan treballem en l’àmbit del polígon industrial de La Valldan i parlem de decreixement, volem dir que no podem sustentar tota l’economia en una sola activitat.
Es refereix a l’agroalimentària?
Ara sí. Nosaltres som, tots, nets de miners i filadores. Quan es va perdre això, d’una manera obsessiva, s’ha volgut, des del sector polític, tirar cap al model de turisme i serveis, quan sabem que els llocs de treball d’aquest sector són de poca qualitat, de temporada, precaris... Nosaltres creiem que s’han de buscar motors econòmics potents, diversificats, que ens permetin tirar endavant una economia diversificada i no de creixement en un únic sector. Per això hem treballat en l’àmbit primari, hem tirat endavant el projecte Primer Sector Berguedà. Aquest projecte impulsa la producció agrícola i ramadera de la comarca. Si generem massa laboral al camp, cooperatives, i acabem amb producte de km 0 a les escoles, ja haurem fet molt.
Berga té un 20% d’habitatges buits.
Sí, és molt bèstia. Al Barri Vell hi havia 90 cases fantasma fa quatre anys. Noranta cases de dos o tres o quatre pisos... I tenim urbanitzacions buides. És un despropòsit absolut.
I teniu eines per lluitar-hi?
És superdifícil com a ajuntament poder afrontar situacions així. I més quan no es permet regular el preu dels lloguers. No pot ser que l’Estat i la Generalitat no estiguin fent res per donar-nos eines per lluitar contra l’especulació. És que no hem après res?
És curiosa la quantitat de punts del seu programa electoral que parlen de mobilitat...
Saps què passa?, que aquí molta gent va amb el cotxe al cul. Els pares duen els nens a l’escola amb cotxe! I, és clar, hi ha problemes de mobilitat. A l’ajuntament fem accions, com ara que els treballadors es moguin en bicicleta. Cal revertir aquesta situació.
És a dir, que a Berga també esteu a favor de limitar l’ús del cotxe?
Clarament. Ara, per exemple, hem canviat totes les línies del bus urbà. Hi havia una sola línia i ara n’hem fet set de diferents: quatre van a les escoles i una altra, per exemple, connecta Avià i Cal Rosal. Això facilita la mobilitat, els pares i mares poden acompanyar els nens amb el bus, i gratuïtament. Cal incentivar que s’usi menys el cotxe privat.
També preveieu refer el pla general, que ha quedat obsolet.
Sí, tenim un pla general del 2005 que ja tocaria que s’hagués renovat. Es va fer en un moment de bombolla immobiliària i es preveia que l’any 2020 Berga tingués 26.000 habitants. La realitat és que avui som 16.000. Això ens ha provocat, per exemple, que tinguem l’institut a l’altra punta de la ciutat... No passa res perquè ja hi generarem vida, però no és normal que es pensés només en termes de bombolla immobiliària. Hi ha 27 plans de millora urbana. Quants se n’han executat? Zero.
I amb quins criteris el volen refer?
Cal créixer endins. En aquesta campanya, Junts per Catalunya parlava d’arribar als 20.000 habitants per rebre més diners de l’Estat... Ja, però, i si canvien la llei? No té cap sentit ser 20.000 per ser 20.000. Creiem que cal créixer cap endins, perquè tenim noranta cases fantasma, perquè podem esponjar el Barri Vell i que sigui un espai meravellós on viure-hi, perquè tenim dues urbanitzacions que es van iniciar l’any 2005 i que encara estan empantanegades i que al final des de l’Ajuntament l’hem hagut de tirar endavant...
Com?
Sempre havíem votat en contra de fer-les, però s’ha fet tan malament, i s’ha gestionat tan malament, fent fer l’Ajuntament de promotor, que els propietaris ens han denunciat i ara estem enganxats... Tot i estar-hi en contra, no tirar-les endavant suposava uns costos milionaris per a l’Ajuntament. I de casos d’aquests encara n’hi ha més...
Com ara?
El més flagrant és el cas d’Inberga Tur: un grup de divuit empresaris que l’any 2003 van muntar un hotel, l’Ajuntament els va avalar, i encara ara, el 2019, estem en litigi. Ostres, Queralt és de l’Ajuntament i ho tenen ocupat ells, i és nostre! Jo no invertiré diners al santuari de Queralt si en acabar el litigi es diu que és seu. Cada berguedà ja ha pagat 70 euros a aquests senyors. No fem res més que pagar per la mala gestió. Per això calia capgirar Berga.
Què vol dir?
Jo entenia que era bàsic que durant dos mandats seguits el govern no fos convergent, cosa que no havia passat mai... Sempre havien estat governs de Convergència, Convergència, Convergència, algú, i tornava Convergència... I pensava que a nosaltres ens passaria igual: un mandat i fora. Però no, s’ha valorat la nostra feina i estic molt orgullosa.
Plantegen les consultes populars com una eina bàsica?
A l’Ajuntament no hi havia ni reglament de participació popular. Durant dos anys es va treballar per fer el reglament i crear la plaça de tècnic. Ara, mentrestant, jo vaig impulsar una consulta a la Valldan, el poble que hi ha a tocar del polígon i que Berga es va annexionar als anys seixanta, on s’havien de tallar arbres que estaven en molt mal estat, i es va consultar als veïns que triessin entre tres espècies per saber quina volien per replantar. De 600 persones en van votar 300. Ara ja tenim el reglament en vigor i tenim eines. Per nosaltres, la consulta important d’aquest mandat és la de l’estació d’autobusos, ja que hi ha una forta reticència veïnal que es faci en el lloc previst, però l’altre que es proposa no està lliure de càrregues, ja que no és nostre.
Però també en proposen una sobre els Jocs d’hivern. S’hi pronunciaran?
Cal. Una altra vegada construïm infraestructures que quedaran obsoletes, que només serviran per a quinze dies i que, com hem vist en molts llocs, només serveixen per al mercat especulatiu. Ha passat arreu. No cal promocionar-nos així, ja tenim el Pirineu, si és el millor que tenim! Són maneres de concebre les coses. Jo crec que són un pedaç. No estem en un moment en què estem per fer neu artificial, això xoca amb les polítiques contra el canvi climàtic... És una absurditat.
Ha canviat la percepció cap a vostè per la inhabilitació?
No. A mi la gent no em diu res. En aquests vuit mesos, de facto, tot ha funcionat igual, fora de la signatura per no posar en perill cap treballador de l’ajuntament. Això és una nimietat, és l’Estat qui li dona volada en el marc de la repressió que patim.
I si torna a haver-hi eleccions, tornarà a mantenir l’estelada?
No puc fer una altra cosa. És un acord de ple, de l’any 2012, quan jo ni hi era; de fet vivia a Escòcia, però és un acord de ple. Jo no em sento legitimada a canviar aquesta decisió, ho ha de decidir el poble. Jo soc conscient que la inhabilitació no ha anat bé per al poble, però ho hauran de decidir ells...
En un altre ple?
Per exemple.

El Casal Panxo li marca el camí

Montse Venturós (Berga, 1985) va ser investida alcaldessa de la capital del Berguedà l’any 2015, després de ser la llista més votada però empatada amb l’antiga Convergència i gràcies al fet que la resta de grups no van voler, o poder, sumar en contra seva. L’octubre del 2018 va ser inhabilitada per sis mesos per haver-se negat a treure l’estelada del balcó de l’ajuntament. L’entrevista s’ha fet en plena setmana de la Patum, “la pitjor setmana de la meva vida”, diu rient. Venturós destaca que ha estat marcada per la seva militància al Casal Panxo, iniciada l’abril de l’any 2000. A més, és voluntària de l’Escola de Pastors de Catalunya, durant dos anys va ser membre del consell de redacció del diari ‘L’Accent’, forma part de la Lliga dels Drets dels Pobles i ha participat en la campanya ‘Txetxènia per a la defensa dels drets humans al Caucas Nord’. També està molt implicada en els moviments de recuperació de la memòria històrica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Centenars de persones protesten al centre de Madrid contra la sentència de l’1-O

Madrid

El comissari en cap dels Mossos ordena la “màxima activació” per divendres, dissabte i diumenge

Barcelona

Iglesias demana a Sánchez que aposti pel “diàleg”

Barcelona

Els Mossos carreguen a la conselleria d’Interior

barcelona

Diputats britànics insten Johnson a “pressionar” perquè s’apliqui l’article 7 de la UE a Espanya

Brussel·les

Buch defensa l’actuació dels Mossos i insta a aïllar els grups “violents”

Barcelona

Dos detinguts en les protestes per un acte de Rivera a Barcelona

Barcelona

Torra: “La violència no ens representa ni ens representarà mai”

Barcelona

Colau critica Torra per unir-se a les marxes

barcelona